"Són coses personals, nostres, i vostè no n'ha de fer res".  Un matrimoni d'uns cinquanta anys fuig esparverat de la botiga Compro Oro. Pago al Contado, a la Rambla, a tocar dels antics cinemes. No és un cas aïllat, sinó el pa de cada dia d'un negoci que ha proliferat com els bolets en paral·lel a l'auge de la crisi. A la ciutat hi ha censats una trentena d'establiments d'aquest tipus però fa dos anys només n'hi havia vuit. Així doncs, tal com expliquen a Tot Or, el negoci s'ha quadruplicat.

El fet que alguns d'aquests locals no estiguin legalitzats i que moltes joieries ofereixin el servei de manera encoberta (més que com a sobresou, com a taula de salvament) en dificulta el registre exacte. A Catalunya la xifra puja fins als 500 i l'Ajuntament de Barcelona va tramitar una cinquantena de noves llicències durant el 2011. A Terrassa, 8 de les 30 es troben en un perímetre curt, en una passejada d'uns deu o quinze minuts.

El recorregut comença al carrer Gutenberg, on fa un mes i mig es va instal·lar Tratalia, una franquícia de Sant Boi. "Una joieria on vendre, comprar i canviar", diu el rètol d'un local situat just al costat de la Joieria Rellotgeria Progrés. Darrere d'un vidre especialment gruixut, el Felipe explica que els clients li porten de tot. "Hi ha gent que es treu de sobre peces desaparellades, joies velles o trencades perquè diuen: 'perquè em robin, prefereixo portar-ho aquí". El vell tòpic del diner fàcil i ràpid és una possibilitat real i llaminera. "Amb una cadena es poden treure 250 euros, i n'hi ha que surten amb 1.000 euros a la mà", assegura el Felipe.

Aquest dependent diu que el metall més preuat cada cop té més pretendents al mercat. "L'or és un valor segur i ha anat pujant amb la crisi. La gent va comprar pisos i quan la borsa va embogir, se'n va anar a comprar or". Fa deu anys el gram d'or de 18 quirats es pagava a  9 euros, i la setmana passada ja en donaven 25. El tracte proper i la seguretat són els ingredients de seducció de Tratalia en un mercat que més aviat s'assembla a una jungla. "En aquest sector existeixen molts pirates que o no tenen la balança a la vista o la balança marca coses que no són". De dins en surt un home gran amb un posat serè. "No és agradable haver d'anar a un lloc com aquest però en surto més tranquil. Hi he deixat coses íntimes, peces que tenia a casa i ja no em servien".

Tres més a la Rambla
Al final de la rambla d'Ègara, molt a prop de la sortida de tren més nova dels FGC, està situada des del febrer del 2011 Orocaja, una empresa italiana. Uns cent metres més enllà, a la mateixa vorera dreta de la Rambla (després de travessar el Portal de Sant Roc), a tocar dels antics cinemes,  topem amb Compro Oro. Pago al Contado. Va obrir fa dos anys i, com la majoria de competidors, l'ostentosa publicitat de color groc dels vidres impedeix veure l'interior d'aquesta botiga. Però a dins, la dependenta tampoc no en vol dir res. Una mica més amunt, al principi de la Rasa, el Manuel regenta des de fa tres anys Andros, un taller de joieria i reparació i compra d'or. Professional de la joieria des de fa quatre dècades,  creu que l'oferta és conseqüència lògica i directa de la demanda i que ells no són pas una via per alleujar les economies familiars. "No solucionem res, el negoci està per fer diners, si la gent no estigués obligada a vendre nosaltres no hi seríem".

El Manuel admet que la gent gran n'és el client més habitual i que, en tot cas, la desesperació els uneix a tots sense distinció d'edat. "La gent es posa a plorar perquè té el fill a l'atur i es treuen l'única cosa amb què el poden ajudar". Quant a la procedència de l'or, aquest joier ho té clar. "Els qui roben ja saben on han d'anar, perquè hi ha un mercat negre", indica.

Controls setmanals
De fet, tal com expliquen des de la joieria Morata, cal un permís especial de compra per obrir un d'aquests negocis. A més, els Mossos revisen setmanalment els contractes que s'han fet, en els quals ha de constar obligatòriament una fotocòpia del carnet d'identitat. Els Ferrer Joiers ofereixen els seus productes al carrer Cremat. Van iniciar l'aventura professional fa quatre anys i en fa tres es van veure obligats a recórrer al metall preciós. "Ens ajuda a contrarestar les despeses perquè l'or és un 40% del total del negoci. Només amb joiera seria difícil aguantar", adverteixen.

Inicialment concebuda com un servei al client de sempre, la compra d'or té un destí concret. "El fonem i l'usem per fer nous models. Els que tenen calés compren reserves d'or perquè és l'única cosa que té estabilitat; no es fien ni dels bancs, ni de les empreses, ni de la borsa. Per cada persona que en ven, n'hi ha mil que en compren". Aquest joier n'ha vist de tots colors. "No són anècdotes sinó tragèdies: els bancs tanquen l'aixeta i la gent s'ha d'autofinançar amb els seus recursos".

Tornant a la Rambla, davant del mNACTEC, té el campament general Compro Or. De Bilbao, i amb sucursals a tot Espanya, van desembarcar a Terrassa el 2010. "Tenim la sensació que estem ajudant perquè hi ha persones que ni poden menjar", ens diu la propietària, que admet que alguns hi entren avergonyits. No és el cas de la Paqui, que només hi ve a xafardejar. "La meva cunyada està recollint or i jo he vingut a preguntar quant me'n donarien per dues cadenes d'or. M'han dit que 24 però a Barcelona me'n donen 27. Ho haig de consultar amb el meu marit, que si sap que he vingut aquí em mata!". Al final del carrer Arquimedes hi ha el Second Company. "Vam ser els primers", recorda amb orgull la Lluïsa, que creu que "la competència és bona perquè la gent compara". A la cantonada d'Arquimedes amb Volta, el vuitè establiment d'aquest tipus.

Els recels dels joiers
L'efervescència al voltant del metall daurat ha posat en alerta els joiers convencionals. Un d'ells, que prefereix no identificar-se, avisa. "Nosaltres no hem volgut mai entrar en això, et pot dur un tipus de públic... i no saps d'on ve l'or, és un tema delicat. No hi ha control i l'handicap és contrastar-ho". Des d'Hora Exacta (Gavatxons), també hi veuen aspectes tèrbols. "Són negocis que apareixen quan hi ha crisi i l'or és un metall molt car que facilita els petits delictes. A més, paguen malament".

Joan Morata encara és més contundent. "Aquestes botigues ens desprestigien: comprar i tornar a vendre el gènere és moralment llastimós". Amb 50 anys d'experiència, el Joan té un ull clínic. "No hi estem en contra perquè és un negoci legal i lliure i a nosaltres no ens va ni ens ve, però hi ha molt oportunisme: estrebada a la bossa de mà i on va la cadena? És tan fàcil robar aquí i i vendre allà...".