Jordi Ballart, al seu despatx Foto: Joan Manel Oller


Jordi Ballart i Pastor es va convertir el desembre de 2012 en el tercer alcalde de la ciutat en l'actual etapa democràtica i en el 75è des del 1835. El candidat socialista va rebre el suport de catorze regidors: els del PSC i els d'ICV-EUiA.

Vuit mesos després de ser escollit alcalde, què li ha semblat l'experiència, com l'ha viscuda?
Han estat unes setmanes intenses, de molta feina, de jornades inacabables, de començar a treballar a les vuit del matí i acabar a les tantes de la nit, de dilluns de diumenge, els dies de festa... Pràcticament no he tingut cap dia lliure.

I què pretenia, o pretén amb aquesta activitat frenètica?
El que ja vaig dir al principi: estar molt al carrer, tractar amb la gent, amb les entitats, fer una immersió en la realitat de la ciutat, anar a veure famílies, trucar porta per porta i posar-me dins de casa dels terrassencs, parlar...

I què és el que s'ha trobat?
Una ciutat que passa una crisi econòmica dura, que pateix, però amb una gran capacitat de resposta. Hi ha una xarxa d'entitats i de solidaritat molt important. És un moment complicat, amb dificultats, però amb oportunitats de poder tirar endavant.

Però, parlem de la seva vivència al front d'una ciutat de més de 220.000 habitants. Com ha estat el canvi de ser un regidor més -encara que amb responsabilitats- a ser l'alcalde?
El canvi no és fàcil. Com a alcalde tothom vol parlar amb tu, i t'obliga a estar sempre al cent per cent de concentració, sense poder desconnectar en cap moment. Tanmateix, estic satisfet. Si poso en la balança les coses bones i les dolentes, pesa més el costat positiu. Gràcies a decisions que prens pots millorar la vida de la gent i la ciutat en general.

Exactament el que pensava?
Tampoc m'imaginava ben bé què seria. El que no em pensava és que fossin necessàries tantes hores. I si es desitja arribar a tot arreu cal un gran esforç.

El més curiós que li ha passat.
Deixi'm pensar... Quan vaig casa per casa la gent de vegades no es creu que sigui l'alcalde. Alguns  cops he hagut de treure el carnet.

El millor...
Parlar amb la gent, sobretot amb la que pateix, que té un problema i que pots fer-hi alguna cosa, moure fils per solucionar aquella situació. Quan et truquen i et diuen que tot va millor és fantàstic.

I el pitjor...
No tenir resposta per a tots els problemes. Molts ciutadans es pensen que l'alcalde té una vareta màgica. I no és així. No tenim els condicionants, les competències o els recursos per a tot. I de vegades em queda una situació de frustració, en veure clar què s'ha de fer però no poder disposar dels instruments adients. Moltes vegades vaig a dormir tot pensant: no he pogut fer-hi res.

La resposta del PP i de CiU al seu mandat és la que s'esperava?
La veritat és que ja ho he dit més d'un cop, que això no em preocupa massa. En temes de ciutat importants el que crec és que és bo el consens. Però a les estratègies electorals, les aliances i coses semblants no hi dedico massa temps. És el moment de sumar i d'anar junts i no de caure en la vella política de la desqualificació i de la crítica fàcil.

És una indirecta cap al líder de l'oposició Josep Rull?
Una persona que està mitja hora a la setmana a la ciutat em digui que a Terrassa no hi ha lideratge i que faig de candidat del PSC... Jo no faig de candidat de res. Faig d'alcalde les 24 hores del dia. Candidat ho seré en tot cas si el meu partit fa unes primàries, m'hi presento i la gent em doni suport i guanyi. Llavors sí. De moment això no ha passat.

Rull va parlar de candidat, d'alcalde populista...
No vull entrar-hi. Un conflicte per aquestes paraules no és el que toca. Jo sóc l'alcalde de Terrassa i em dedico a estar amb la gent i a resoldre els problemes. Per a mi, aixó no és electoralisme sinó tot el contrari, és el que ara per ara espera la ciutadania dels polítics.

No entra al debat però diu que el líder de CiU només passa una estona a la ciutat.
Com que no el veig... De veritat, no apareix gaire per aquí.

I a què ho atribueix?
Suposo que a l'acumulació de càrrecs que té. Està molt ocupat, i potser és el que fa de candidat a alcalde. Ja s'aclarirà.

L'altre grup de l'oposició, el PP, repeteix sistemàticament que el vandalisme va a l'alça. Què li sembla?
Terrassa no és una ciutat insegura ni amb un alt grau de vandalisme. Està al nivell d'altres municipis. És un problema global. És veritat que hi ha hagut ajustaments en aspectes de neteja i de manteniment, i després de rebaixar-los un 54 per cent en quatre anys, es nota en la degradació de l'espai públic. I per això una de les prioritats del pressupost de l'any vinent anirà cap aquí. No podem fer grans inversions però sí que s'ha de fer un esforç per a que l'espai públic tingui un mínim de dignitat.

Els diners destinats a obres s'acaben. Tot seguirà igual?
Acabarem les obres de Sant Pere, la carretera de Rubí i el carrer de Provença. D'obra pública nova no n'hi haurà cap més fins al final del mandat.

I l'Skateparc, una obra aprobada en els pressupostos participatius?
Éstà aparcat en aquest moment. La inversió no és possible ara mateix. El projecte està fet i consensuat amb les entitats i els usuaris però no hi ha diners. La ciutadania no entendria que ho féssim quan hi ha moltes persones que passen gana.

Com ha vist l'entrada, el retorn a la vida política local de l'exalcalde Manel Royes i un dels seus grans lloctinents, Josep Corominas?
Em sembla molt positiu que persones que han tingut una gran responsabilitat que en aquest moment polític puguin i vulguin contribuir amb idees i amb propostes a millorar la democràcia local. Tot el que siguin aportacions per obrir els partits a la societat em sembla perfecte. Fins i tot he parlat amb Royes i participaré en les reunions que fan. No tinc cap problema en col·laborar.

No té la impressió que són un contrapoder a l'actual direcció del PSC de Terrassa i a vostè mateix?
En absolut. No és el que Manuel Royes em transmet quan parlo amb ell.

No hi ha res de possibles nous candidats a liderar el PSC de Terrassa...
Si, en tot cas, tenen un candidat, no tinc cap mena de problema. Si hi ha unes primàries al PSC, que s'hi presenti, i el que tingui més vots, que assumeixi les responsabilitats. Si sóc el que perd me n'aniré cap a casa amb la cara ben alta i amb tota la dignitat del món.

En té moltes ganes que el PSC de Terrassa faci unes primàries. Sempre ho ha dit i acabaria amb les crítiques per haver accedit a l'alcaldia per la renúncia de Pere Navarro i sense haver passat per uns urnes.
Sí, és així. Vull ser alcalde, però vull passar per un procés de primàries. Per millorar la democràcia dels partits i fer-los més creïbles per la ciutadania. Ens hem de dotar d'aquests mecanismes. No seré candidat el 2015 si no passo per unes eleccions primàries. Ho tinc molt clar. I si hi ha molts candidats, millor, perquè així hi haurà més propostes i debat. I repeteixo, si perdo, cap a casa.

Com està el partit ara per ara a Terrassa? Hi ha lluites internes, pugnes entre catalanistes, navarristes, ballartistes, gent més lligada al PSOE...
A Terrassa, com a tot arreu, el PSC ha estat un partit plural i amb sensibilitats diverses. Però és veritat que hi ha una posició majoritària que és la que s'aprova en els òrgans de direcció. Hi ha debats a les executives però no sortides de to. Tothom va en una línia.

Descarta l'aparició d'una secció local del PSOE?
De totes totes. Cap possibilitat. No veig cap element que indiqui que s'ha de trencar alguna cosa. No veig la diferència entre fa 10 o 15 anys i ara.

On es situaria Jordi Ballart dins d'aquestes famílies?
Sóc de la família socialista, federalista i catalanista, que és la majoritària dins del PSC. Això de les famílies és una qüestió més mediàtica que no de partit. A les assemblees i quan parlem amb els companys no se'n diu res. Pots posar més accent en una cosa o una altra: un sentiment més o menys vinculat a l'estat espanyol, més catalanista o més independentista. Hi cap tothom, ara i sempre. Tothom es respecta i hi ha una gran diversitat que ens enriqueix.

Jordi Ballart és partidari del dret a decidir?
En sóc totalment partidari, però amb una consulta legal i acordada per no generar falses expectatives a la ciutadania.

En altres ocasions ja ha dit que assumiria els resultats?
Clar, democràticament, com ha de ser.

I no s'hi trobaria malament en una Catalunya independent?
No.

Com veu el paper de Pere Navarro com a primer secretari del PSC català?
Li ha tocat governar el partit en el pitjor dels escenaris possibles, al bell mig d'una greu crisi econòmica, amb un debat identitari sobre l'encaix de Catalunya a Espanya i el dret a decidir, amb un partit plural on s'accentuen les diferències internes... En qualsevol cas, penso que fa esforços importants per convèncer l'altra banda. Granada no és la panacea ni l'ideal del PSC però és un primer pas per anar cap a l'estat federal.

El Pere Navarro líder del PSC és el que coneixíem a Terrassa com alcalde?
El mateix, el que busca consens, el que dialoga, el que vol aglutinar les diferents sensibilitats.

Hi ha qui diu que és un assassí polític, en el bon sentit de la paraula, entès el terme com a persona que es desfà dels que li poden anar en contra des de dins.
No és així. No ho veig. Sempre ha estat integrador.

Fem política-ficció. D'aquí al 2015 poden passar moltes coses, però apareix un ajuntament atomitzat, amb cinc, sis o fins i tot set forces polítiques, amb dos grans optants com són ERC i Ciutadans. Això és ingovernable?
Falta molt temps, veure si hi ha una consulta o no, esperar quines en són les conseqüències... Ja veurem si CiU té el suport suficient per acabar la legislatura o si hi ha uns eleccions al Parlament avançades. Tot pot condicionar el panorama. Però sí, tot fa pensar que hi haurà un escenari fragmentat i que serà difícil la configuració d'una majoria que permeti governar. Ciutadans i la CUP són partits nous, els partits tradicionals es fan petits... Ja ha passat en grans ciutats en les darreres eleccions municipals.

És bo o dolent?
És bona la pluralitat i és bo que hi hagi governs forts en moments de dificultat que prenguin decisions valentes. El pluralisme no ha de fer por.

En aquest escenari fragmentat el PSC no té la majoria absoluta?
El PSC de Terrassa treballarà per treure la majoria absoluta. És evident, i per què no la pot treure?

No cal un canvi, després de tants anys? Si més no, això és el que crida l'oposició.
És el que estem fent. Ara mateix, el canvi sóc jo. Sóc la persona que porta menys temps a la política. Quan molts dels que encara hi són ja s'hi dedicaven jo no havia nascut. Intentem tirar endavant amb un estil més obert, més transparent, menys clientelista segurament. El fet de la transparència fa que la ciutadania tingui més informació que a d'altres llocs i sigui més exigent i crítica. I pot posar en perill el govern, ho sé. Correm un risc però l'ètica política ha d'estar per sobre del guanyar i del perdre. El fet de publicar totes les subvencions obliga a que hi hagi un criteri clar. Tot ha de ser més objectiu i més just.

Quina seria la diferència de governar entre Jordi Ballart i Pere Navarro?
Penso que, a part de la joventut, la dedicació -el moment que vivim fa que calguin les 24 hores del dia- i treballar amb les noves tecnologies. Qualsevol ciutadà es pot posar en contacte amb l'alcalde i si puc li responc al moment. La proximitat de ficar-me dins de les cases és el que requereix la política, per combatre la desafecció i fer veure que som persones normals.

El que ha fet per Festa Major de participar a activitats com el Raval Infernal o les Andròmines ha estat vist per alguns com a populisme barat.
Sempre he participat a la Festa Major com a ciutadà. I ara, com a alcalde, faig el mateix. M'agrada la cultura popular. No per ser alcalde havia d'anar amb vestit i reprimir-me del que he fet sempre, que és gaudir de la festa. Si no m'ho passés bé amb una andròmina no m'arriscaria a caure, com em va passar davant de tothom.

Va aconseguir que la gent el conegués.
No era l'objectiu. L'alcalde és això, una persona que s'ha de veure, amb la que es pot parlar pel carrer, accessible... Ara per ara s'ha de prioritzar la ciutat per sobre dels partits i de les estratègies electorals. Ja he tingut algun problema amb el partit, fins i tot. De vegades hi ha reunions amb alcaldes al carrer de Nicaragua de Barcelona i sempre, si coincideix, aposto per Terrassa.

I això de prioritzar la ciutat significa pressionar perquè Mina segueixi en mans terrassenques quan d'aquí tres anys s'acabi la concessió? La perdrem?
L'aliança amb Agbar és estratègica per a que Mina pugui seguir en el futur gestionant l'aigua a Terrassa. Agbar significa innovació tecnològica, més coneixement del mercat i més capacitat de fer front a la competència. El fet que la família Galí coneix bé Terrassa pot donar més possibilitats a Mina.

La gestió de l'aigua de Terrassa és una cirereta per moltes empreses. Hi haurà un concurs i...
I es farà la concessió a la millor oferta.

I unes darreres preguntes. Quina és la seva principal preocupació?
La crisi alimentària. Molts nens i nenes de la ciutat tenen dificultats per tenir un plat a taula cada dia. No és demagògia, és la realitat. Vas a les escoles i veus els nens que es maregen o que no poden pagar un euro per anar d'excursió.

Té una xifra?
Uns 4.000 nens gaudeixen d'una beca de menjador. És un indicador del nombre de menors que poden passar gana a Terrassa. Trobar-hi una solució és ara mateix el gran repte.

Malgrat la crisi alimentària, malgrat l'atur desbocat, no hi ha revolta social. A què ho atribueix?
Al paper de la gent gran. Els avis i àvies mantenen a fills i néts, a la xarxa de solidaritat i a la tasca impagable de les entitats del tercer sector. La gent és molt conscient i ha reaccionat. Per això, crec que es pot garantir la pau social molt de temps. Però és veritat que en el pressupost de l'any vinent cal prioritzar l'atenció a les persones. Per tant, haurem de deixar de fer altres coses