L'alcaldessa de Viladecavalls, la convergent Cesca Berenguer Foto: A.V.L'alcaldessa de Viladecavalls és licenciada en Pedagogia, té estudis d'Administració Pública i viu a Can Turu.
Què significaria econòmicament, com a poble i en el medi ambient, per a Viladecavalls que el IV Cinturó funcionés?
La finalització i posada en marxa seria bàsic per a la reactivació econòmica. Els polígons industrials serien molt atractius. Es generaria un potencial de desenvolupament econòmic important ja que l’emplaçament geogràfic seria estratègic.
I la connexió intercomarcal?
Milloraria moltíssim i, per tant, la mobilitat se'n veuria clarament beneficiada.
I des d’un punt de vista mediambiental?
Permetria finalitzar el procés de l’obra i centrar-se a solucionar i minimitzar l’impacte. Ens podríem concentrar a recuperar el patrimoni natural malmès de forma més intensa. El fet que les obres tinguin aquests períodes de posada en marxa, aturades, reinicis, ajornaments, allarguen aquest procés. D'altra banda, la mobilitat i el trànsit es millorarien de forma evident. La desviació del trànsit cap a la B-120 direcció Can Trias causa molèsties.
Un poble altament comunicat.
És cert, disposa d’una bona xarxa de comunicació per carreteres, per les quals les administracions supramunicipals han d’apostar i invertir. Fa que Viladecavalls sigui un municipi ben connectat per residir-hi i treballar-hi.
Què passa amb la C-58?
La C-58 s’ha de millorar amb la construcció de les rotondes d’accés a Can Trias i Sant Miquel de Guanteres. Presenta un índex d’accidentabilitat elevat. La problemàtica que es presenta és que es lliga la millora de la C-58 amb la finalització del IV Cinturó. L'execució de les obres s’haurien de portar en paral·lel. En breu em desplaçaré a Madrid al Ministeri de Foment per traslladar en primera persona les nostres reivindicacions.
Està satisfet amb les estacions de RENFE?
No. Ni pel manteniment com tampoc ho estem de les freqüències de pas del trens. Hem mantingut reunions amb responsables d’ADIF per aconseguir que s’hi inverteixi però la veritat és que és difícil arribar a cap tipus d’acord.
Les inversions no arriben mai.
Passa el temps i la situació cada vegada és més insostenible. Vàrem encarregar als tècnics municipals un estudi de les necessitats i ho hem fet arribar a RENFE. També hem demanat ajut a l’Associació de Municipis amb Transport Urbà. Volem encetar un conveni de col·laboració amb RENFE però no veiem bones intencions.
Com es porta ser dos pobles en un, nucli antic i Can Trias.
Afirmo que Viladecavalls no és dos pobles en un. Disposem de set urbanitzacions, unes més grans que d'altres. La sensació de pertànyer tots a Viladecavalls és clara i ens en sentim tots orgullosos.
S'ha plantejat que Can Trias passi a dependre de Terrassa? I amb Sant Miquel?
Els ciutadans de Viladecavalls volen ser de Viladecavalls. La diferenciació per barris és un model que potser han intentat fomentar des d’alguns partits de l’actual oposició amb interessos partidistes, però la realitat és molt diferent.
Hi ha barris compartits.
Com el Molinot, on els ciutadans de la part de Terrassa ens demanen formar part de Viladecavalls per poder tenir bons serveis. De fet nosaltres volem tenir una molt bona relació amb la ciutat de Terrassa, que té una gran influència en el territori i no ens hem plantejat el tema de la seva pregunta. La relació entre tots el barris i urbanitzacions és excel·lent.
Viladecavalls és una ciutat dormitori o la gent fa poble?
Qui defineixi Viladecavalls com un poble dormitori no la coneix. Viladecavalls disposa d’uns serveis molt dignes i amb uns índexs d’utilització alts. Qui ho vulgui comprovar que faci un volt per la Biblioteca, per alguna de les dues zones esportives, pel Centre Cívic Paco Cano. Viladecavalls té una gran riquesa i és la seva gent.
Li molesta que es digui que Viladecavalls és només un barri de Terrassa?
No em molesta però evidentment no ho comparteixo. Viladecavalls té la seva idiosincràsia particular. Compartim moltes coses amb Terrassa i per nosaltres és la ciutat de referència per proximitat. Crec que en algun aspectes encara podríem col·laborar més com, per exemple, en el transport urbà. A Viladecavalls els nens encara poden passejar i jugar pels carrers de forma segura. Existeix un sentiment de poble que ens uneix.
L'aposta econòmica del municipi passa per la indústria?
Passa per l’equilibri. Hem de potenciar la indústria als nostres polígons, però diversificada i neta, que aporti coneixement a la societat i que respecti el medi ambient. Basada en la investigació, desenvolupament i innovació, seria perfecte. Però és important que es generin llocs de treball. Hem de trobar l’equilibri entre l’ocupació dels nostres polígons perquè això generarà riquesa als ciutadans i alhora no perdre l’encant del nostre entorn natural.
Viladecavalls formarà part del Parc Natural?
Viladecavalls té un espai natural protegit amb una figura de protecció local: el Pla Especial de Protecció de la Serra de Collcardús de Viladecavalls, al nord del municipi. Correspon a unes 633 hectàrees. Més tard, es va incloure dins la xarxa Natura europea.
S'encaixen entre dos parcs. És un privilegi?
És una peça clau dins del corredor Sant Llorenç-Montserrat. En cas de quedar aïllats, s’anirien empobrint en biodiversitats. No obstant, Collcardús té un valor propi ja que s’hi troben comunitats forestals d’interès europeu, com pinedes, alzinars mediterranis, boscos de ribera, petits reductes de lloredes naturals. I per la presència de fauna com les espècies protegides de falcó pelegrí, l’àguila cuabarrada, tortugues de rierol, ratpenats.
Podem trobar-hi patrimoni cultural?
Camins històrics (com el romeu a Montserrat), forns de calç, antigues masies.
És un territori encara poc urbanitzat?
El municipi disposa d’un 80% de la superfície no urbana, amb grans extensions de boscos mediterranis (pinedes, alzinars i boscos de ribera), importants torrents que suposen connectors biològics territorials, com són la riera de Gaià i el torrent de Sant Jaume, reductes de camps agrícoles. La xarxa de senders permet, alhora, un ús d’importància socioambiental en espais tan poblats com la comarca del Vallès Occidental, que també pot alliberar zones acotades de reserves naturals dins, per exemple, del Parc Natural de Sant Llorenç, alhora que atorga qualitat de vida a tots els veïns i veïnes.
Com està el clima polític després de la moció de censura?
S’ha anat estabilitzant. Vàrem guanyar les eleccions i tenim el suport majoritari de la població. Això no ho hem d’oblidar. L’equip de govern anterior va governar en minoria des del primer mes. No van aconseguir un consens prou ampli per governar i es van dedicar a generar i inventar un ambient de conflicte.
La moció de censura va ser un dels moments més tensos de la legislatura?
Va ser un instrument democràtic per corregir el rumb incorrecte que havia agafat el nostre municipi. Això va generar molt d’enrenou entre els seguidors dels partits que fins a la moció de censura governaven, és normal. La llàstima és que es van perdre les formes, la correcció i es van dir moltes mentides perquè no s’acceptava el canvi per part dels regidors que havien de deixar els seus càrrecs. Després hem entès que aquesta desesperació també estava produïda perquè s’havien fet coses molt mal fetes.
Per què diuen que hi ha hagut dos anys d’immobilisme?
L’anterior equip de govern volia fer creure a la gent del poble que Viladecavalls estava enfonsada econòmicament, i això no era cert. Un dels objectius amb què estem treballant de forma preferent és gestionar de forma eficient el nostre municipi. Feia més de set anys que Viladecavalls no disposava d’un pressupost municipal per iniciar l’any com cal. Hem treballat de valent per aconseguir-ho. Uns pressupostos on l’atenció a les persones amb dificultats és un dels eixos vertebradors. Els comptes aposten per la cultura, els esports i l’educació, en què augmenten les partides de manteniment i es creen partides noves per a projectes i actuacions necessàries. Ara el meu propòsit és aclarir, pacificar tot allò que està massa agitat i reorientar tot allò que havia agafat una direcció inadequada.
