La Cambra de Terrassa s'ha mostrat ferma en ladefensa de la B-40 fins a Granollers. El vicepresident segon i responsable d'infraestructures de l'entitat egarenca, Nacho Rodríguez ho ha dit a la trobada anual amb mitjans on ha expressat que "continuarem lluitant" perquè es compleixi l'acord del Govern de la Generalitat perquè "es porti el més ràpid possible fins a Sabadell i en un futur immediat pugui arribar a Granollers" i connectar-se amb l'AP-7.
Per la seva banda, el president, Ramon Talamàs, ha posat l'accent en la futura llei de cambres i ha previst que "a mitjan febrer" els grups parlamentaris la tramitin perquè quedi aprovada el 2025 "amb una àmplia majoria". Ha explicat que el text ha incorporat canvis "purament de matís" per blindar que les relacions laborals quedin fora de l'àmbit de les cambres de comerç, a conseqüència de l'oposició de Pimec al redactat inicial.
El vicepresident Emili Pablos ha explicat que el text que les cambres presentaran als partits polítics perquè l'entrin al Parlament compta amb l'aprovació de les 13 entitats i de les patronals Foment del Treball, Pimec i Cecot. Talamàs ha advertit que la tramitació de la normativa "no serà curta" i ha dit que, si quedés fixada una aportació de 10 euros per a empresa censada, la Cambra de Terrassa disposaria de uns 340.000 euros per destinar al teixit empresarial.
1,2 milions d'euros per un hub tecnològic al Vallès
Entre els projectes que té la Cambra de Terrassa per als pròxims anys destaca la voluntat de crear una incubadora d'alta tecnologia industrial al Vallès Occidental. Talamàs ha avançat que el hub tecnològic ha d'ubicar-se en un entorn pròxim a aquesta tipologia d'empreses. Les poblacions candidates per acollir-lo serien Rubí, Sant Cugat o Castellbisbal, ha esmentat el president de la Cambra.
El nou espai necessitaria una inversió d'1,2 milions d'euros dels quals 440.000 procedirien de la Fundació Incyde, amb qui es reuniran el mes de febrer vinent. Talamàs ha explicat que el projecte vol tirar endavant de la mà del teixit empresarial tecnològic de la demarcació. En aquest sentit, ha apuntat que al territori hi ha al voltant de 3.000 empreses que necessiten aquest nou espai.
Talamàs ha destacat la necessitat de dotar de les eines necessàries a les empreses de la demarcació de Terrassa per a desenvolupar-se en l'àmbit tecnològic, un element clau per a poder competir en el mercat. “No totes les empreses tenen el múscul tecnològic, el que volem és donar el teixit industrial de capacitat de tecnologia”, ha assenyalat.
En aquest sentit, ha assegurat que han abordat aquesta situació amb la Cambra d’Espanya i que els han donat llum verd. “Això ho hem de fer, evidentment, en col·laboració amb moltes entitats públiques, si no es pot, ho hem de fer integrat”, ha destacat.
Possible fusió entre les cambres de Terrassa i Sabadell
El president de la Cambra també ha deixat la porta oberta a una possible fusió de les cambres de Terrassa i Sabadell. Ha sostingut que la futura llei de cambres ho "possibilita" i ha donat per fet que existeix per totes dues parts la voluntat d'explorar-la. "Moltes de les coses, les dupliquem", ha lamentat respecte a l'actuació de les dues entitats avui dia, en matèria de relació amb les administracions públiques i d'activitats destinades al teixit empresarial.
La Cambra de Terrassa (Barcelona) ha incrementat el volum d'activitat al servei del teixit empresarial en un 20% el 2024, fins als 3,6 milions d'euros: "La Cambra està més activa que mai", ha assegurat Talamàs, qui ha recordat que en els darrers anys han invertit 900.000 euros a revitalitzar-ne el funcionament amb més personal i més iniciatives. Segons la memòria del 2024, la Cambra preveu un resultat econòmic "lleugerament positiu, que reverteix situacions dels darrers anys", i uns fons propis de 4,5 milions d'euros.
El tresorer de l'entitat, Paco Hoya, ha assegurat que "el fort creixement s'ha produït amb dos programes de finançament públic", que han passat dels 0,88 milions el 2020 als dos milions del 2024. De cara al 2025, el pressupost de l'entitat ha previst uns 4 milions d'euros d'ingressos (12,5% interanual més) i un resultat positiu, "similar" al del 2024, en paraules d'Hoya.