Ll’economista i conseller del Banc d’Espanya, Guillem López Foto: Jordi Play

El cicle de debats "Idees per a avui" arrenca aquest dijous 24 al Centre Cultural Unnim amb el crac financer i els seus efectes sobre la societat. El president de la Cecot, Antoni Abad, i l’economista i conseller del Banc d’Espanya, Guillem López Casasnovas, debatran la qüestió i respondran a les preguntes del públic.
Un crac financer amb epicentre als Estats Units ha esmicolat, en menys de quatre anys, tot un sistema de caixes d’estalvi català amb més d’un segle i mig d’existència, arrelat al territori, que dona va crèdit a famílies i empreses i retornava a la societat part del benefici a través de l’obra social. Avui, aquestes caixes s’han transformat en bancs, la seva obra social penja d’un fil i, majoritàriament, han perdut el poder de decisió en quedar a mans d’altres bancs o diluïdes en grups espanyols.

La conseqüència més tangible d’aquesta crisi bancària és la restricció del crèdit a les famílies, les empreses i també les administracions públiques, i per tant, l’aturada en sec de l’economia real i productiva del país.

Preguntes obertes
A partir d’aquí, queden obertes moltes preguntes: ¿S’han pres decisions equivocades per part dels organismes reguladors com pot ser el Banc d’Espanya? El govern espanyol ha errat amb les noves legislacions en matèria bancària? Les entitats financeres han estat imprudents en la gestió? Estan en perill els nostres estalvis? Els  empresaris i els ciutadans havien perdut el món de vista en l’època de vaques grasses? La reforma laboral agreujarà la situació actual? I el més important, ¿fins quan durarà? S’hi pot fer res, des de Catalunya?

El primer debat del cicle "Idees per a avui", una iniciativa del Grup Nació Digital patrocinada pel Cercle Català de Negocis, que tindrà lloc dijous 24 de maig a les 19.30 h al Centre Cultural Unnim, intentarà respondre a aquestes qüestions posant cara a cara els punts de vista de dues personalitats ellevants en els àmbits acadèmic i financer i empresarial. Guillem López Casasnovas i Antoni Abad confrontaran les seves opinions i respondran també a les qüestions que formulin els assistents en un debat moderat pel periodista Salvador Cot.

Opinions influents
Guillem López Casasnovas és, per damunt de tot, un acadèmic. compagina les seves classes a la Facultat d’Economia de la UPF amb la feina de conseller del Banc d’Espanya. També és president de la International Health Economics i Senior Advisor de l’OMS Europa per als determinants de la Salut, a més de numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.

Assessor del govern
Casasnovas és un dels assessors del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC) i del Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari, de la Generalitat de Catalunya. Els seus càrrecs, però, no li impedeixen parlar clar i des de la més estricta honestedat acadèmica. Casasnovas explicarà com “l’ortodòxia del Banc d’Espanya de minimitzar l’ús dels diners del contribuent en la reestructuració bancària té en el cas de Bankia la prova de foc”, i alertarà que la reconversió de la banca, “a més de diluir els poders financers d’alguns territoris, com Catalunya, està suposant una oligopolització i concentració que incrementa el risc sistèmic, obligant a una nova regulació i més valenta”.

Des de la presidència de la patronal Cecot, Antoni Abad posseeix un coneixement ampli del teixit empresarial del país i de les dificultats que ha comportat la restricció del crèdit. I també com a representant dels empresaris i com a empresari del sector metal·lúrgic, un dels més castigats per la crisi.

Llicenciat en Ciències Empresarials per Esade i Màster en Administració i Direcció d’Empreses, també imparteix classes en diverses universitats sobre gestió financera i emprenedoria. Abad també ha pilotat la darrera etapa d’UnnimBanc. Des que l’entitat fou intervinguda i posteriorment adjudicada al BBVA, n’és un dels quatre administradors, fins que culmini el procés d’integració a l’estiu.

I igual que López Casasnovas, fuig de l’ambigüitat. Denuncia “la manca de lideratges polítics, sindicals i empresarials per explicar que calien canvis normatius en les relacions laborals”, i advoca per una “relació pseudomercantil” que doni més llibertat a empresaris i als treballadors per ajustar-se a les necessitats de cada empresa.