Josep Casajuana és, des del mes de gener, nou president d'una de les entitats culturals amb més rellevància a Terrassa, Amics de les Arts i Joventuts Musicals. Exregidor a l'Ajuntament de Terrassa i diputat al Parlament de Catalunya, Casajuana ja va ser president de l'entitat en un breu període de deu mesos a finals dels anys noranta. Té un llarg recorregut en el món de la cultura local i fa més de trenta anys que és soci d'Amics de les Arts.

Ferm defensor del teixit associatiu, creu que les polítiques locals haurien de dotar de més equipaments les entitats en lloc de servir directament per al gaudi del ciutadà individual, per així afavorir l'associacionisme i la socialització de les persones.
En una etapa gens fàcil, agafa les regnes de l'entitat amb uns 320 socis. Vol augmentar aquest nombre, amb un objectiu doble: fidelitzar els socis i captar-ne de nous, de perfil jove. Vol que els Amics no sigui només un bar per a ells, sinó un lloc on creixin culturalment. Conegut a la ciutat per la seva etapa com a polític (va ser regidor amb Manuel Royes i diputat al Parlament de Catalunya des del 1999), substitueix la fins fa poc presidenta, Adela Farré.

Quina és la salut d'Amics de les Arts i Joventuts Musicals?
Des del punt de vista econòmic no és tan bona com des del punt de vista creatiu i de difusió de la cultura. Només faltava l'augment de l'IVA cultural al 21%! Cal una llei que desgravi les empreses que patrocinin la cultura.

Cap a on s'haurà de mirar perquè les entitats culturals aconsegueixin ingressos?
Serà una multiplicitat de fonts d'ingressos. S'ha de fidelitzar els socis i augmentar-ne el nombre. També s'ha de dir que l'aportació de les administracions és bàsica. Sense elles, el Festival de Jazz no seria possible. Cal dir que enguany s'ha dut a terme amb un pressupost de 170.000 euros quan habitualment era de 300.000. És un petit miracle quotidià.

Parlant del Festival de Jazz, li ha convençut la nova ubicació?
Encara que no sigui un lloc tan emblemàtic com l'espai entre les esglésies de Sant Pere i el castell-cartoixa, és millor logísticament. A més, és l'obertura a altres barris. Se surt del rovell de l'ou cap a una realitat més diversa.

L'aposta és la de dur la cultura al ciutadà en comptes d'esperar que sigui el ciutadà qui s'apropi a la cultura?
Exacte. Hem de sortir al carrer i apropar-nos a la gent. S'ha de superar la temptació de la cultura banal, de consum fàcil, com la televisió. La cultura ha de mediar entre el ciutadà, el poder, la bellesa i la veritat. És urgent i les entitats hi tenen un pes molt important. La cultura és ara més important que mai.

Hi ha jovent a l'entitat?
És el repte que tenim. Sortosament pel bar passa molta gent. Espero que puguem oferir al.licients suficients perquè la gent jove sense gaires recursos econòmics es pugui fer sòcia de l'entitat. I, sobretot, oferir un clima perquè puguin desenvolupar les seves inquietuds culturals. Amb els joves volem augmentar el nombre de socis, encara que no és fàcil.

En l'actualitat la cultura s'utilitza sovint com a eina o arma política en el conflicte entre Catalunya i Espanya. Quin paper creu que hi juga realment?
Després de la Guerra Civil l'entitat va vetllar per mantenir vives la cultura i la llengua catalanes, durant tota la dictadura i fins a l'actualitat. La cultura, en el millor sentit de la paraula, és una eina de construcció de democràcia. A l'entitat hi ha gent de tots els colors polítics, hi ha un tarannà liberal, a ningú se li pregunta com pensa ni si és del Barça o de l'Espanyol. S'afavoreix que hi hagi una discussió franca sobre la realitat actual i les alternatives de futur. Es promou el debat. A la nostra entitat s'accepta que els catalans tenim dret a decidir, sense entrar en opcions polítiques.