Conservar els valors naturals, evitar que la pressió urbanística malmeti l'entorn i fer compatibles les activitats econòmiques i socials que s'hi desenvolupen són tres dels principals objectius de la declaració de la serra de Collserola com a Parc Natural per part del Govern. Es tracta d'un espai de 8.295 hectàrees distribuïdes en nou municipis i inclou dues reserves naturals parcials, de protecció superior, que són la Reserva Natural Parcial de Rierada-Can Balasc, de 379 hectàrees, i la de Font Groga, de 112,8 hectàrees.
Del total de superfície, s'inclouen 39 sectors d'ampliació al límit del Pla Especial d'Interès Natural (PEIN) que hi havia a la zona, fet que suposa 779 hectàrees més que abans.
Baltasar ha explicat que no es pretén que la creació del Parc Natural “comporti un canvi dels usos massius” que fa la població, tot explicant que els usos del parc es delimitaran en un pla. “Podrem seguir anant en bicicleta”, ha garantit, tot i que creu que en un futur no es podran fer activitats com el “ciclocross”.
Pel que fa a les zones fronteres amb el parc, Baltasar ha dit que ara en formen part i tenen una regulació especial. “Requeriran una ordenació específica”, ha remarcat. Vallvidrera, les Planes o Mas Fortuny seran algunes d'aquestes zones. Es tracta de “deu casos en els quals es farà una regulació específica per veure com s'encaixa, partint de la delimitació que forma part del parc natural', ha dit Baltasar, tot i que per les seves característiques mereixen “un anàlisi específica”.
Els nou municipis que integren la superfície del parc són Barcelona, Cerdanyola del Vallès, Esplugues de Llobregat, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern i el Papiol.
La polèmica Torre Negra
Sant Cugat del Vallès és el municipi que aporta més hectàrees al nou parc natural, més de 2.000. Entre aquestes hi ha la polèmica zona de Torre Negra, propietat de Núñez i Navarro, que està en litigi judicial. Baltasar ha recordat que aquest grup “ve mantenint una batalla jurídica amb l'Ajuntament de Sant Cugat”, el qual “reiteradament en tots els moments ha expressat clarament l'articulació de sòl no urbanitzable” a aquesta zona. Baltasar ha assegurat que Torre Negra és “sòl no urbanitzable” i està inclòs en el parc.
El conseller creu que la incorporació d'aquest sector al parc natural “no implica en cap cas compensació per part de la Generalitat” cap a Núñez i Navarro. “En aquest sentit, actuarem amb plena fermesa”, ha afegit, a l'espera de veure com evolucionen els recursos presentats als tribunals. “Però està molt clar que el plantejament és que Torre Negra està inclòs i forma part del Parc Natural de Collserola”.
“L'excés” de senglars
Pel que fa a una activitat com la caça, Baltasar ha dit que no es podrà fer aquesta activitat en les reserves específiques i que en la resta del parc caldrà regular-ho. De fet, el conseller ha dit que “un motiu de preocupació” de Medi Ambient és “l'excés de fauna, especialment del senglar a Collserola”, i ha dit que demanaran “la col·laboració a les societats de caçadors per rebaixar la intensitat de senglars a Collserola”.
Del total de superfície, s'inclouen 39 sectors d'ampliació al límit del Pla Especial d'Interès Natural (PEIN) que hi havia a la zona, fet que suposa 779 hectàrees més que abans.
Baltasar ha explicat que no es pretén que la creació del Parc Natural “comporti un canvi dels usos massius” que fa la població, tot explicant que els usos del parc es delimitaran en un pla. “Podrem seguir anant en bicicleta”, ha garantit, tot i que creu que en un futur no es podran fer activitats com el “ciclocross”.
Pel que fa a les zones fronteres amb el parc, Baltasar ha dit que ara en formen part i tenen una regulació especial. “Requeriran una ordenació específica”, ha remarcat. Vallvidrera, les Planes o Mas Fortuny seran algunes d'aquestes zones. Es tracta de “deu casos en els quals es farà una regulació específica per veure com s'encaixa, partint de la delimitació que forma part del parc natural', ha dit Baltasar, tot i que per les seves característiques mereixen “un anàlisi específica”.
Els nou municipis que integren la superfície del parc són Barcelona, Cerdanyola del Vallès, Esplugues de Llobregat, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern i el Papiol.
La polèmica Torre Negra
Sant Cugat del Vallès és el municipi que aporta més hectàrees al nou parc natural, més de 2.000. Entre aquestes hi ha la polèmica zona de Torre Negra, propietat de Núñez i Navarro, que està en litigi judicial. Baltasar ha recordat que aquest grup “ve mantenint una batalla jurídica amb l'Ajuntament de Sant Cugat”, el qual “reiteradament en tots els moments ha expressat clarament l'articulació de sòl no urbanitzable” a aquesta zona. Baltasar ha assegurat que Torre Negra és “sòl no urbanitzable” i està inclòs en el parc.
El conseller creu que la incorporació d'aquest sector al parc natural “no implica en cap cas compensació per part de la Generalitat” cap a Núñez i Navarro. “En aquest sentit, actuarem amb plena fermesa”, ha afegit, a l'espera de veure com evolucionen els recursos presentats als tribunals. “Però està molt clar que el plantejament és que Torre Negra està inclòs i forma part del Parc Natural de Collserola”.
“L'excés” de senglars
Pel que fa a una activitat com la caça, Baltasar ha dit que no es podrà fer aquesta activitat en les reserves específiques i que en la resta del parc caldrà regular-ho. De fet, el conseller ha dit que “un motiu de preocupació” de Medi Ambient és “l'excés de fauna, especialment del senglar a Collserola”, i ha dit que demanaran “la col·laboració a les societats de caçadors per rebaixar la intensitat de senglars a Collserola”.
