El manteniment de les dietes dels consellers d'Unnim, ratificada en l'Assemblea del 26 de juny (segurament la penúltima), unida a la denúncia admesa a tràmit contra Enric Mata han remogut la ja feble estructura i credibilitat d'una entitat que no fa tant s'anomenava Caixa de Terrassa i presumia de solvència, un servei pròxim i valors. Montse Andrés, delegada a Catalunya d'Ausbanc (Associació d'Usuaris de Serveis Bancaris), entitat privada i sense ànim de lucre, lamenta que es puguin prendre aquest tipus de decisions, especialment en un context com l'actual. "És deplorable, sobretot amb la necessitat d'exemple social que s'exigeix, i que facin dispendis amb aquests imports em sembla increïble". La delegada d'Ausbanc al territori català també insta els responsables a moure fitxa. "És totalment deplorable i penso que els del BBVA hi haurien de dir alguna cosa, no? I els accionistes també haurien de dir-hi la seva".

Respecte al cas Mata, Andrés respecta la tasca de la justícia però no és gaire optimista sobre el futur de l'acció. "En tot el que signifiqui depurar i aclarir responsabilitats en casos de frau o malversació de fons públics, hi estem d'acord i manifestem el nostre suport, però, per la nostra experiència, normalment aquests casos s'acaben arxivant. Si no s'aporten proves i informació nova -en l'escrit hi ha un feix de dades laborals i econòmiques i comentaris de perjudicats apareguts en mitjans de comunicació- és difícil que prosperi".

La delegada d'Ausbanc a Catalunya indica que la majoria d'aquests temes acostumen a tramitar-se per via civil i no penal (com és el cas de la denúncia del procurador i economista Villagrasa) i que, moltes vegades, "et pots sentir estafat però en realitat el que hi ha hagut és negligència o mala gestió. I en molts assumptes també es confon el frau amb una pèrdua de diners".

CCOO, amb criteris divergents
Per la seva banda, David Vilar, secretari general de la secció sindical CCOO d'Unnim, mostra un criteri divergent a l'hora de valorar els dos assumptes. En el tema de  Mata, creu que l'exdirector general de l'entitat "va marxar sense cap indemnització i amb els diners que havia acumulat d'un pla de pensions. Si jo tingués constància i proves que ha comès malversació o mala gestió, ja estaria denunciat". En canvi, les dietes li semblen totalment censurables. "Nosaltres ja fa temps que, per motius econòmics, vam demanar que les treiessin quan es va començar a veure que la cosa anava malament, abans de l'entrada del FROB. Si vols, és un import ridícul però era una manera de donar exemple i l'intent de suprimir-les no va prosperar". Segons el secretari general de CCOO d'Unnim, l'existència de les dietes suposa un al·licient i, al mateix temps, una eina imprescindible per arribar a quòrums. "Si les assemblees no fossin retribuïdes molta gent no hi aniria i això voldria dir que no es podrien prendre determinades decisions".

Vilar diferencia tipologies d'assemblearis: "els qui tenen un càrrec polític o gent que no té res a fer i d'altres als quals no els fa cap falta econòmicament parlant". Quant a la possibilitat que els consellers tenen de renunciar-hi a títol individual, el representant sindical de l'entitat ho té molt clar: "tots sabem que no ho faran". Per la seva banda, fonts del BBVA han dit que no els correspon valorar cap de les qüestions perquè encara no són propietaris d'Unnim Banc (els falta una última autorització, que ha d'arribar de manera imminent). A més, el BBVA no té assemblea i el seu Consell d'Administració no té res a veure amb el d'Unnim: la seva composició és reduïda (12-14 membres), estudia temes molt determinats i les seves retribucions són públiques. Respecte a Mata, fonts del BBVA insisteixen que no els afecta però que en qualsevol cas respecten el procediment judicial.

Sentit comú
Les dietes dels assemblearis d'Unnim també ha estat objecte de comentaris als partits polítics de la ciutat.  Antonio Pereiro (PP) avisa que "no som ningú per ficar-nos en una entitat privada, perquè potser aquest tema el tenen regular per conveni i són ells qui han de decidir si estan disposats a pagar". Això sí, el dirigent popular admet que moralment no és precisament "una acció exemplaritzant. Els consellers han de ser realistes i sincers amb ells mateixos i haurien d'empatitzar amb la societat, tenint en compte que, per molta gent, el sector bancari està considerat el centre especulatiu".

De la seva banda, Isaac Albert (ERC), que hi va votar en contra a l'Assemblea (una de les set persones que ho va fer, abstencions a part), creu que és de sentit comú prescindir de les dietes. "Jo no en sóc contrari com a concepte, perquè hi ha gent que venia de Lleida i és normal que cobrin el quilometratge però en el cas de Caixa Terrassa no té sentit mantenir-les. A més, suposen més d'un 1% del pressupost de l'Obra Social".

Josep Rull (CiU), tampoc veu amb bons ulls que els consellers hagin de percebre "unes quantitats desproporcionades en relació amb el volum de feina que els genera l'assemblea". Segons el polític convergent, caldria "un gest en el sentit de reducció, de renúncia voluntària o algun mecanisme similar. En època de bonança les dietes podien tenir sentit però en el context actual, no s'aguanten per enlloc".

Caixa Catalunya i Bankia, en el punt de mira
La denúncia interposada per Rafael Villagrasa contra Enric Mata no és pas un episodi aïllat. Tot plegat coincideix en un moment en què les entitats financeres estan sota sospita i en procés d'investigació. D'una banda, la Fiscalia de Barcelona ha obert diligències per investigar les altes retribucions de l'antiga Caixa Catalunya. En aquest cas, l'afer s'ha iniciat arran de la informació publicada en alguns mitjans de comunicació. Caixa Catalunya era una de les entitats que havia rebut ajudes públiques.

D'altra banda i ja en l'àmbit estatal, l'Audiència Nacional ha admès a tràmit una querella del partit polític UPyD contra 33 exmembres del consell d'administració de Bankia. En la llista dels imputats hi figuren, a més del controvertit Rodrigo Rato, Ángel Acebes, exministre de José María Aznar en l'època en què el PP governava Espanya, així com José Luis Olivas, expresident de Bancaja. Se'ls acusa d'haver facilitat 28 crèdits a diferents partits polítics.