De solar brut abandonat a hort urbà

Terrassa estrena un espai de conreu al bell mig de l'avinguda de Barcelona

Publicat el 05 de juny de 2013 a les 19:33
Presentació de l'horta comunitària de l'avinguda de Barcelona Foto: A.T.

L’Ajuntament de terrassa ha habilitat una nova horta comunitària a un solar públic en desús de l’avinguda de Barcelona, al barri de Ca n’Anglada.  

L’objectiu és oferir espais on practicar horticultura d’autoconsum a persones afectades per la crisi i que es troben en situació de pobresa severa per no tenir ingressos econòmics o no ser-ne suficients per garantir les seves necessitats bàsiques. Amb aquesta horta comunitària també es pretén fomentar la participació i l’autonomia ciutadana, la proximitat i les relacions socials entre els participants. Les obres d’adequació del solar ja s’han realitzat i està previst començar els treballs de plantació la setmana vinent.

L’acte de presentació ha tingut lloc a les instal·lacions de l’horta comunitària de l’Avda. de Barcelona i ha anat a càrrec del regidor de Serveis Socials, Antoni Salvadó; la regidora de Medi Ambient, Eva Herrero; la presidenta del Districte 2, Lluïsa Melgares; el president de l’Associació de Veïns de Ca n’Anglada, Manuel Medina, i el pastor baptista David Muniesa. També hi ha assistit representants de la Coordinadora d’Entitats del Districte 2; tècnics municipals implicats en el projecte; veïns i veïnes i algunes de les persones usuàries de la nova zona d’horta.

El Programa d'Horts Urbans de Terrassa pretén impulsar i facilitar la creació d'una xarxa ciutadana d'espais verds productius en espais públics i privats. L'objectiu és aconseguir espais socialment i agronòmicament sostenibles, amb la implicació de les entitats,
escoles i comunitats de veïns i una aposta per l'autogestió. La producció dels horts es dedicarà en exclusiva a l'autoconsum i en cap cas es podrà fer una acció lucrativa.

El projecte d'horts urbans de Terrassa preveu omplir de color vert, de fruites i de verdures els solars buits d'empreses privades i de l'Ajuntament, que en l'època de la bombolla immobiliària haguessin acollit habitatges o equipaments públics.

L'Ajuntament garanteix l'aigua -se'n facilitarà un màxim de 620 litres per metre quadrat i any, i en alguns casos i haurà aportacions municipals per pagar-la- i només acceptarà pràctiques ecològiques, on no s'emprim pesticides químics i on es gestioni de manera correcta el residu, reaprofitant-lo si cal.

Els propietaris que facin la cessió gaudiran de descomptes d'entre un 10 i un 20 per cent en el rebut de l'IBI, en funció de la localització i dels metres cúbics, i amb un descompte màxim de 500 euros anuals.

L'Ajuntament té controlats uns 200 solars privats susceptibles de ser emprats en el projecte, i 70 municipals, arreu de la ciutat. Els de menors dimensions s'han descartat

L'Ajuntament proposa la figura de la custòdia urbana, amb una utilització provisional de l'espai i la cessió voluntària i gratuïta, tenint en compte que el Consistori descartarà els particulars, mentre que els propietaris privats podran establir el model que creguin més conveninet, tot deixant els camps a particulars o entitats.