El tercer sector egarenc també pateix la crisi econòmica, i amb força. L'aixeta ja no raja. Les fundacions terrassenques Prodis i Fupar han tancat les portes a l'entrada de nous treballadors. Diuen que ja costa prou mantenir els llocs de treball actuals i que caldrà paciència. Entre les dues entitats tenen contractades 311 persones amb discapacitat intel·lectual, malaltia mental o paràlisi cerebral, 191 Fupar i 120 Prodis. Cal afegir a aquestes xifres 211 treballadors -inclosos els monitors- que fan tasques d'administració i atenció social i mèdica (130 Prodis i 81 Fupar). En total, ofereixen feina a mig miler de terrassencs i terrassenques. Les dues institucions compten, a més, amb centres ocupacionals on s'atén a 335 usuaris.

Toni Guiñon, director de l'obra social d'Unnim, i Josep Maria Julià, gerent de Prodiscapacitats, estan d'acord en assenyalar que les llistes d'espera cada cop seran més llargues, i poca cosa podran fer per minimitzar-ho. Ara ja n'hi ha, en ambdues institucions, i costa Déu i ajuda trobar un espai per a tots els nois i noies que esperen una oportunitat. I les perspectives no són gens bones malgrat que s'escarrassen a trobar nous jaciments d'ocupació per a un col·lectiu molt especial. Als problemes interns se suma que les empreses ordinàries retallen precisament pel costat dels més dèbils, que és el de les persones amb discapacitats psíquiques. L'atur, que se situava tradicionalment en un 55-60 per cent en aquest sector, tendirà a créixer en els propers mesos i anys.

Potser la situació de les dues fundacions locals, que fa anys que han avançat vers l'autofinançament, no arriba als nivells d'altres de la resta de Catalunya, on ja s'han hagut de fer ERO i retallades importants de plantilles, com és el cas de la Fundació Rubricatus, del Prat de Llobregat. De moment, això no passarà a Terrassa, segons confirmen Pere Baltà, president de Prodis, i Josep Ribera, director de Fupar, malgrat no amagar la preocupació pel que pugui passar en el futur.

Però Baltà llança un avís: "Si les administracions no paguen el que ens deuen en tres mesos tancarem". El president de Prodiscapacitats reconeix que aquestes paraules són exagerades. Però tenen un grau de realitat, i el que vol dir amb elles és que si no arriben diners s'haurà de tornar a fer girar la roda amb els crèdits, amb tot el que comporta un endeutament en aquesta època.

Un dels principals culpables de la presentació dels expedients i dels problemes seria la possible reducció del 25% de les subvencions que ofereix la Generalitat a aquest sector. I és que amb l'arribada de la crisi el Govern va decidir augmentar del 50 al 75% les ajudes a les fundacions que treballen per crear ocupació per als discapacitats; el problema és que només es va comprometre a fer-ho fins a l'any 2011.

A la possible reducció d'ajuts públics s'hi ha sumat el descens del nombre de comandes dels clients, com recorda Josep Maria Julià, que explica que l'espai que més ha patit és el dels manipulats, que ha perdut un trenta per cent de la seva facturació. Bona part de la gent que hi treballava s'ha hagut de derivar cap a altres activitats.

El gerent de Prodis sí que reconeix que s'ha fet un reajustament en l'àrea administrativa, amb persones sense discapacitats. "La nostra prioritat és no perdre ni un lloc de treball de les persones amb disminucions intel·lectuals i malalties mentals i mantenir el nombre de monitors per a aconseguir que el llistó assistencial segueixi sent alt. El que no podem fer és competir amb les empreses ordinàries, ni anar cap a l'excel·lència. Nosaltres tenim una altra tipologia de treballadors, i sabem que tenen uns límits que mai podran superar, facin el que facin, ".

Julià destaca que les entitats del tercer sector parteixen amb un cert avantatge: "Estem acostumats a treballar sota mínims i fer més esforços que ningú". Toni Guiñón també troba que Fupar parteix d'una posició de privilegi, que és la d'estar vinculada a l'obra social de Caixa Terrassa i disposar d'uns estalvis acumulats durant l'època de vaques grasses, utilitzables si en un determinat moment sorgissin problemes.

Josep Ribera afegeix un altre element al debat. El centre ocupacional de Fupar està ple i "a la Generalitat de Cataluna li costa donar alguna plaça més, per molt que li demanem. El que fem és incorporar noves persones a mesura que es produeixen baixes".