Diuen que les comparacions són odioses i més encara si remouen rivalitats que mai s'acaben d'enterrar. A priori, una de les possibles solucions a la revifalla comercial de la Rambla d'Ègara passa per emmirallar-se en Sabadell i la seva fórmula mixta. La cocapital del Vallès Occidental obre el seu passeig al trànsit els diumenges mentre que els cotxes hi poden circular lliurement entre setmana.

Podria semblar idíl·lic a simple vista però no ho és. La presència constant de vehicles no és pas sinònim de major rendibilitat econòmica. A més, la densitat circulatòria de la zona i la seva poca amplada tallen de soca-rel la temptació d'aparcar en doble fila i sortir a fer compres.

I sense oblidar que les obres dels FGC han deixat uns 900 metres desactivats comercialment parlant, "la zona bona de la Rambla", recorda Josep Maria Porta. El president de Sabadell Comerç Centre admet que el debat també és vigent a la cocapital, on els treballs a l'estació del tren l'han dividit en dues parts, un espai (majoritari) obert totalment a la circulació i un tram en què només es permet el pas dels autobusos i dels vehicles que han de fer càrrega o descàrrega. "Fa tres o quatre anys que estem així, les obres s'han aturat perquè no hi ha diners i el futur és incert. L'Ajuntament vol urbanitzar la superfície, d'aquí a set o vuit mesos", explica Porta.

El principal problema de Sabadell -i alhora un inconvenient respecte a Terrassa- és l'estructura urbanística, que condiciona qualsevol plantejament teòric. "Sabadell és una ciutat molt llarga i poc ampla i els autobusos no tenen opció de passar pels carrers del costat, perquè no hi caben. Quan surts de l'eix principal tot es dilueix molt i ja no hi ha botigues."

Malgrat les diferències, les dues rambles comparteixen el pessimisme dels seus comerciants. "Tenen el mateix neguit i estan doblement castigats: uns per la crisi i els altres, per la crisi i les obres del tren." Pel que fa a la possibilitat de deixar l'eix per als vianants el dissabte, mostra un dubte relatiu a la mobilitat. "Si ho fan, els autobusos deixaran la gent a un quilòmetre de la Rambla, perquè per culpa de les obres hauran de fer una volta molt gran per la carretera de Barcelona."

Guillem Soley, president de la Federació d'Associacions de Comerciants de Sabadell Oest, recorda que els botiguers sabadellencs ja van fer el canvi de xip. "Fa uns quinze anys vaig viure el tancament dels carrers de Gràcia i allò va desfermar una oposició ferotge dels comerciants. Ara cada cop demanen que es tanquin més carrers al trànsit, sobretot al centre." Soley està convençut que fer el centre per als vianants és una decisió que funciona en molts sentits: "Dóna vida a les terrasses dels bars, tens tranquil·litat a l'hora de comprar i si hi vas amb nens i se t'escapen estàs segur perquè no vénen cotxes. Això no té preu, és glòria".

Respecte a la voluntat pràcticament unànime (un 90%) dels paradistes del Mercat de la Independència de Terrassa de reobrir la Rambla al trànsit, Soley no es mossega la llengua. "Continuen obrint a les sis del matí i tancant a les set de la tarda, potser si s'hi posessin a les onze del matí i tanquessin a les deu de la nit..."

Activitats i facilitats
El president de la Federació d'Associacions de Comerciants de Sabadell Oest pensa que, en lloc d'entrar en aquest tipus de debat, el petit comerç "s'ha de reinventar i ser un suplement de les grans botigues", per la qual cosa li aconsella "lluitar perquè tothom tingui la mateixa normativa de comerç, perquè no hi hagi cap tipus de competència deslleial". Segons Soley, cal actuar en dos àmbits: en primer lloc, donar facilitats en l'aspecte del desplaçament. "Per una banda, l'Ajuntament et diu que utilitzis el transport públic i, per l'altra, fa més aparcaments subterranis i més zona blava. Els comerciants haurien de regalar una o dues zores d'aparcament."

La segona mesura és regularitzar les activitats a la Rambla, "siguin castells, inflables o un taller de com es fa pa al carrer". A més, també proposa una major unitat del sector. "Jo sóc d'aquells que els agrada asseure en una mateixa taula dos o tres comerciants diferents i engrescar-los per tal que organitzin campanyes conjuntes, com per exemple donar tiquets de benzina." Soley apel·la a fer "campanyes reals" més enllà de les promocions estacionals típiques com les de Nadal, i augura que, un cop finalitzin les obres del metro, el dissabte també es convertirà en un dia sense trànsit a Sabadell.

L'efecte imant de Capdevila
La regidora de Comerç de Sabadell, Montserrat Capdevila, veu un debat "obert" amb opinions de tot tipus: "Els del sector de la restauració voldrien la Rambla sempre tancada al trànsit i d'altres creuen que sense cotxes són menys visibles. El que tots volen és que hi passi el transport públic". Capdevila assegura que la Rambla de Sabadell "tiba moltíssim: establiment que tanca, establiment que obre, i això que els preus de lloguer són desorbitats. L'eix continua tenint un atractiu molt potent i els diumenges bull de gent".

La regidora, que creu que a la Rambla de Sabadell no cal fer-hi activitats dinamitzadores, recorda que els anys 90 l'Eix Macià i El Corte Inglés van ser rebuts amb recel per part del comerç de proximitat, però que la situació es va gestionar amb encert. "No vam duplicar eixos. A més, són llocs de perfils diferents: a l'Eix Macià hi va gent més jove i, en canvi, al centre els compradors tenen un perfil socioeconòmic més alt."

Josep Maria Porta diu que encara hi ha locals tancats a la Rambla, avisa que el comerç de proximitat s'ha mantingut "perquè hem lluitat" i adverteix que hi ha un projecte (encara no signat) de centre comercial a Sant Pau. "Les associacions de comerciants s'hi han oposat, no podem posar més oferta quan hi ha tan poca demanda. Ens acabaran ofegant."