Possiblement als actors directes i indirectes no els agraderan les reflexions que intentaré plasmar en aquestes línies. Però és que, encara que previsible per diferents motius i actituds de l'oposició que no comparteixo, no deixa de sorprendre'm l'acord aconseguit per PSC i CiU a Terrassa. La “sociovergencia” a la nostra ciutat ja és una realitat.

Hi haurà qui argumenti, i amb raó, que l'acord d'esquerres no va ser possible i que el principal partit de l'oposició va situar el canvi en el canvi en l'alcaldia. El famós “marxa tu que m'hi poso jo” no ha aconseguir poder condicionar el programa i l'acció de govern, a més de situar elements de control, de fiscalització, perquè la transparència deixi de ser una reivindicació i passi a ser una realitat. Això ja és aigua passada. Encara que, com tot el que ocorre en el municipi, les persones ho tindrem en compte a l'hora de dipositar el nostre vot en les properes municipals.

Però crec que els ciutadans i ciutadanes tampoc entenem, com a mínim és la meva opinió, que es donin acords “anti natura”. Un acord amb opcions polítiques que fins al 2013 votaven, donaven suport i en més d'una ocasió ovacionaven les lleis i reformes que ha imposat el PP gràcies a la seva “majoria absoluta” i l'inestimable vot favorable de CiU. Per posar un exemple, de la cinquantena de decrets, lleis i reformes recolzades per CiU, anomenaré la Reforma Laboral. Una reforma que l'única cosa que ha portat ha estat destrucció d'ocupació, d'empreses, una deterioració de l'economia en general i precarietat laboral. Però CiU és també el partit impulsor i executor de les retallades en sanitat, educació, serveis socials, etc. a Catalunya. O dit d'una altra manera; qualsevol modificació legislativa plantejada pel PP, en matèria social i laboral, CiU l'ha recolzat i l'ha votat en les Corts Espanyoles. CiU és, a més, el partit que ha impulsat i consumat les retallades a Catalunya, amb el seu govern en la Generalitat de Catalunya amb el President Mes al capdavant.

Esmento això, perquè quan un partit polític vol amagar la seva ideologia en l'estat espanyol (això no només ho fa CiU, també patim, per desgràcia, el joc de l'amagatall ideològic d'altres partits) solament ho pot fer de discurs, perquè els actes i decisions d'un partit polític i més quan està governant, deixen clar on se sustenten ideològicament. CiU és de dretes igual que el PP, l'única diferència és el fet nacional. Per això, des de la meva ideologia política, la “sociovergencia” a Terrassa i on sigui és un acord “anti natura” per a l'acció política i de govern.

I els meus motius de preocupació, per aquest pacte, augmenten en llegir al Diari de Terrassa del dia 1 d'agost:

1. Lliurar les responsabilitats de govern del “Desenvolupament econòmic, indústria i ocupació” a CiU, tal com està la situació laboral i social pot significar una reculada per a aquestes polítiques que en el mandat anterior, encara que van ser tímids, van haver-hi avanços. Dic això, perquè només cal fixar-se en les polítiques que està impulsant CiU (ara Convergència Democràtica de Catalunya) a Catalunya en aquestes matèries. Polítiques corrents. Estan posant pedaços en els grans conflictes però sense plantejaments polítics estructurals, estratègies industrials i econòmiques per impulsar el creixement i la protecció a les persones.

2. En aquest mateix diari i aquest mateix dia, es manifesta poc menys que l'abandonament de la ideologia per part de CiU, situant com a prioritat l'estabilitat política d'un Ple Municipal fragmentat. Crec que l'electoralisme i la cerca del vot pel 27S està portant a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) a dir el que sigui. Fins que van a ser un govern progressista, que CDC és un partit social, etc. I jo només dic que aquí estan les conseqüències dels governs de CiU.

Li dono voltes i aquest acord o tenen fonaments en interessos personals de ser i estar al govern de la ciutat, o el PSC de Terrassa ha pactat amb un llop amb pell de bè. Seria molt fàcil deixar-ho aquí i això, simplement podria semblar una crítica més. Però no és aquesta la meva intenció. Per això m'agradaria aportar una mica més. És cert, i sé que governar una ciutat amb una oposició d'"esquerres" instal·lada en la intransigència i en la tossuderia política per no saber assumir el resultat el 24 de maig, ha de ser molt complicat. Però també crec que els ciutadans i ciutadanes som suficientment intel·ligents per veure-ho, valorar-ho i sobretot estimar el desgast que pot suposar una legislatura sense majoria i de negociació contínua a diverses bandes. Però al meu entendre, la “sociovergencia” no es justifica.

Enrique Rodríguez Ruiz
Secretari general
CCOO Vallès occidental – Catalunya central