Vehicles amb coure robat Foto: Mossos

"La major problemàtica quant a delictes a la nostra ciutat són els furts, i en especial aquells que es produeixen a l'interior dels vehicles", manifesta l'intendent Antoni Flores, cap de la comissaria de Mossos d'Esquadra de Terrassa.

Aquest és el delicte número 1 a Terrassa i també pràcticament arreu del país. El motiu és senzill d'entendre: és el furt més fàcil de cometre ja que el delinqüent no ha de violentar ningú, la seva integritat física tampoc no perilla i és relativament fàcil obrir un cotxe o, encara més si s'opta per trencar un vidre. Tampoc requereix molta habilitat, com sí passa en els casos que el delinqüent pretén robar una cartera o un mòbil sense que el seu propietari se n'adoni.

Actualment, els lladres ja no es molesten a obrir la porta de manera sigil·losa sinó que opten per trencar el vidre amb una pedra o a través del mètode del "brincament", és a dir, amb una palanca dobleguen la porta. És més, segons assegura Flores "estem observant que el saber fer dels lladres va de baixa, i suposem que això està relacionat amb què es culpa de tota la gent nova que s'està incorporant al mercat delinqüencial, que se sol instruir primer en delictes més fàcils, com els de vehicle".  

En xifres, suposa que l'any passat hi va haver un increment del 5% de delictes, passant de 4.800 fets a 5.000, sobretot com a conseqüència de  l'augment a furts a interiors de vehicle i a les persones.

Videovigilància al comerç
La diferència entre falta de furt o delicte és dictaminada pel valor d'allò que s'ha robat. Aquest valor llindar està situat en els 400 euros. Per sota d'aquesta quantitat és considerat falta, per sobre ja és un delicte. Això sí, la metodologia és sempre la mateixa: que et treguin una cosa de la teva propietat sense que hi hagi violència ni intimidació.
"És en aquests casos quan t'adones que en el 90 per cent de casos, el furt es produeix perquè la gent no té prou consciència de seguretat" remarca l'intendent Flores. Aquest és, segons els Mossos d'Esquadra, el principal repte que encara s'ha d'inculcar en els ciutadans, que siguin menys confiats i més zelosos de les seves propietats, tant aquelles que duen a sobre com les que deixen al vehicle.

En el cantó positiu de la balança, la policia subratlla que aquesta corresponsabilitat i ser copartícep de la pròpia seguretat és un pas endavant que sí que s'ha aconseguit fer en el sector comercial. I com a conseqüència directa, els delictes als establiments "han disminuït un 40 per cent, és a dir, de 223 robatoris que es van cometre dins dels comerços l'any 2010 s'ha passat a 118 al 2011". I això malgrat la crisi i que els comerços són un dels principals reclams a l'hora de cometre furts.

Els Mossos atribueixen, doncs, bona part d'aquest èxit al fet que els comerciants s'han implicat i han pres totes les mesures de seguretat possibles per evitar ser subjectes de furts. "Gairebé el 90% dels establiments tenen videovigilància i és el que nosaltres els diem, una imatge sempre val més que mil paraules".

La importància de tenir càmeres és doble, actua com element dissuasiu per als lladres i per l'altra, en el moment d'interposar la denúncia, tenir les imatges dels autors en facilita la identificació i posteriorment és una prova acusatòria amb molt de pes. El cap de la comissaria dels Mossos a Terrassa recorda que "si nosaltres, que som professionals, en situacions de conflictivitat o amenaça ens posem nerviosos, un comerciant ho passa molt pitjor. Si una persona l'intimida, amb o sense arma blanca, i després arriba la policia i li demana que descrigui el lladre, és molt possible que no se'n recordi. I es dóna el cas que hi ha quatre testimonis i cadascú et diu una cosa diferent".

Flores assegura que no és tan important la presència policial o la quantitat de policies patrullant per la ciutat com que el ciutadà o el propietari d'un negoci o un habitatge sàpiga protegir-se adequadament.

Cases poc protegides
Justament, remarca que hi ha "força activitat en robatoris a l'interior de pisos". Si bé és cert que s'han incrementat el nombre de delictes que es produeixen a dins dels béns immobles també s'ha de destacar una excessiva descura per part dels propietaris. "Sovint anem al lloc del furt i ens adonem que el pany no ha estat forçat, això vol dir que la gent encara tanca de cop, la qual cosa significa que amb cinc segons ja està oberta, sobretot si s'utilitza el mètode de la radiografia".

L'intendent reconeix que encara que es tanqui amb una volta, si volen entrar ho faran, però afegeix que almenys s'ha de crear "un plus de dificultat". En aquest sentit, i posant com exemple, remarca que "no entenem com encara hi ha cases a la urbanització 4 Vents que no tenen reixes a les finestres o amb portes sense doble pany".

Un altre cas ben diferent i que resulta difícil controlar, és l'augment que s'està produint en robatoris on el mòbil és treure els diners de les escurabutxaques.

Flores remarca que la tipologia de delinqüent ha canviat moltíssim. "Quan jo tenia 22 anys i patrullava, entraven al bar i s'emportaven tot el que podien, els pernils, les begudes alcohòliques, els diners de la caixa, tot. Ara no, ara arriben, rebenten la persiana i van directes a la màquina".

El problema rau que l'empresa concessionària només recull els diners un o dos cops a la setmana, amb la qual cosa és un caramel per als qui vulguin diner líquid. A més, hi ha el plus afegit que es tracta de furts extremadament ràpids, "entre que ens avisen i arribem poden passar cinc o sis minuts, però és que ells amb 4 ja són fora".

Per intentar reduir els incidents, la comissaria de Terrassa ha optat de forma pionera fer una visita de seguiment a tots aquells bars que ja han estat víctimes d'algun atracament o robatori. "A més de la campanya divulgadora, creiem que anar a l'establiment al cap d'un o dos mesos després de l'incident per comprovar si ha arreglat el seu punt feble, sigui la persiana o el sistema d'alarma, ajuda a reduir la reincidència".

Entre els delictes que han aparegut els últims anys i que encara s'estan estudiant per veure com fer-hi front n'hi ha dos: robatoris en empresa a la recerca de metall i estrebades a les cadenes d'or.

Si hi va haver una època en què els robatoris als polígons es feien utilitzant el mètode dels butrons, actualment el que es fa és robar metall, i més en concret, coure, no només de dins de l'empresa sinó sobretot del pati. Als inicis d'aquest nou delicte els autors buscaven només el coure però ara el ventall s'ha obert a qualsevol tipus de metall, ja que es tracta d'un material que es pot reutilitzar i col·locar fàcilment.

"Sovint els lladres no entren a dins sinó que s'enduen la ferralla que hi ha dispersa per l'exterior de les naus, i en els casos que decideixen entrar ho fan aprofitant la debilitat del sostres d'uralita, que encara està present en algunes naus industrials", explica Flores. Aquesta tipologia de furts s'ha incrementat en un 40%, tot i que aquest any s'ha notat un lleu descens respecte el 2011 i el 2010.

Quant a l'estrebada als collarets d'or, l'increment d'aquests delictes està estretament relacionat amb el preu que té aquest material al mercat. Com és lògic, qualsevol objecte que es roba es fa amb la finalitat de poder-lo col·locar sense moltes complicacions.
En els últims anys han proliferat les botigues que compren or, Flores remarca que "hi estem molt a sobre i estan obligats per la llei de protecció a la seguretat ciutadana detallar què entra, qui ho entra i quin valor té" però així i tot resulta complicat controlar tot el mercat. L'intendent manifesta que aquestes botigues van facturar només a Terrassa uns 150 milions d'euros l'any 2011.

L'estrebada representa un robatori amb l'agreujant que sempre ve acompanyada per una agressió. El perfil de la víctima sol ser una dona d'edat avançada que surt guarnida amb penjolls i collarets d'or. S'afegeix que la persona afectada forma part d'un dels col·lectius més vulnerables. Des de Mossos intenten fer pedagogia i fer un seguiment acurat de les víctimes però reconeixen que "resulta complicat".