Es tracta d'un macroprojecte que 30 anys després de la seva planificació torna a estar damunt de la taula. De fet, ha estat arran de l'acord pels pressupostos de la Generalitat que la polèmica ha revifat amb defensors i detractors de la ronda que ha d'unir les dues capitals del Vallès Occidental.
[noticiadiari]35/82250[/noticiadiari]
Què és el Quart Cinturó i quan neix el projecte?
Quan parlem de Quart Cinturó, parlem també de la B-40, l'autovia orbital de Barcelona o l'A7, sinònims d'una infraestructura que a finals dels anys seixanta es comença a plantejar dins de la Xarxa Arterial Metropolitana, que establia un criteri de mobilitat al voltant de Barcelona d'acord amb una previsió de creixement de la població a dècades vista. L'objectiu de la B-40 era unir el Baix Llobregat amb el Vallès Occidental i Oriental i el Maresme; és a dir, Martorell amb Mataró.
No obstant això, el creixement de població no va ser l'esperat. En els anys 90 es fan els primers estudis d'impacte i els plans d'ordenació urbana de les diferents ciutats que com Sabadell, fa una reserva de terrenys per a poder-hi projectar el B-40 en un futur. Al mateix temps, neix la Campanya Contra el Quart Cinturó, que aglutina diverses entitats ecologistes per fer pressió i evitar la construcció de la via.
Mentre un tram de la carretera es materialitzava en l'espai comprès entre Mataró (Maresme) i Granollers (Vallès Oriental) amb el nom de C-60, la protecció de l'espai natural de Gallecs posava pals a les rodes per a connectar-lo amb Sabadell.
- 1966: És la primera vegada que, en plena dictadura franquista, el Quart Cinturó s'inclou en el Pla Director Territorial de l’Àrea de Barcelona.
- 1985: El projecte apareix en el Pla de Carreteres de la Generalitat de Catalunya.
- 1993: Es materialitzen els primers estudis d'impacte.
- 1994: Primera manifestació de la Campanya Contra el Quart Cinturó.
- 1995: El Ministeri de Foment encarrega la redacció de l’estudi informatiu del tram Abrera-Sant Celoni.
- 1998: L'oposició ciutadana obliga a fraccionar la B-40 en tres trams.
- 2004: S'ajusten alguns traçats de la via i es prioritza el tram amb més consens social, el de Terrassa-Abrera.
- 2009: Comencen les obres del tram Terrassa-Abrera amb un calendari de dos anys (2011).
- 2010: entren en servei els subtrams dels extrems: Abrera (1,5 km) i Viladecavalls-Terrassa (4,5 km)
- 2015: Finalitza el tram central Abrera-Viladecavalls (7 km).
- 2020: La via queda recollida en el Pla Específic de Mobilitat del Vallès.
- 2022: El Ministeri de Transports es compromet a finançar el projecte que la Generalitat decideixi.
- 2023: Acord de pressupostos entre ERC i el PSC per unir Terrassa amb Sabadell (5 km) i previsió d'acabar el tram Olesa-Viladecavalls per donar per acabada la connexió entre Abrera i Terrassa.
La B-40, tram a tram
- Martorell-Abrera: AP-7
- Abrera-Olesa: acabat
- Olesa-Viladecavalls: en obres
- Viladecavalls-Terrassa: en servei
- Terrassa-Sabadell (Ronda Nord): acord de pressupostos entre ERC i el PSC
- Sabadell-Granollers: descartat
- Granollers-Mataró: C-60
Del Quart Cinturó a la Ronda Nord
Una vegada descartat el tram entre Sabadell i Granollers i amb el d'Abrera a mitges, la polèmica se centra en la Ronda Nord, és a dir, aquell tram del Quart Cinturó que ha d'unir les dues capitals del Vallès Occidental. Cinc quilòmetres per connectar Terrassa i Sabadell pel nord amb una ronda que ha de servir per millorar la connectivitat entre les cocapitals, així com el transport de mercaderies entre el Baix Llobregat i el Vallès.
No obstant això, els detractors del projecte el consideren innecessari i que malmetria part del corredor verd que uneix la plana vallesana. En concret, seria una carretera des de la rotonda del barri de Can Roca a Terrassa, on mor la B-40, fins a Sabadell, on enllaçaria amb la ja existent Ronda Oest, que a la vegada uneix els barris del nord de la ciutat amb l'autopista C-58.
D'aquí s'estendria una altra via cap al nord-est que uniria el traçat amb la carretera de Castellar del Vallès evitant així haver de creuar Sabadell per agafar l'autopista. És per aquest motiu que els alcaldes de Terrassa (Tot per Terrassa), Sabadell i Castellar (PSC) han fet pinya a l'hora reivindicar la Ronda Nord.
La veu del territori: progrés vs. sostenibilitat
Però com és habitual en noves infraestructures, des del seu naixement, el Quart Cinturó no ha estat exempt de polèmica. De fet, la Campanya Contra el Quart Cinturó, va néixer ara fa 30 anys quan va començar-se a planificar el projecte. Entre les entitats ecologistes que s'inclouen hi ha l'ADENC, la Paparola o Tu Entorns Terrassa, i consideren que es tracta d'una via que trinxaria el territori i que augmentaria la contaminació. També defensen que en lloc de fer una nova carretera, caldria millorar la connexió ferroviària amb entre el Vallès, concretament de la Renfe (R4).
Per l'altra banda, entre les veus a favor del projecte hi ha el teixit empresarial del territori com ara la Patronal Cecot, les cambres de comerç o Fem Vallès que ho veuen com una oportunitat per atraure més empreses a la zona i millorar la connectivitat entre les existents. Entre els arguments que defensen els empresaris perquè es finalitzin les obres, defensen que el Vallès i el Baix Llobregat concentren el 28,1% de la població del país i generen gairebé el 30% del PIB català. A més a més, el teixit industrial d'aquesta zona representa el 7% del valor afegit brut industrial al conjunt de Catalunya.
ERC, obligada a fer marxa enrere
Políticament, també és un cavall de batalla i segurament ho serà també per la campanya de les eleccions municipals. D'una banda, el PSC, Junts i Cs, estan a favor de finalitzar la infraestructura, sumant-se al discurs del progrés i la generació de riquesa que comportarà l'accés de mercaderies i la millora de la mobilitat entre territoris industrialitzats com és la segona corona metropolitana. En aquests sentit, els alcaldes de Sabadell -Marta Farrés- i de Castellar -Ignasi Giménez-, que també és president del Consell Comarcal, són del PSC i a Terrassa, l'alcalde Jordi Ballart, de Tot per Terrassa, creu que és un projecte necessari pel territori.
Els partits d'esquerres com la CUP, els comuns o la Crida s'han mostrat visiblement en contra del projecte apel·lant a la necessitat de preservar l'entorn natural per on passaria així com la necessitat de reforçar la connexió ferroviària i no viaria de la comarca.
Finalment, ERC s'ha vist obligada a fer marxa enrere i acceptar la continuació de la Ronda Nord per garantir el suport socialista als pressupostos de la Generalitat. Un gripau que s'ha hagut d'empassar l'actual conseller de Territori i Sostenibilitat, Juli Fernàndez, qui va ser exalcalde de Sabadell i qui en diverses ocasions s'ha mostrat en contra del projecte. "La proposta de 1960 no respon a les necessitats de 2022", expressava.
[noticiadiari]35/82200[/noticiadiari]
De fet, a la mobilització de la setmana passada, malgrat que des de la direcció nacional els republicans no van enviar cap representació, sí que van ser-hi presents, els alcaldables de les formacions locals de Terrassa, Ona Martínez, i Sabadell, Gabriel Fernàndez.
