Top manta al carrer Majot Foto: La Torre

Els venedors del 'top manta' han tornat als carrers. Després d'unes setmanes on el fenomen semblava més o menys acabat o fins i tot eradicat de Terrassa, les paradetes il·legals han tornat a obrir als llocs habituals, la vorera nord del Portal de Sant Roc, el carrer Major a tocar de la Plaça Vella, cada cop més, al carrer de Sant Pere i del Cardaire i la seva presència ocasional al carrer Font Vella. Un mínim relaxament en el control i en les patrulles policials dispara un altra vegada el fenomen.

En un dissabte de febrer se'n poden comptar fins a una vintena. Als venedors directes cal afegir-hi tot el grup de suport que els acompanya i vigila l'arribada de la policia. La sortida davant  la presència dels agents és molt ràpida i ben organitzada, amb una fugida cap a diverses direccions. Des que hi ha l'avís de l'arribada de la policia fins que es recull el material només passen uns segons, i tant s'hi val si en aquell moment hi ha algun client comprant.

La gamma dels productes distribuïts és cada cop més àmplia, i passa per les tradicionals còpies de pel·lícules -amb l'afegitó que es pot fer una demanda a la carta si en aquell moment no hi ha la cinta desitjada-, bolsos, cinturons, ulleres, bijuteria i d'altres complements de roba, material esportiu i samarretes.

No és París, però es poden veure els noms de les marques més prestigioses i reconegudes del món. La ciutadania pot comprar a preus fora de mercat productes d'imitació, amb el perill de fer front a una multa. Jordi Ballart, primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Terrassa, no és partidari de sancionar i perseguir la gent que es deixa els diners en el 'top manta'. Reconeix que una part dels egarencs veu amb certa simpatia la seva existència i col·labora amb ells més per solidaritat que per fer un negoci.  

Es busca la legalització
Ballart veu que el 'top manta' és un problema i afirma que cal buscar una solució ràpida que acontenti a tothom. El tinent d'alcalde parteix de la base que el col·lectiu de senegalesos fa anys que resideix a la ciutat, està organitzat, viu en família i en grup, està força integrat en la societat egarenca i no genera cap tipus d'inseguretat. El 'top manta' és una forma de vida per la que ha optat, no permissible en una ciutat com Terrassa, i menys, recorda Ballart, quan els que s'enriqueixen amb l'activitat són els que faciliten els productes, més que els propis venedors, que tenen un marge mínim de guanys. El que es pretén des de l'Ajuntament és normalitzar la situació i cercar un model de venda amb tots els permisos corresponents. Es compta amb el tarannà dialogant de la comunitat senegalesa.

Sense problemes a Sant Pere
Els propietaris de les botigues es manifesten sobre la presència dels venedors il·legals a les voreres, però en tots els casos hi ha la voluntat de fer-ho anònimament.
Els comerciants del carrer de Sant Pere que no venen els mateixos productes que els Top Manta no ho veuen com un problema greu. I diuen que no els ha portat cap problema tenir-los al davant. Parlen, bàsicament d'un sentiment solidari. "Pobrets, intenten guanyar-se la vida de la millor manera possible", comenten alguns, tot i saber que l'activitat ambulant és il·legal. En general, creuen que a la zona dels carrers de Sant Pere-Cardaire venen molt poc i que cada vegada n'hi ha menys.

Fins i tot expliquen que un, que ara té una feina legal, els ve a veure perquè està agraït per la manera correcta com el tractaven. De vegades, fins i tot, li havien donat menjar per a ell i la seva família. Els comerciants del Portal de San Roc veuen les coses des d'un altre punt de vista. La presència dels vuit o deu 'top manta' genera problemes de mobilitat en un espai estret i, sobretot, de visibilitat dels negocis. Recorden que els avisadors criden "aigua" quan apareixen els agents municipals. Els propietaris i treballadors de les botigues truquen a la policia, i la tranquil·litat torna una estona, la justa per a que els 'top manta' vegin que ha passat el perill.

Els comerciants del Portal de Sant Roc sí que noten que els comporta una disminució de les vendes, perquè "no podem competir amb els preus ni regatejar com fan ells. Alguns migdies i els dissabtes omplen totes les voreres". A aquest parer s'hi suma el dels qui diuen que prefereixen que estiguin desenvolupant una activitat comercial il·lícita abans que robar.

Miler de DVDs intervinguts per la Policia Local
Des de setembre de 2011 fins al 19 de gener de 2012, la Policia Municipal de Terrassa ha intervingut un total de 1.273 DVD a venedors del 'top manta'. És, amb molta diferència el material més habitual. L'únic que se li apropa són els CD. Els agents locals en van intervenir 814 en el mateix període de cinc mesos. La policia també ha agafat 24 cinturons, 19 bosses, 40 ulleres, nou complements, nou carteres, 43 moneders, nou rellotges i fins a 69 peces de roba. El moment amb menys intervencions es va produir el mes de setembre de 2011. En cinc mesos s'han fet dues detencions, segons l'Ajuntament.

Gutés: "Portem molt temps lluitant"
Des de l'Associació TerrassaCentre afirmen que "portem molt temps lluitant perquè els 'top manta' desapareguin" i consideren que es tracta d'un "problema molt greu" des de diversos punts de vista. Marta Gutés, gerent de l'entitat, reconeix que les persones que duen a terme aquesta activitat "són víctimes de degradació humana i d'explotació" però adverteix que "no podem permetre que això passi als nostres carrers i cal que se solucioni".

L'augment de presència policial és al seu parer un element dissuassiu però també només una solució temporal, per això insten l'Ajuntament i les forces policials a posar-hi remei.
"Si volem ser un centre d'excel·lència no poden haver-hi cent persones amb les mantes al terra venent productes falsificats", diu Gutés,  i afegeix que "més enllà que afecta les vendes dels nostres comerços també representen una ocupació de la via pública. Els carrers són estrets i això afecta la mobilitat dels ciutadans, que amb els carrers estrets no poden circular tranquil·lament. "El 'top manta' no beneficia a ningú, ni a les persones que ho venen, ni als comerciants, ni als compradors que participen d'aquesta explotació, ni tampoc a la ciutat. Per tant, s'ha d'eradicar", sentencia Gutés.