L'eix de la B-30 està destinat a ser capdavanter al país en recerca i desenvolupament. Si la presència del món universitari ja és important des de fa un munt d’anys, l’aposta que el Vallès està fent per la R+D+I li permet marcar perfil propi entre les comarques catalanes i les regions europees. La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), a Bellaterra, es defineix com a “universitat de recerca”. “S’està fent un esforç per atreure el millor talent investigador i integrar-lo en la nostra estructura. Com a exemple citaré que la UAB és la universitat de Catalunya amb un nombre més gran d’investigadors ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats). Però no només això, des de fa més de vint anys la UAB ha atret al seu entorn un nombre també considerable de grans centres, cosa que ha donat lloc al Parc de Recerca UAB. Tot plegat constitueix un gran pol científic i tecnològic”. Són declaracions de Jordi Marquet, director del Parc de Recerca UAB, que té clar el model que ha de seguir la seva institució: “Només es pot ser una gran universitat si es desenvolupen les tres missions universitàries, la docència, la recerca i la transferència de coneixements, amb la màxima dedicació i qualitat”.
També de l’àmbit universitari, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i en concret el seu Parc UPC destinat a la recerca i innovació, està físicament present al Vallès en el Campus de Terrassa amb el nou edifici de recerca i innovació GAIA, a l’entorn de l’IPCT –entre Sabadell i Terrassa–, que acull grups de recerca, i empreses procedents o estretament vinculades a la recerca de la UPC, i a Sant Cugat del Vallès, amb els espais d’innovació i transferència de l’Escola d’Arquitectura del Vallès (ETSAV), així com a Mollet, amb el Centre Tecnològic GIRO CT. Pere Losantos, responsable de l’àrea d’innovació del Parc UPC, destaca el paper d’aquesta universitat. “Sens dubte, la UPC i les entitats vinculades a desenvolupament de l’eix de la B-30. La UPC va apostar fa més de 20 anys per un model de creixement de la recerca i la transferència fonamentat en la promoció de centres autònoms en col·laboració amb l’administració – com l’ICFO, CIMNE, BSC..., fins a vint– i en la creació d’empreses de base tecnològica procedents de la recerca de la UPC, més de quaranta en 10 anys amb el Programa Innova”.
Dins el clúster d’investigació que es va formant a la zona, el Parc Tecnològic del Vallès (PTV) hi té un paper protagonista. Aquest espai, situat al terme municipal de Cerdanyola, acull majoritàriament empreses privades. “L’aposta és encabir-hi una majoria d’entitats que treballin en l’àmbit de les noves tecnologies, desenvolupant productes, sistemes i processos innovadors per als seus clients o usuaris. En altres paraules, els entitats ubicades al PTV fomenten activament les activitats de transferència i implantació de les noves tecnologies a empreses i entitats del nostre entorn”, explica Xavier Garriga, adjunt a direcció del PTV. La mostra més clara és que, segons dades del mateix PTV, més del 40% de les vendes que realitzen les empreses que hi ha installades corresponen a productes amb menys de cinc anys d’antiguitat.
Arriben ESADE i ALBA
En un panorama ja molt ric en investigació, l’entrada en escena de dos gegants com són el “microscopi” sincrotró Alba i Esade-Creàpolis acaba d’atorgar a la comarca el títol de gran àrea de recerca. En el cas de la prestigiosa escola de negocis, és evident que un factor clau per a la seva instal·lació al Vallès ha estat el teixit de R+D+I ja existent prèviament: “Esade volia créixer i això ens obligava a sortir de Barcelona i escollir un lloc on situar-nos. Sant Cugat és un entorn d’excepció, nou, jove, dinàmic, amb un sector empresarial de primera línia, amb empreses tecnològiques, audiovisuals i industrials, i amb un entorn de comunicacions excepcional”, manifesta Pere Rifà, president del consell d’administració de Creàpolis. Es pot definir Esade com un concepte pioner en el camp de la innovació, basat en un ecosistema multidisciplinari i multicultural, i en què s’entrecreuen coneixement, experiència i know-how. Jordi Marquet, de la UAB, considera que és “positiu que diverses entitats relacionades amb la investigació, amb enfocaments diferents, se situïn en un mateix territori. La investigació i la transferència són conceptes globals, però que una bona part es realitzen a escala local, ja que la proximitat permet el flux d’idees de manera eficient”. La importància del model de proximitat territorial no es té tan clara des de la UPC: “Ha funcionat bé en altres entorns, però no té per què ser vàlid a Catalunya o al Vallès. És important no voler imposar des de dalt el que no té fonament des de sota, no tenir pressa per fer créixer les iniciatives i buscar programes integrals amb la implicació del territori. A la UPC ens ha funcionat força bé l’estructura d’edificis o entorns molt propers amb espais dissenyats expressament per a la socialització, però superada aquesta primera franja de contacte personal, la relació entre persones i el flux de coneixement que comporta ha estat poc dependent de la localització, sempre que hi hagi una bona infraestructura de mobilitat i telemàtica”, considera Pere Losantos.
Diversitat absoluta
Es pot considerar, doncs, que el Vallès és la comarca de Catalunya que s’està especialitzant més en recerca i investigació. Ara bé, de moment el territori no està prenent com a referència un sol camp o àrea de treball, sinó que es caracteritza per una total diversitat. Des del PTV, Xavier Garriga explica que “els sectors més importants que tenim són els industrials, seguits del sector TIC –amb activitats relacionades amb l’electrònica, la informàtica, el software i les telecomunicacions–, el biotecnològic i el mediambiental”. Al Parc de Recerca UAB, fins a sis àrees omplen els laboratoris: la ciència de materials (nanotecnologia, microelectrònica...), TIC i software, biomedicina i biotecnologia, sanitat animal i tecnologies alimentàries, ciències mediambientals i ciències socials i humanitats. Per la seva banda, al Parc UPC hi destaquen l’arquitectura sostenible, la gestió energètica i les energies alternatives, la fotònica, l’aeronàutica, l’enginyeria òptica i els nous materials, entre d’altres.
La unanimitat entre tots els actors és l’aposta per la investigació com a base del futur desenvolupament econòmic. No obstant això, Xavier Garriga considera que ens equivocaríem si ens oblidéssim dels “sectors econòmics tradicionals, aquells que han d’incorporar els nous desenvolupaments. Sense empreses agroalimentàries o industrials transformadores, per posar uns exemples, no es poden fer arribar al mercat els nous complements alimentaris, els nous sistemes robòtics de fabricació, o els nous materials que ens han de permetre viure en un món més sostenible”.
També de l’àmbit universitari, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i en concret el seu Parc UPC destinat a la recerca i innovació, està físicament present al Vallès en el Campus de Terrassa amb el nou edifici de recerca i innovació GAIA, a l’entorn de l’IPCT –entre Sabadell i Terrassa–, que acull grups de recerca, i empreses procedents o estretament vinculades a la recerca de la UPC, i a Sant Cugat del Vallès, amb els espais d’innovació i transferència de l’Escola d’Arquitectura del Vallès (ETSAV), així com a Mollet, amb el Centre Tecnològic GIRO CT. Pere Losantos, responsable de l’àrea d’innovació del Parc UPC, destaca el paper d’aquesta universitat. “Sens dubte, la UPC i les entitats vinculades a desenvolupament de l’eix de la B-30. La UPC va apostar fa més de 20 anys per un model de creixement de la recerca i la transferència fonamentat en la promoció de centres autònoms en col·laboració amb l’administració – com l’ICFO, CIMNE, BSC..., fins a vint– i en la creació d’empreses de base tecnològica procedents de la recerca de la UPC, més de quaranta en 10 anys amb el Programa Innova”.
Dins el clúster d’investigació que es va formant a la zona, el Parc Tecnològic del Vallès (PTV) hi té un paper protagonista. Aquest espai, situat al terme municipal de Cerdanyola, acull majoritàriament empreses privades. “L’aposta és encabir-hi una majoria d’entitats que treballin en l’àmbit de les noves tecnologies, desenvolupant productes, sistemes i processos innovadors per als seus clients o usuaris. En altres paraules, els entitats ubicades al PTV fomenten activament les activitats de transferència i implantació de les noves tecnologies a empreses i entitats del nostre entorn”, explica Xavier Garriga, adjunt a direcció del PTV. La mostra més clara és que, segons dades del mateix PTV, més del 40% de les vendes que realitzen les empreses que hi ha installades corresponen a productes amb menys de cinc anys d’antiguitat.
Arriben ESADE i ALBA
En un panorama ja molt ric en investigació, l’entrada en escena de dos gegants com són el “microscopi” sincrotró Alba i Esade-Creàpolis acaba d’atorgar a la comarca el títol de gran àrea de recerca. En el cas de la prestigiosa escola de negocis, és evident que un factor clau per a la seva instal·lació al Vallès ha estat el teixit de R+D+I ja existent prèviament: “Esade volia créixer i això ens obligava a sortir de Barcelona i escollir un lloc on situar-nos. Sant Cugat és un entorn d’excepció, nou, jove, dinàmic, amb un sector empresarial de primera línia, amb empreses tecnològiques, audiovisuals i industrials, i amb un entorn de comunicacions excepcional”, manifesta Pere Rifà, president del consell d’administració de Creàpolis. Es pot definir Esade com un concepte pioner en el camp de la innovació, basat en un ecosistema multidisciplinari i multicultural, i en què s’entrecreuen coneixement, experiència i know-how. Jordi Marquet, de la UAB, considera que és “positiu que diverses entitats relacionades amb la investigació, amb enfocaments diferents, se situïn en un mateix territori. La investigació i la transferència són conceptes globals, però que una bona part es realitzen a escala local, ja que la proximitat permet el flux d’idees de manera eficient”. La importància del model de proximitat territorial no es té tan clara des de la UPC: “Ha funcionat bé en altres entorns, però no té per què ser vàlid a Catalunya o al Vallès. És important no voler imposar des de dalt el que no té fonament des de sota, no tenir pressa per fer créixer les iniciatives i buscar programes integrals amb la implicació del territori. A la UPC ens ha funcionat força bé l’estructura d’edificis o entorns molt propers amb espais dissenyats expressament per a la socialització, però superada aquesta primera franja de contacte personal, la relació entre persones i el flux de coneixement que comporta ha estat poc dependent de la localització, sempre que hi hagi una bona infraestructura de mobilitat i telemàtica”, considera Pere Losantos.
Diversitat absoluta
Es pot considerar, doncs, que el Vallès és la comarca de Catalunya que s’està especialitzant més en recerca i investigació. Ara bé, de moment el territori no està prenent com a referència un sol camp o àrea de treball, sinó que es caracteritza per una total diversitat. Des del PTV, Xavier Garriga explica que “els sectors més importants que tenim són els industrials, seguits del sector TIC –amb activitats relacionades amb l’electrònica, la informàtica, el software i les telecomunicacions–, el biotecnològic i el mediambiental”. Al Parc de Recerca UAB, fins a sis àrees omplen els laboratoris: la ciència de materials (nanotecnologia, microelectrònica...), TIC i software, biomedicina i biotecnologia, sanitat animal i tecnologies alimentàries, ciències mediambientals i ciències socials i humanitats. Per la seva banda, al Parc UPC hi destaquen l’arquitectura sostenible, la gestió energètica i les energies alternatives, la fotònica, l’aeronàutica, l’enginyeria òptica i els nous materials, entre d’altres.
La unanimitat entre tots els actors és l’aposta per la investigació com a base del futur desenvolupament econòmic. No obstant això, Xavier Garriga considera que ens equivocaríem si ens oblidéssim dels “sectors econòmics tradicionals, aquells que han d’incorporar els nous desenvolupaments. Sense empreses agroalimentàries o industrials transformadores, per posar uns exemples, no es poden fer arribar al mercat els nous complements alimentaris, els nous sistemes robòtics de fabricació, o els nous materials que ens han de permetre viure en un món més sostenible”.
