Una de les malalties que, malgrat la crisi, perdura en aquestes dates és l’estrès nadalenc. Per a aquells que mantenen les seves despeses extres en àpats, regals, sortides i detalls variats, torna aquell neguit d’haver de fer moltes coses i, sobretot, de comprar, abans del dia 25 en primera instància i del dia 5 de gener en segona. Un sentiment a vegades contradictori, que al final ens acaba passant factura. I mai millor dit.
Som nosaltres mateixos qui organitzem trobades familiars, escapades turístiques, activitats conjuntes, temps de dedicació infantil i despeses superficials, perquè s’ha d’alterar la nostra tranquil·litat espiritual i el nostre equilibri emocional. Sempre hi ha aquell moment en què ens falta un regal de la dotzena llarga que hem decidit posar al tió de ca la tieta. O hem de carregar a la targeta de crèdit del pròxim mes aquell regal de Reis que nosaltres i només nosaltres, hem decidit que serà perfecte per al nostre amic, invisible o no.
A principis de mes comencem a planificar per a no trobar-nos tota la “feina” abans dels dies marcats. Primer ens trobem amb un pont de la Puríssima en el qual, encara que sortim, s’ha d’ambientar tot de Nadal, pessebre inclòs. Si no ho hem fet en les tardes festives de relax, la idea de tenir-ho pendent ens perseguirà en els pròpers dies.
Un cop superat el tràngol i paralel·lament, hem de començar a mirar aparadors i treballar el cervell per pensar, escollir, decidir, repartir i idear el millor detall, regal, present, sorpresa o compromís que volem fer. Tot això s’allarga en el temps i en molts casos fins a les últimes hores dels dies assenyalats, que per això alguns comerços encara obren.
I la tensió continua fins l’últim moment, fins que no veiem la cara del destinatari al descobrir el detall, regal, present, sorpresa o compromís. En tot cas, una reacció sempre imprevisible. Després direm allò que esperem no haver de fer: “si no t’agrada o no et va bé, es pot canviar”, prèvi compromís amb el comerç que per uns moment haurem oblidat quin és.
Tot i aconseguir l’objectiu marcat en vint dies, la sensació no és mai agradable. En el cap s’instal·la un pensament únic d’insatisfacció i desfilen milers d’idees, ara sí, per haver escollit i comprat millor. També pensem que potser ens hem passat amb la despesa o que fins i tot ens han enganyat quan alguns productes reapareixen per rebaixes.
Tant si per uns el Nadal és només un record d’infantesa, uns dies de festa en una època especial, com si per altres són només unes festes més, dos dies festius que en diuen vacances i una època per no celebrar, cal prendre’s aquests dies amb calma, descansar i no acumular tensió que ens provoqui un excés d’intranquil·litat.
Som nosaltres mateixos qui organitzem trobades familiars, escapades turístiques, activitats conjuntes, temps de dedicació infantil i despeses superficials, perquè s’ha d’alterar la nostra tranquil·litat espiritual i el nostre equilibri emocional. Sempre hi ha aquell moment en què ens falta un regal de la dotzena llarga que hem decidit posar al tió de ca la tieta. O hem de carregar a la targeta de crèdit del pròxim mes aquell regal de Reis que nosaltres i només nosaltres, hem decidit que serà perfecte per al nostre amic, invisible o no.
A principis de mes comencem a planificar per a no trobar-nos tota la “feina” abans dels dies marcats. Primer ens trobem amb un pont de la Puríssima en el qual, encara que sortim, s’ha d’ambientar tot de Nadal, pessebre inclòs. Si no ho hem fet en les tardes festives de relax, la idea de tenir-ho pendent ens perseguirà en els pròpers dies.
Un cop superat el tràngol i paralel·lament, hem de començar a mirar aparadors i treballar el cervell per pensar, escollir, decidir, repartir i idear el millor detall, regal, present, sorpresa o compromís que volem fer. Tot això s’allarga en el temps i en molts casos fins a les últimes hores dels dies assenyalats, que per això alguns comerços encara obren.
I la tensió continua fins l’últim moment, fins que no veiem la cara del destinatari al descobrir el detall, regal, present, sorpresa o compromís. En tot cas, una reacció sempre imprevisible. Després direm allò que esperem no haver de fer: “si no t’agrada o no et va bé, es pot canviar”, prèvi compromís amb el comerç que per uns moment haurem oblidat quin és.
Tot i aconseguir l’objectiu marcat en vint dies, la sensació no és mai agradable. En el cap s’instal·la un pensament únic d’insatisfacció i desfilen milers d’idees, ara sí, per haver escollit i comprat millor. També pensem que potser ens hem passat amb la despesa o que fins i tot ens han enganyat quan alguns productes reapareixen per rebaixes.
Tant si per uns el Nadal és només un record d’infantesa, uns dies de festa en una època especial, com si per altres són només unes festes més, dos dies festius que en diuen vacances i una època per no celebrar, cal prendre’s aquests dies amb calma, descansar i no acumular tensió que ens provoqui un excés d’intranquil·litat.
