Els anys previs a l’esclat de la crisi van ser dolços i pròspers per al naixement de nous negocis a la ciutat. Molts ciutadans emprenedors van invertir els seus estalvis en la creació dels seus propis negocis. El cas de les perruqueries n’és un exemple.
En els últims anys, Terrassa ha viscut un imparable creixement del nombre de perruqueries, una situació que l’arribada de la crisi ha frenat. Per aquests motius, els últims mesos molts centres de la ciutat s’han vist obligats a tancar.
Julián Gijón, president del Gremi dels Professionals de la Imatge, explica que, en principi, a la ciutat hi hauria d’haver, de mitjana, un centre per cada mil habitants. En aquests moments hi ha 500 perruqueries en una ciutat amb més de 200.000 habitants: “A Terrassa hi ha una saturació. Abans vam viure en una bombolla on hi cabien molts serveis, però ara en sobren. Estem vivint un canvi social total”.
Segons el president del gremi egarenc, la baixa en la freqüència de visita de les dones als salons de bellesa ha afectat especialment les perruqueries més petites o poc especialitzades de Terrassa: “A les perruqueries més tècniques ha baixat l’assiduïtat de les clientes, però ho compensen amb la venda de més serveis per sessió”, comenta Gijón.
L’Associació de Perruquers de Barcelona explica que a Catalunya es va arribar a un punt tan exagerat que a cada cantonada de les ciutats s’obria un nou centre.
En xifres generals, l’any 2005 hi havia unes 41.000 perruqueries a Catalunya, però tres anys després el nombre d’establiments s’ha reduït fins als 35.000. Des de l’associació esperen que en els pròxims tres anys encara tanquin 6.000 centres més, en especial les perruqueries petites que vivien de la freqüència de la gent.
Qualitat professional
Celine, gerent de la perruqueria Activity Mima’t, és una de les afortunades que en els últims mesos ha vist com el nombre de clients del seu establiment ha crescut: “A Terrassa hi ha moltes perruqueries, però com a tot arreu. Sembla que la gent en acabar la seva formació ja vol muntar el seu propi negoci. Afirmen que són professionals però enca- ra els falta adquirir molta experiència. A França jo vaig trigar set anys en poder adquirir aquest rang, però sembla que aquí és molt més fàcil”.
Davant d’aquesta saturació, Berta Cortés, gerent de la perruqueria Raffel Pagès del Raval de Montserrat, considera que “la crisi anirà bé per posar a cadascú al lloc que li pertoca”.
Curiosament, però, en els últims anys s’ha produït un increment en el preu mitjà del tiquet de venda, que ha passat d’uns 11 euros el 2001 fins als 27 euros l’any passat.
En els últims anys, Terrassa ha viscut un imparable creixement del nombre de perruqueries, una situació que l’arribada de la crisi ha frenat. Per aquests motius, els últims mesos molts centres de la ciutat s’han vist obligats a tancar.
Julián Gijón, president del Gremi dels Professionals de la Imatge, explica que, en principi, a la ciutat hi hauria d’haver, de mitjana, un centre per cada mil habitants. En aquests moments hi ha 500 perruqueries en una ciutat amb més de 200.000 habitants: “A Terrassa hi ha una saturació. Abans vam viure en una bombolla on hi cabien molts serveis, però ara en sobren. Estem vivint un canvi social total”.
Segons el president del gremi egarenc, la baixa en la freqüència de visita de les dones als salons de bellesa ha afectat especialment les perruqueries més petites o poc especialitzades de Terrassa: “A les perruqueries més tècniques ha baixat l’assiduïtat de les clientes, però ho compensen amb la venda de més serveis per sessió”, comenta Gijón.
L’Associació de Perruquers de Barcelona explica que a Catalunya es va arribar a un punt tan exagerat que a cada cantonada de les ciutats s’obria un nou centre.
En xifres generals, l’any 2005 hi havia unes 41.000 perruqueries a Catalunya, però tres anys després el nombre d’establiments s’ha reduït fins als 35.000. Des de l’associació esperen que en els pròxims tres anys encara tanquin 6.000 centres més, en especial les perruqueries petites que vivien de la freqüència de la gent.
Qualitat professional
Celine, gerent de la perruqueria Activity Mima’t, és una de les afortunades que en els últims mesos ha vist com el nombre de clients del seu establiment ha crescut: “A Terrassa hi ha moltes perruqueries, però com a tot arreu. Sembla que la gent en acabar la seva formació ja vol muntar el seu propi negoci. Afirmen que són professionals però enca- ra els falta adquirir molta experiència. A França jo vaig trigar set anys en poder adquirir aquest rang, però sembla que aquí és molt més fàcil”.
Davant d’aquesta saturació, Berta Cortés, gerent de la perruqueria Raffel Pagès del Raval de Montserrat, considera que “la crisi anirà bé per posar a cadascú al lloc que li pertoca”.
Curiosament, però, en els últims anys s’ha produït un increment en el preu mitjà del tiquet de venda, que ha passat d’uns 11 euros el 2001 fins als 27 euros l’any passat.
