L’olor de castanyes anuncia l’arribada de Tots Sants. Enguany ha caigut en dilluns i ens ha regalat un cap de setmana llarg, potser, per això, no serà un 1 de novembre recordat per les aglomeracions. Pels qui no han marxat, Terrassa s'ha vestit de tardor. Les parades de castanyes i algunes activitats ambientades amb moscatell o amb carbasses i morts vivents han donar color a un cap de setmana que finalitzava amb una cita obligatòria per a molts: la visita al cementiri.
Moments per a tot
La nit de diumenge va ser de celebració, cadascú al seu criteri. La Casa de la Música va obrir les seves portes al públic amb un tribut als Beatles i el swing dels Hot Carajillos Happy Band, tot amanit amb moscatell. “Ens han faltat les castanyes”, lamentaven els organitzadors. Entre el públic hi havia qui anava maquillat com un zombie, i és que al Barinbau havien convocat una passarel·la de morts vivents. Les múltiples opcions van omplir la nit terrassenca de vida (i de zombies).
Amb la sortida del sol, però, ha començat, avui, la part més solemne d’aquests dies de festa. En 1 de novembre són moltes les famílies que tenen una cita obligada al cementiri de la ciutat. Des de bon matí, una riuada de gent s’ha acostat al complex funerari per homenatjar els avantpassats més directes. Un cementiri vestit de gala per a l'ocasió. Les parades de flors de l’entrada convidaven a omplir de color una festa més aviat grisa, i el laberint de nínxols rebia els visitants més polit i engalanat que mai.
La solemnitat ha regnat al parc. Les famílies, passejant a pas moderat, mans a les butxaques o a darrere l’esquena. Alguns han conservat el costum de vestir de gris o negre, però la majoria ha donat més importància a l’actitud que a la indumentària.
En tres punts diferents del cementiri hi ha hagut tercets que interpretaven elegies i d’ altres peces melancòliques. I al temple que presideix el lloc s’hi han oficiat cerimònies per a tots els gustos. Els Bahá’í han estat els primers a oficiar una trobada, al migdia. A la tarda ha estat el torn dels catòlics. Molta gent, no obstant això, només s’ha desplaçat al cementiri per seguir la tradició i visitar els familiars desapareguts.
Moments per a tot
La nit de diumenge va ser de celebració, cadascú al seu criteri. La Casa de la Música va obrir les seves portes al públic amb un tribut als Beatles i el swing dels Hot Carajillos Happy Band, tot amanit amb moscatell. “Ens han faltat les castanyes”, lamentaven els organitzadors. Entre el públic hi havia qui anava maquillat com un zombie, i és que al Barinbau havien convocat una passarel·la de morts vivents. Les múltiples opcions van omplir la nit terrassenca de vida (i de zombies).
Amb la sortida del sol, però, ha començat, avui, la part més solemne d’aquests dies de festa. En 1 de novembre són moltes les famílies que tenen una cita obligada al cementiri de la ciutat. Des de bon matí, una riuada de gent s’ha acostat al complex funerari per homenatjar els avantpassats més directes. Un cementiri vestit de gala per a l'ocasió. Les parades de flors de l’entrada convidaven a omplir de color una festa més aviat grisa, i el laberint de nínxols rebia els visitants més polit i engalanat que mai.
La solemnitat ha regnat al parc. Les famílies, passejant a pas moderat, mans a les butxaques o a darrere l’esquena. Alguns han conservat el costum de vestir de gris o negre, però la majoria ha donat més importància a l’actitud que a la indumentària.
En tres punts diferents del cementiri hi ha hagut tercets que interpretaven elegies i d’ altres peces melancòliques. I al temple que presideix el lloc s’hi han oficiat cerimònies per a tots els gustos. Els Bahá’í han estat els primers a oficiar una trobada, al migdia. A la tarda ha estat el torn dels catòlics. Molta gent, no obstant això, només s’ha desplaçat al cementiri per seguir la tradició i visitar els familiars desapareguts.
