El reconegut activista i actual president de Justícia i Pau va venir ahir a Terrassa per oferir una xerrada en el marc de l'acampada de Terrassa. Oliveres, doctor en Economia i professor titular d'Economia Aplicada a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va compartir cartell amb la catedràtica emèrita d'Economia Aplicada de la UAB i doctora per la London School of Economics, Miren Etxezarreta. Etxezarreta va ser la primera en parlar i la seva intervenció va centrar-se en el sistema capitalista, al que va qualificar d'”inviable”, i en les causes de la crisi (el resum de la xerrada de Miren Etxezarreta es pot consultar aquí). Després, va arribar el torn d'Oliveres.
Abans d'agafar el micròfon Oliveres ja tenia el públic guanyat; el seu activisme incansable l'ha fet molt conegut. Però en començar a parlar va acabar de posar-se al públic a la butxaca: “fa dies vaig parlar a l'acampada de Barcelona i em va tocar fer la xerrada a la plaça Islàndia. Em va agradar molt perquè allà han fet coses que estan molt bé: han empresonat als banquers i han reformat la constitució”, va dir, arrencant rialles i aplaudiments. A continuació, l'activista va descriure les que ell considera les causes de l'actual crisi econòmica: l'especulació immobiliària i la mobiliària (la basada en les transaccions internacionals de divises i de mercats de futurs). Segons Oliveres, a aquesta última l'han ajudat tres factors: internet, que facilita molt les transaccions; que no hi ha cap limitació al moviment de capital; i que no hi ha cap autoritat al món que pretengui acabar amb això.
“La bombolla es va anar inflant i va esclatar el 2007 a causa de les hipotques subprime als Estats Units”, va continuar. “Els països del petroli havien estalviat perquè el barril es pagava molt car. I, a més, els països que exporten molt i importen poc -Xina, Japó i Alemanya- també van estalviar”. Segons va explicar Oliveres, tots aquests països deixaven diners a la banca a curt termini i la banca donava hipoteques a llarg termini. Aquests procediments van generar un deute que no es podia retornar.
Propostes per sortir de la crisi
El tram final de la intervenció de l'economista es va centrar en aportar solucions per sortir de la crisi. “Si la crisi té un origen financer, hem d'aplicar mesures financeres per sortir-ne”. Una de les mesures que va proposar és l'aplicació de la Taxa Tobin, un impost sobre els intercanvis de divises proposat per l'economista James Tobin el 1971. “La Taxa Tobin ha estat votada pel parlament francès, el belga i el canadenc, i sempre ha sortit que no”, va lamentar Oliveres. Oliveres també va proposar la persecució del frau fiscal i la nacionalització de la banca que ha rebut diners públics com a mesures anticrisis.
Quant al problema de l'atur, la proposta de l'activista és repartir la feina que hi ha, una proposta que va ser aplaudida efusivament pel públic assistent. “No sé si sortirem mai de la crisi”, va continuar, però si mai en sortim no hem de recuperar el creixement”. Oliveres va explicar que des del 1986 el planeta ja no es pot regenerar al mateix ritme al que nosaltres en gastem els recursos. És per això que Oliveres parla ja fa temps del decreixement sostenible. L'economista, a més, va plantejar reduir o suprimir la despesa militar, una despesa que considera inútil.
"Els immigrants no en tenen cap culpa"
Per acabar, Oliveres va trencar una llança en favor dels immigrants. “No fem pagar els plats trencats als immigrants, que no en tenen cap culpa!”, va exclamar. “Els hem cridat quan ens feien falta i ara els volem fer fora”. Oliveres va explicar que els immigrants aporten molt més del que reben a les arques de l'Estat. “A més, tenim una població envellida. Per tant, des d'un punt de vista egoïsta els necessitarem”.
Abans d'agafar el micròfon Oliveres ja tenia el públic guanyat; el seu activisme incansable l'ha fet molt conegut. Però en començar a parlar va acabar de posar-se al públic a la butxaca: “fa dies vaig parlar a l'acampada de Barcelona i em va tocar fer la xerrada a la plaça Islàndia. Em va agradar molt perquè allà han fet coses que estan molt bé: han empresonat als banquers i han reformat la constitució”, va dir, arrencant rialles i aplaudiments. A continuació, l'activista va descriure les que ell considera les causes de l'actual crisi econòmica: l'especulació immobiliària i la mobiliària (la basada en les transaccions internacionals de divises i de mercats de futurs). Segons Oliveres, a aquesta última l'han ajudat tres factors: internet, que facilita molt les transaccions; que no hi ha cap limitació al moviment de capital; i que no hi ha cap autoritat al món que pretengui acabar amb això.
“La bombolla es va anar inflant i va esclatar el 2007 a causa de les hipotques subprime als Estats Units”, va continuar. “Els països del petroli havien estalviat perquè el barril es pagava molt car. I, a més, els països que exporten molt i importen poc -Xina, Japó i Alemanya- també van estalviar”. Segons va explicar Oliveres, tots aquests països deixaven diners a la banca a curt termini i la banca donava hipoteques a llarg termini. Aquests procediments van generar un deute que no es podia retornar.
Propostes per sortir de la crisi
El tram final de la intervenció de l'economista es va centrar en aportar solucions per sortir de la crisi. “Si la crisi té un origen financer, hem d'aplicar mesures financeres per sortir-ne”. Una de les mesures que va proposar és l'aplicació de la Taxa Tobin, un impost sobre els intercanvis de divises proposat per l'economista James Tobin el 1971. “La Taxa Tobin ha estat votada pel parlament francès, el belga i el canadenc, i sempre ha sortit que no”, va lamentar Oliveres. Oliveres també va proposar la persecució del frau fiscal i la nacionalització de la banca que ha rebut diners públics com a mesures anticrisis.
Quant al problema de l'atur, la proposta de l'activista és repartir la feina que hi ha, una proposta que va ser aplaudida efusivament pel públic assistent. “No sé si sortirem mai de la crisi”, va continuar, però si mai en sortim no hem de recuperar el creixement”. Oliveres va explicar que des del 1986 el planeta ja no es pot regenerar al mateix ritme al que nosaltres en gastem els recursos. És per això que Oliveres parla ja fa temps del decreixement sostenible. L'economista, a més, va plantejar reduir o suprimir la despesa militar, una despesa que considera inútil.
"Els immigrants no en tenen cap culpa"
Per acabar, Oliveres va trencar una llança en favor dels immigrants. “No fem pagar els plats trencats als immigrants, que no en tenen cap culpa!”, va exclamar. “Els hem cridat quan ens feien falta i ara els volem fer fora”. Oliveres va explicar que els immigrants aporten molt més del que reben a les arques de l'Estat. “A més, tenim una població envellida. Per tant, des d'un punt de vista egoïsta els necessitarem”.
