Un exemplar de xoriguer petit  Foto: Ajuntament de Castelló d'Empúries

La natura enganxa. Si més no a Jan, Santi i Ignasi Martínez Alonso, tres germans terrassencs autors del blog Mirant Cel i Terra. Tot va començar amb passejades per l'entorn del petit poble de Peramea. Tots tres feien sortides de natura fins que un dia van pensar que seria bo explicar les seves descobertes i les seves impressions. 

Més tard van amplia el seu camp d'acció a Terrassa i ja han fet xerrades al Centre Excursionista i a l'Aula Gran. Jan Martínez és, amb 17 anys, el membre més gran dels tres germans promotors del blog Mirant Cel i Terrassa. Els tres terrassencs són uns apassionats dels ocells i de tot el que ens envolta. Jan, ja des de molt jove, tenia passió per escriure i és autor de cartes al director a molts diaris locals. "Els ocells són el nostre plat fort i una afició que cada dia ens atrau més. No som anelladors, ni biòlegs, ni botànics, som persones que, amb l’ajut d'uns prismàtics i una bona guia hem pogut conèixer tot aquest món fantàstic".

La seva àrea de treball és bàsicament el Pla de Corts, al poble de Peramea (Baix Pallars), on passen caps de setmana, festius i estius. Hi ha des de zones amb matolls i pinars, fins a rouredes i alta muntanya a l’estany de Montcortès.

Darrerament treballen també a la seva ciutat natal, als entorns naturals, però també dins del nucli urbà. "Dia a dia tenim més dades, que anem arxivant per, en un futur, poder presentar un bon estudi a institucions mediambientals,  i per què no…poder fer una petita guia de camp".

Mirant Cel i Terrassa és el nom del blog. Té alguna explicació?
Molt fàcil. Sortiem d'excursió i observàvem els ocells, o sigui el cel, i miràvem arbres i plantes, és a dir, el terra. No hi ha més secret.

Acabaran per constituir una entitat?
És complicat, tot i que el nostre pare ens dóna tot el seu suport i es podria encarregar de tots els temes legals, atès que nosaltres som menors.

Vostè té 17 anys i els seus germans 16. Molt joves per dedicar-se a l'estudi de la natura?
Ens ha agradat sempre, potser pel contacte amb ella des de petits. I en veure que els nostres escrits tenien resposta, que la gent ens llegia, ens vam animar. No pretenem res més que fer divulgació, basada en un treball de camp. Gaudim dels ocells i de la natura en general i en volem fer partíceps a la resta de la ciutadania.

Hi ha altres joves amb altres inquietuds.
Al nostre parer, el que fem és una molt bona forma d'aprofitar el temps lliure, i amb els germans, tot i que de vegades tenim els típics enfrontaments. Però està clar que ens avenim. És fantàstic compartir l'afició amb ells. Ens ho passem bé i aprenem plegats.

Tenen molts seguidors?
Déu n'hi do. Uns 600 a Twitter i uns 170 a Facebook. No ens podem queixar.

Només estudien els ocells?
Una mica de tot, des dels ocells fins als rèptils, els amfibis, els mamífers, la natura en general...

De Peramea han passat a Terrassa. S'han centrat en algun espai concret?
Estem voltant per tot el que és l'anella verda. Sorprèn que a tocar del nucli urbà de Terrassa i de les seves zones industrials tinguem tants boscos, tantes rieres, tants camps de conreu i tants animals. És un patrimoni que s'ha de conservar. Tinc la impressió que ara són espais una mica més cuidats i diria que la fauna es recupera. La situació té bona pinta, i més si finalment el projecte d'anella verda es fa.

Estudien també els ocells en l'àmbit urbà. Alguna sorpresa?
Podríem dir que sí. La parella de xoriguers que havia desaparegut del Teatre Principal per culpa de les obres de reforma ha tornat.

Podem saber on són ara mateix?
Millor no dir-ho. Es tracta que no els molesti ningú, per si de cas. Prefereixo guardar el secret. Però se'ls troba pel centre de la ciutat. Són animals espectaculars.

Acostumats al medi natural, s'adapten bé a un ambient carregat de gent i de soroll?
Pel que sembla, sí. Per començar, han canviat els arbres pels edificis alts per fer els seus nius.

L'alimentació és la mateixa, tenen problemes per trobar aliments?
Han canviat els seus hàbits de vida i d'alimentació. Com a mínim és el que hem observat. Al camp mengen animals petitons, i a la ciutat van a buscar els coloms, molt més grossos. Certament, no tenen problemes per què n'hi ha molts. Són ocells que s'han adaptat molt bé al que tenen al seu voltant