Recollida d'aliments al Rebost de Terrassa Foto: Joan Manel Oller 

La demanda de menjar augmenta de manera exponencial i ja són més de 1.400 famílies i més de 5.000 persones de Terrassa que sobreviuen gràcies a la caritat. L'increment ha estat d'un 80 per cent en dotze mesos. I la situació tendeix a empitjorar. El regidor de Serveis Socials de l'Ajuntament, Antoni Salvadó, i el responsable del Rebost, Albert Soler, afirmen que les xifres no s'aturaran en els propers mesos. Les previsions són que les peticions augmentin al llarg del primer trimestre del 2013. La crisi ha deixat centenars de famílies sense feina i sense recursos suficients, ja no només per fer front als pagaments normals, sinó per no poder comprar menjar.

La situació, reconeixen el regidor i el responsable del centre, és molt complicada i no se li veu una sortida a curt termini. Per tant, recursos com el Rebost es fan imprescindibles en una ciutat com Terrassa, que pateix més que d'altres l'enfonsament del sistema econòmic. L'ajut de les institucions, de les administracions, de les entitats i de la ciutadania és una de les sortides, i ara per ara hi ha col·laboració i solidaritat amb els que més pateixen.

Antoni Salvadó diu que l'augment de la demanda té relació directa amb "el desmantellament del sistema de prestacions socials que han dut a terme els governs del Partit Popular a l'Estat i de Convergència i Unió a Catalunya". El regidor d'ICV-EUiA també lamenta els atacs a la Pirmi per part de les administracions. La renda mínima d'inserció arriba a mil terrassencs, però una xifra semblant encara l'espera per poder sobreviure.

Per a Antoni Salvadó, cal afegir la llista "inacabable" de retallades en tots els àmbits fetes en els darrers mesos. El regidor egarenc reconeix que la crisi i les polítiques del centredreta català i espanyol poden dur a una situació social explosiva allà on l'atur ha tingut més repercussió, com el cas de Terrassa. En aquest sentit defensa l'existència d'iniciatives finalistes com el Rebost, que permeten cobrir les emergències i evitar que la ciutadania es mori de gana.

Albert Soler també és pessimista respecte a l'evolució dels propers mesos, pel creixement de l'atur i per la reducció de les ajudes públiques.

Per no morir-se de gana
El responsable del Rebost ho constata dia a dia in situ i observa que van a més les peticions d'urgència de menjar, les que es fan d'immediat i sense programar perquè s'ha de fer front a un problema molt greu.

Un altre dels escenaris nous apareguts darrerament és el de la gent que es queda sense el paraigua de la família. Algunes xarxes s'han trencat perquè la que la mantenia no pot respondre a totes les demandes. "El mes de maig es va notar de manera especial", diu.

Albert Soler calcula que a finals d'any s'hauran d'atendre uns 5.300 ciutadans.
Els estocs acumulats permeten fer front a la demanda creixent, i aquesta mateixa setmana ha arribat l'ajuda europea, amb tres grans camions i 97 tones d'aliments, que han permès reomplir el magatzem.

El Rebost disposa de gairebé tot tipus de productes però li falta llet, llaunes de tonyina i frescos, un aspecte en què s'està posant fil a l'agulla.
Si abans el que procedia del Vell Continent representava el 80 per cent de les entrades, ara és el 60, el que posa de manifest la mobilització de la societat civil terrassenca.

El primer carregament europeu va aparèixer el juny; el segon, aquest octubre, i el tercer anual s'espera per al gener.

El Rebost, i les diverses entitats que el componen, obté també els aliments que distribueix comprant-los a diferents proveïdors, amb els quals, sempre que és possible, s'arriba a acords de compra preferent.

Totes les persones, entitats i/o empreses que ho desitgin poden posar-se en contacte amb el centre per tal d'informar-se del tipus d’aliments que es recullen i les necessitats més urgents del moment. El menjar que arriba a través dels donatius ha d'estar en correctes condicions de consum (i sense la data de caducitat vençuda). Cada cop hi ha més associacions que organitzen campanyes de captació. A iniciativa d'un ciutadà, Eduard Vinzo, algunes comunitats de veïns i molts casals d'avis de la ciutat tenen un carret de la compra a l'entrada del seu edifici i el van omplint de forma lliure i desinteressada. Quan és ple, es porta al Rebost.

La funció principal del Rebost és la de distribuir aliments entre les persones més necessitades de la ciutat, a través d'unes cistelles bàsiques que serveixen de complement a la dieta bàsica de les persones. Del total de beneficiaris, aproximadament un 21% són persones soles; un 38%, famílies amb 2 o 3 membres; un 37%, famílies amb 4, 5 o 6 membres, i un 4% el formen unitats familiars o de convivència amb més de 7 persones a la llar. El 55 per cent és població immigrant i la resta, el 45, autòctona.