Dia 1 de juliol. Entra en vigor el nou sistema tarifari d'electricitat i tots els usuaris que tinguin un contracte d'energia elèctrica amb una distribuïdora i amb una potència de consum superior a 10kW, és a dir, la gran majoria de pimes (unes 200.000 a Catalunya), hauran d'accedir al lliure mercat per realitzar un contracte amb les empreses comercialitzadores autoritzades. Les empreses en alta tensió tindran un recàrrec del 20% si no ho han fet i les de baixa tensió amb consum superior a 10 kW tenen de marge fins el proper 1 d’octubre per contractar una comercialitzadora autoritzada. En aquest segon cas, el recàrrec que s’aplicarà a partir de l´1 d´octubre és del 5% sobre la factura mensual.
La Cecot ha realitzat un sondeig entre les empreses associades que pertanyen al Club Cecot Financer i Fiscal per saber el grau de coneixement de l'entrada en vigor del nou sistema tarifari entre les empreses i les conseqüències que pot tenir a la seva competitivitat. S´han realitzat 1.009 enviaments i s'ha tingut un retorn d'enquestes positives del 58%. Del total de respostes el 80% de les empreses són del sector industrial i de serveis, el 16% pertanyen al sector comercial i un 4% pertany a altres sectors com la construcció.
El 86% dels enquestats afirma tenir contractada una potència de subministrament elèctric superior a 10 kW i, d'aquests, el 74% afirmen no haver realitzat cap contracte de subministrament amb una comercialitzadora autoritzada per al lliure mercat.
De les respostes obtingudes amb el sondeig realitzat entre ahir i les 12 h del migdia d'avui, el 75% de les empreses afirma no conèixer les repercussions econòmiques que el nou sistema tarifari pot tenir en el desenvolupament de la seva activitat. En aquest sentit, mentre un 35% no saben com afectarà a la competitivitat de la seva empresa la nova tarifa elèctrica, un 14 % creu que afectarà força i un 10% considera que la nova tarifa afectarà molt la competitivitat de la seva empresa. D'altra banda hi ha un 30% d’empreses que considera que afectarà poc a la seva competitivitat.
La Cecot creu important posar fi a la generació de dèficit tarifari que el país té en l‘energia elèctrica, és molt crítica en la manera com s’ha resolt aquest tema, ja que no s’ha tingut en compte, en cap moment, a totes les parts implicades. "És a dir, si el dèficit tarifari s’ha de suportar entre Govern, empreses elèctriques i consumidors (el consumidor majoritari és l’empresa), per què s’ha realitzat el pacte entre el Govern i les elèctriques, deixant de banda el sector empresarial?".
Per la patronal, aquest model arriba amb la liberalització del mercat elèctric del proper u de juliol. "Les empreses compraran l’electricitat a preu de mercat i en el rebut de la llum també hauran de suportar el deute energètic estimat pel Govern, restant competitivitat a l’activitat empresarial i al propi país fins un horitzó del 2020-2050. Espanya, en la cerca d’un model sostenible està assumint un model energètic car perquè està endeutant el sistema a llarg termini, encareix l’energia durant els propers anys per assolir un model més ecològic. I, com sempre, les més perjudicades resulten les pimes, que entren a la deriva en un mercat sense garanties. Per aquest motiu, la Cecot creu necessari que la CNE (Comissió Nacional de l’Energia) aprovi un contracte que protegeixi al client i al qual s’hi puguin adherir les empreses de fins a 50 kW, ja que es troben en situació d’indefensió perquè s’ha anul·lat el contracte general de la pòlissa d’abonament que es tenia fins ara, i s’haurà de passar a un contracte fet de forma unilateral per la part comercialitzadora"
Segons la CECOT, un element a tenir compte per part de les empreses és que en el rebut de la llum un 50% del que es paga prové del preu de l’energia, i l’altre 50% correspon a les tarifes d’accés o peatges que inclouen el transport, la distribució, les primes a les renovables, el règim especial, entre d’altres. Els peatges o tarifes d’accés s’apujaran el 9 % per als subministraments de baixa tensió de més de 10 kW que són el gruix de les micro, petites i mitjanes empreses, i un 11 % per als d’alta tensió a partir de l’u de juliol. Això farà que els descomptes que estan oferint les comercialitzadores se’ls emportin els peatges. En canvi, els usuaris de menys de 10 kW no tindran aquesta pujada.
Per la patronal catalana, les microempreses i pimes de fins a 50 kW haurien d’estar en la TUR (Tarifa d’últim recurs) que s’aprovi i que entrarà en vigor el proper dimecres u de juliol, tal i com contempla la directiva europea i tal com preveia la legislació espanyola però que, sembla ser, el Govern ha ignorat en quant a garanties en el procés de liberalització a última hora. Aquest segment d’usuaris contempla microempreses del sector del comerç, de la hostaleria, serveis, etc.
La Cecot creu que els mercats han de ser eficients i transparents i que el Govern ha de deixar d’intervenir políticament, és a dir, la Cecot reclama una regulació amb menys intervenció política, sobre tot ara que ja entrem en un mercat liberalitzat. Un exemple clar d’intervenció és el tancament de la central de Garoña. Amb la seva acció el Govern està limitant l’oferta i la llibertat empresarial, ja que es tracta d’una empresa que ha demanat una ampliació d’una autorització administrativa, que té un informe clar i detallat i que compta amb consens, però està a mans d’una decisió política i li resta credibilitat al mercat. En aquest sentit, la Cecot reclama que s’obri el debat de l’energia nuclear d’una forma rigorosa i que no s’amagui a la població els beneficis econòmics i mediambientals d’aquesta font d’energia, per la qual estan apostant de manera clara els països més desenvolupats del nostre entorn.
La patronal Cecot insta el Govern a realitzar la reforma estructural del sistema energètic espanyol "que defineixi solucions amb un horitzó vista del 2020 i que reobri el debat de les nuclears per tal d’assolir un model sostenible, per la vessant medi ambiental i per la vessant econòmica. Cal una política energètica a llarg termini fora dels cicles electorals, que estigui consensuada pels agents polítics i econòmics, i sobretot després de la cimera de Copenhagen d’aquest any”, afirma el secretari general de la Cecot, David Garrofé.
La Cecot ha realitzat un sondeig entre les empreses associades que pertanyen al Club Cecot Financer i Fiscal per saber el grau de coneixement de l'entrada en vigor del nou sistema tarifari entre les empreses i les conseqüències que pot tenir a la seva competitivitat. S´han realitzat 1.009 enviaments i s'ha tingut un retorn d'enquestes positives del 58%. Del total de respostes el 80% de les empreses són del sector industrial i de serveis, el 16% pertanyen al sector comercial i un 4% pertany a altres sectors com la construcció.
El 86% dels enquestats afirma tenir contractada una potència de subministrament elèctric superior a 10 kW i, d'aquests, el 74% afirmen no haver realitzat cap contracte de subministrament amb una comercialitzadora autoritzada per al lliure mercat.
De les respostes obtingudes amb el sondeig realitzat entre ahir i les 12 h del migdia d'avui, el 75% de les empreses afirma no conèixer les repercussions econòmiques que el nou sistema tarifari pot tenir en el desenvolupament de la seva activitat. En aquest sentit, mentre un 35% no saben com afectarà a la competitivitat de la seva empresa la nova tarifa elèctrica, un 14 % creu que afectarà força i un 10% considera que la nova tarifa afectarà molt la competitivitat de la seva empresa. D'altra banda hi ha un 30% d’empreses que considera que afectarà poc a la seva competitivitat.
La Cecot creu important posar fi a la generació de dèficit tarifari que el país té en l‘energia elèctrica, és molt crítica en la manera com s’ha resolt aquest tema, ja que no s’ha tingut en compte, en cap moment, a totes les parts implicades. "És a dir, si el dèficit tarifari s’ha de suportar entre Govern, empreses elèctriques i consumidors (el consumidor majoritari és l’empresa), per què s’ha realitzat el pacte entre el Govern i les elèctriques, deixant de banda el sector empresarial?".
Per la patronal, aquest model arriba amb la liberalització del mercat elèctric del proper u de juliol. "Les empreses compraran l’electricitat a preu de mercat i en el rebut de la llum també hauran de suportar el deute energètic estimat pel Govern, restant competitivitat a l’activitat empresarial i al propi país fins un horitzó del 2020-2050. Espanya, en la cerca d’un model sostenible està assumint un model energètic car perquè està endeutant el sistema a llarg termini, encareix l’energia durant els propers anys per assolir un model més ecològic. I, com sempre, les més perjudicades resulten les pimes, que entren a la deriva en un mercat sense garanties. Per aquest motiu, la Cecot creu necessari que la CNE (Comissió Nacional de l’Energia) aprovi un contracte que protegeixi al client i al qual s’hi puguin adherir les empreses de fins a 50 kW, ja que es troben en situació d’indefensió perquè s’ha anul·lat el contracte general de la pòlissa d’abonament que es tenia fins ara, i s’haurà de passar a un contracte fet de forma unilateral per la part comercialitzadora"
Segons la CECOT, un element a tenir compte per part de les empreses és que en el rebut de la llum un 50% del que es paga prové del preu de l’energia, i l’altre 50% correspon a les tarifes d’accés o peatges que inclouen el transport, la distribució, les primes a les renovables, el règim especial, entre d’altres. Els peatges o tarifes d’accés s’apujaran el 9 % per als subministraments de baixa tensió de més de 10 kW que són el gruix de les micro, petites i mitjanes empreses, i un 11 % per als d’alta tensió a partir de l’u de juliol. Això farà que els descomptes que estan oferint les comercialitzadores se’ls emportin els peatges. En canvi, els usuaris de menys de 10 kW no tindran aquesta pujada.
Per la patronal catalana, les microempreses i pimes de fins a 50 kW haurien d’estar en la TUR (Tarifa d’últim recurs) que s’aprovi i que entrarà en vigor el proper dimecres u de juliol, tal i com contempla la directiva europea i tal com preveia la legislació espanyola però que, sembla ser, el Govern ha ignorat en quant a garanties en el procés de liberalització a última hora. Aquest segment d’usuaris contempla microempreses del sector del comerç, de la hostaleria, serveis, etc.
La Cecot creu que els mercats han de ser eficients i transparents i que el Govern ha de deixar d’intervenir políticament, és a dir, la Cecot reclama una regulació amb menys intervenció política, sobre tot ara que ja entrem en un mercat liberalitzat. Un exemple clar d’intervenció és el tancament de la central de Garoña. Amb la seva acció el Govern està limitant l’oferta i la llibertat empresarial, ja que es tracta d’una empresa que ha demanat una ampliació d’una autorització administrativa, que té un informe clar i detallat i que compta amb consens, però està a mans d’una decisió política i li resta credibilitat al mercat. En aquest sentit, la Cecot reclama que s’obri el debat de l’energia nuclear d’una forma rigorosa i que no s’amagui a la població els beneficis econòmics i mediambientals d’aquesta font d’energia, per la qual estan apostant de manera clara els països més desenvolupats del nostre entorn.
La patronal Cecot insta el Govern a realitzar la reforma estructural del sistema energètic espanyol "que defineixi solucions amb un horitzó vista del 2020 i que reobri el debat de les nuclears per tal d’assolir un model sostenible, per la vessant medi ambiental i per la vessant econòmica. Cal una política energètica a llarg termini fora dels cicles electorals, que estigui consensuada pels agents polítics i econòmics, i sobretot després de la cimera de Copenhagen d’aquest any”, afirma el secretari general de la Cecot, David Garrofé.
