Avui fa 85 anys el Terrassa FC va inscriure el seu nom en la història del futbol català en conquerir la primera Copa Catalunya. El 6 de desembre de 1925, Terrassa i Sabadell van disputar el partit decisiu al camp de l’Europa: els terrassencs van vèncer i es van proclamar campions del nou trofeu.
La primera Copa Catalunya de la història es va jugar en format de lligueta, organitzada per la Federació Catalana i com a complement del Campionat de Catalunya. Els equips del grup A del Campionat de Catalunya de Primera (la màxima categoria del futbol català) van ser els que van prendre part de la nova competició, amb l’excepció del FC Barcelona. L’equip blaugrana va ser suspès per la xiulada a la Marxa Reial en un partit amb el Júpiter, incident que també va comportar el tancament de Les Corts per part del règim de Primo de Rivera. Així, van prendre part de la primera Copa Catalunya set equips: Espanyol, Europa, Gràcia, Sants, Martinenc, Sabadell i Terrassa.
El Terrassa va debutar a la Copa Catalunya derrotant el Gràcia (6-4). En el segon partit, els egarencs van sumar l’única derrota en la competició, davant del Martinenc (4-1). Després, el Terrassa s’imposaria a l’Europa (4-5), al Sants (2-5) i a l’Espanyol (5-1).
Terrassa i Espanyol van arribar amb opcions a l’última jornada. El Terrassa, si guanyava, seria el campió. El darrer rival dels terrassencs era el Sabadell. El partit es va disputar al camp de l’Europa, a Barcelona, i el Terrassa es va imposar per 2 a 0, amb gols de Pedrol i Argemí. El primer gol va arribar poc abans del descans i “fou precedit d’un avenç formidable d’en Kaiser i d’una passada excel•lent que aprofità molt bé en Pedrol internant-se i batent a Estruch d’un xut fortíssim”, explica el diari terrassenc Crónica Social del 7 de desembre de 1925. “El segon gol començà amb un atac d’en Helbig i una passa de en Argemí qui xutà creuat logrant un altre gol” en els primers minuts de la segona meitat, quan el Terrassa feia el millor joc. “El Terrassa ens va oferir en els vint minuts primers del segon temps tota la seva potencialitat amb una garlanda d’afiligranades jugades. De no haver estat això, malgrat obtenir el mateix resultat, avui no estaríem satisfets”, relata El Dia. Aquell diumenge, l’alineació del Terrassa va estar formada per Sabaté, Massagué, Humet, Papell, Helvig, Kaiser, Roig, Argemí, Canals II, Broto i Pedrol.
Elogis de la premsa local i forana
Els diaris de l’època no van deixar de banda una fita esportiva tan important. No només en va fer ressò la premsa local, amb els periòdics Crónica Social i El Dia, també la premsa de Barcelona va destacar el triomf dels egarencs. “Su admirable espíritu de equipo y la indudable valía de sus componentes, han ganado merecidamente este trofeo y nadie puede regatearles el mérito”, recollia El Día Gráfico.
Un dels diaris catalans més importants en aquella època, La Veu de Catalunya, deia així: “L’última jornada de la Copa Catalunya dóna la victòria absoluta al Terrassa, el simpàtic club egarenc que ha estat el que hi ha arribat més sencer i voluntariós. Tots els altres clubs, després de brillants victòries, han tingut derrotes més o menys vergonyoses; solament el Terrassa, que ha lluitat sempre amb fe, s’ha destacat del conjunt, i això li ha fet assequible la consecució del trofeu Copa Catalunya. El felicitem, i també ens felicitem que avui, deixant a part absències forçoses [fent referència al FC Barcelona], sigui ell precisament el representant del futbol català; sigui aquest club de nissaga tan nostra, el capdavanter d’aquest esport entusiasmador de les multituds d’aficionats”.
També el Diario de Barcelona va elogiar la gesta del Terrassa: “No podemos por menos de felicitar a todos los jugadores egarenses, pues con su entusiasmo y su coraje han sabido conquistar un lugar envidiable entre los clubs de primera categoría confirmando lo que se esperaba de ellos”. Un altre rotatiu barceloní, La Publicitat, explicava: “El Terrassa jugà amb bona posició i amb un entusiasme extraordinari i això fou, en la seva major part, el que li donà la victòria, ben merescuda”.
Un dels casos més curiosos el trobem en el diari La Veu de Sabadell. Tot i que la rivalitat entre els dos conjunts vallesans ja era un fet l’any 1925, el periòdic sabadellenc va celebrar que el Terrassa aconseguís la Copa Catalunya tot i fer-ho derrotant el mateix Sabadell. “En general els sabadellencs quedaren un xic descontents de la actuació del Sabadell i descontents de la derrota, però amb tot aquesta victòria terrassenca ha sigut acollida amb certa simpatia pels nostres aficionats, perquè la victòria terrassenca indirectament és la nostra”. La Veu de Sabadell expressava satisfacció pel fet que un conjunt vallesà hagués superat els equips de la capital.
I la segona, també per al Terrassa
En l’actualitat, la Copa Catalunya de 1925 es conserva en una vitrina de la Sala del Centenari, a l’Estadi Olímpic. Al seu costat hi ha el peu de la Copa Catalunya de 1936, trencada pel pas del temps. La de 1936 va ser la segona edició de la competició, organitzada de nou onze anys després i que va comptar amb la participació dels principals equips catalans, inclòs el FC Barcelona; també la va guanyar el Terrassa FC. Fins els anys vuitanta el trofeu no va ser restablert, si bé els primers anys es va anomenar Copa Generalitat. En la nova etapa de la Copa Catalunya, l’equip egarenc n’ha guanyat dues més: l’any 2002 i l’any 2003.
La primera Copa Catalunya de la història es va jugar en format de lligueta, organitzada per la Federació Catalana i com a complement del Campionat de Catalunya. Els equips del grup A del Campionat de Catalunya de Primera (la màxima categoria del futbol català) van ser els que van prendre part de la nova competició, amb l’excepció del FC Barcelona. L’equip blaugrana va ser suspès per la xiulada a la Marxa Reial en un partit amb el Júpiter, incident que també va comportar el tancament de Les Corts per part del règim de Primo de Rivera. Així, van prendre part de la primera Copa Catalunya set equips: Espanyol, Europa, Gràcia, Sants, Martinenc, Sabadell i Terrassa.
El Terrassa va debutar a la Copa Catalunya derrotant el Gràcia (6-4). En el segon partit, els egarencs van sumar l’única derrota en la competició, davant del Martinenc (4-1). Després, el Terrassa s’imposaria a l’Europa (4-5), al Sants (2-5) i a l’Espanyol (5-1).
Terrassa i Espanyol van arribar amb opcions a l’última jornada. El Terrassa, si guanyava, seria el campió. El darrer rival dels terrassencs era el Sabadell. El partit es va disputar al camp de l’Europa, a Barcelona, i el Terrassa es va imposar per 2 a 0, amb gols de Pedrol i Argemí. El primer gol va arribar poc abans del descans i “fou precedit d’un avenç formidable d’en Kaiser i d’una passada excel•lent que aprofità molt bé en Pedrol internant-se i batent a Estruch d’un xut fortíssim”, explica el diari terrassenc Crónica Social del 7 de desembre de 1925. “El segon gol començà amb un atac d’en Helbig i una passa de en Argemí qui xutà creuat logrant un altre gol” en els primers minuts de la segona meitat, quan el Terrassa feia el millor joc. “El Terrassa ens va oferir en els vint minuts primers del segon temps tota la seva potencialitat amb una garlanda d’afiligranades jugades. De no haver estat això, malgrat obtenir el mateix resultat, avui no estaríem satisfets”, relata El Dia. Aquell diumenge, l’alineació del Terrassa va estar formada per Sabaté, Massagué, Humet, Papell, Helvig, Kaiser, Roig, Argemí, Canals II, Broto i Pedrol.
Elogis de la premsa local i forana
Els diaris de l’època no van deixar de banda una fita esportiva tan important. No només en va fer ressò la premsa local, amb els periòdics Crónica Social i El Dia, també la premsa de Barcelona va destacar el triomf dels egarencs. “Su admirable espíritu de equipo y la indudable valía de sus componentes, han ganado merecidamente este trofeo y nadie puede regatearles el mérito”, recollia El Día Gráfico.
Un dels diaris catalans més importants en aquella època, La Veu de Catalunya, deia així: “L’última jornada de la Copa Catalunya dóna la victòria absoluta al Terrassa, el simpàtic club egarenc que ha estat el que hi ha arribat més sencer i voluntariós. Tots els altres clubs, després de brillants victòries, han tingut derrotes més o menys vergonyoses; solament el Terrassa, que ha lluitat sempre amb fe, s’ha destacat del conjunt, i això li ha fet assequible la consecució del trofeu Copa Catalunya. El felicitem, i també ens felicitem que avui, deixant a part absències forçoses [fent referència al FC Barcelona], sigui ell precisament el representant del futbol català; sigui aquest club de nissaga tan nostra, el capdavanter d’aquest esport entusiasmador de les multituds d’aficionats”.
També el Diario de Barcelona va elogiar la gesta del Terrassa: “No podemos por menos de felicitar a todos los jugadores egarenses, pues con su entusiasmo y su coraje han sabido conquistar un lugar envidiable entre los clubs de primera categoría confirmando lo que se esperaba de ellos”. Un altre rotatiu barceloní, La Publicitat, explicava: “El Terrassa jugà amb bona posició i amb un entusiasme extraordinari i això fou, en la seva major part, el que li donà la victòria, ben merescuda”.
Un dels casos més curiosos el trobem en el diari La Veu de Sabadell. Tot i que la rivalitat entre els dos conjunts vallesans ja era un fet l’any 1925, el periòdic sabadellenc va celebrar que el Terrassa aconseguís la Copa Catalunya tot i fer-ho derrotant el mateix Sabadell. “En general els sabadellencs quedaren un xic descontents de la actuació del Sabadell i descontents de la derrota, però amb tot aquesta victòria terrassenca ha sigut acollida amb certa simpatia pels nostres aficionats, perquè la victòria terrassenca indirectament és la nostra”. La Veu de Sabadell expressava satisfacció pel fet que un conjunt vallesà hagués superat els equips de la capital.
I la segona, també per al Terrassa
En l’actualitat, la Copa Catalunya de 1925 es conserva en una vitrina de la Sala del Centenari, a l’Estadi Olímpic. Al seu costat hi ha el peu de la Copa Catalunya de 1936, trencada pel pas del temps. La de 1936 va ser la segona edició de la competició, organitzada de nou onze anys després i que va comptar amb la participació dels principals equips catalans, inclòs el FC Barcelona; també la va guanyar el Terrassa FC. Fins els anys vuitanta el trofeu no va ser restablert, si bé els primers anys es va anomenar Copa Generalitat. En la nova etapa de la Copa Catalunya, l’equip egarenc n’ha guanyat dues més: l’any 2002 i l’any 2003.
