La terrassenca Mentxu Albero duu 30 anys en el món del disseny. Juntament amb Begoña Parrado (també terrassenca), Àngels Almorz i Carme Collderram, les D4, crea el 2011 la marca 'artdbcn', per al disseny i comercialització d'obres, productes tèxtils i objectes quotidians relacionats amb la història i les tradicions catalanes. Des del portal de Sant Roc ideen xapes, adhesius, tasses, logotips i, sobretot, samarretes amb símbols nostrats: espardenyes de set betes, castellers i rondalles infantils.

D'on ve això de les samarretes?
Volíem usar el sentiment patriòtic i fer-lo bonic. La primera idea va ser desenvolupar el 'Jan petit' de manera que pogués ser un col·leccionable pedagògic que s'adquirís a tot el país, que no fos un simple dibuix sinó que els nens es familiaritzessin amb els trets més importants de la nostra cultura, com la casa Batlló o la muntanya de Montserrat. I estem en contacte amb Turisme de Terrassa, volem fer un acord i veure què volen potenciar més. La Masia Freixa ens encanta, hi ha material per fer coses maques.

Són competència les samarretes de la Rambla de Barcelona?
No, perquè hem volgut fugir d'allò, fer més toros i sevillanes per a nosaltres no té cap interès.

La bona acollida va en paral·lel amb l'auge del catalanisme...
És un bon moment perquè la gent  tingui l'oportunitat de reafirmar-se sense portar-ho a un compromís radical en cap direcció.

Feu 'ideologia artística'?
Però fàcil, que agradi a tothom, de manera que un catalanista independentista i un no independentista es pugin posar la mateixa samarreta.

És una manera de superar el vell complex de provincianisme...
Exacte, i ens fa molta il·lusió quan des de la botiga Carreras ens diuen que necessiten una samarreta dels castellers de la talla XXL per a un senyor de Boston. És un regal que se li fa a un apassionat de Catalunya. Al web, s'hi han registrat molts russos i gent de Badajoz. Hi ha gent que ha passat per aquí i que entén la Catalunya que nosaltres estimem. I molta gent amb família a fora que no sap què regalar.

Veniu del tèxtil, que són les arrels, i feu productes amb visió de futur...
Si parlem del tèxtil ens enfadem perquè ho han deixat destrossar i per la poca ajuda al sector. Amb les colònies turístiques del Ter i el Llobregat voldríem fer un petit homenatge al turisme industrial, muntar una història de samarretes del passat, si Catalunya és  com és ho deu a aquest passat.

Per què el van deixar morir?
No ho sé, en vint anys ha estat una davallada any rere any, també és culpa de la Comunitat Econòmica Europea, que ha repartit malament: a Astúries es queixen que els han tret els contingents de llet i a Alacant els cauen les llimones i no les cullen perquè els les paguen molt malament. Si ens diuen que marxem del tèxtil farem una altra cosa però que ens la diguin, no podem treballar tots enfilats en un parc eòlic.

Com han canviat la moda i el disseny en els últims 30 anys?
Amb la roba que no és alta costura, hi ha gent que ho ha sabut fer bé com Zara o Mango, no és que hagin inventat res de nou sinó que van copiar un format existent a Europa de cadenes que funcionaven amb tendes pròpies... i ho van fer en el moment oportú. I els que estan en un sector sense tenda pròpia i que depenen de les altres tendes per anar venent s'han trobat que la mà d'obra d'aquí era molt més cara i el seu producte s'ha quedat fora de mercat.

En la moda com se supera la contradicció entre la dèria d'estar al dia i el fet que tot torna?
Hi ha un tot torna i un tot val. Són moments que demanen unes determinades coses i les acostumen a marcar les tribus urbanes. Els grans creadors van a botigues de segona mà a buscar les peces de fa 30 anys. Dior tenia les espardenyes set betes a les desfilades amb una mica més de taló.

Què me'n diu, de la moda i el disseny a Terrassa?
Abans qualsevol persona amb un 'titolet' muntava una escola i prenia el pèl a 200 noies. Fa anys recordo que es deia: 'Estudies o dissenyes?', perquè tothom dissenyava. L'històric del tèxtil hagués hagut de servir per donar una formació de base i unes opcions de pràctica tremendes però no s'ha fet res.

I l'urbanisme a la ciutat?
Ha millorat molt però queda molt per fer, segueixen fent unes barrabassades increïbles. L'Ajuntament ho està fent molt malament.

Per exemple ?
Passar per l'avinguda Barcelona i veure uns pisos amb uns plàstics blaus que no hi pinten res. És un urbanisme de nou ric, de respectar molt poc la història, a qualsevol ciutat d'Europa el primer que fan és salvaguardar el patrimoni arquitectònic. Les esglésies de Sant Pere transmeten una estètica freda, tot ha quedat en pur paviment, com la plaça del Progrés. O la plaça de Lluís Companys, que de fora no saps si és un 'skatepark'. Hem anat de 'modernets' però sense base. O la plaça Nova, que fa una baixada impressionant i mai hi podran fer castells.

I està comercialment morta...
Perquè no hi ha cap Zara ni cap Mango que tibi i després hi has de fer unes activitats. Estèticament m'agrada però funcionalment no.

El mal disseny és fruit de la manca d'estètica o de recursos?
El disseny ha de funcionar amb el pressupost que hi hagi. I s'han fet coses diverses vegades. La plaça del Progrés la van haver d'arreglar perquè la gent es va queixar, i s'hi van gastar el doble de diners. El disseny ha de funcionar pel que la gent espera. Es poden fer coses maques que tinguin un bon ús. En disseny, ara més que mai s'estan fent coses molt maques a preus bons i amb bona funcionalitat.

I no teniu por que amb la crisi la gent no pugui comprar-se les samarretes?
I com se soluciona? Comprant-ne importades de la Xina? I què fem amb les d'aquí? Si podem resistir, resistirem i intentarem fer coses maques i fer-les aquí, si es pot.