Modest Guinjoan, doctor en Economia per la UAB i consultor d’empreses i institucions, va parlar de les perspectives de futur de l’economia catalana en el marc d’una sessió informativa que va tenir lloc aquest dimecres a la tarda a la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa i que va ser presidida per Marià Galí, president de l’entitat. L’economista va concloure la sessió afirmant que, en base al conjunt de treballs dels 18 economistes que han col·laborat en el llibre "Economia de Catalunya. Preguntes i respostes sobre l'impacte econòmic de la independència" "una Catalunya independent seria viable econòmicament" i va assegurar que hi ha un ampli consens a llarg termini que "el fet que Catalunya esdevingui un Estat dins de la UE li aportaria avantatges i major benestar" però va assegurar que "hi ha interrogants polítics".

 

 

En aquest sentit, Modest Guinjoan va afirmar que Catalunya hauria d’estar dins la Unió Europea i va plantejar dos supòsits: el primer, considera que “Catalunya ha d’aconseguir que cap estat s’oposi a la sol·licitud d’adhesió a la UE, ja que Catalunya no es pot permetre quedar marginada de la UE” i el segon que “Catalunya naixeria dins la UE perquè interessa a totes les parts”.

Pel que fa la utilització de l’euro va afirmar que “hi ha necessitat de continuar dins l’euro” i va insistir que “el nou estat mantindria la utilització de l’euro fins i tot en el cas que no es pertanyés a la UE”, en aquest cas va posar l’exemple de països com Andorra que no formen part de la UE i funcionen amb la moneda única. Guinjoan, també va parlar dels efectes que tindria la independència en les relacions empresarials fent esment al possible boicot de productes catalans i va assegurar que “seria necessari un boicot d’una magnitud impensable per anular l’efecte positiu que es donaria en l’àmbit fiscal” i referent a la internacionalització va assegurar que “les conseqüències negatives de la independència no serien d’especial gravetat i durada”.
 

Escenaris de futur

Finalment, va parlar de possibles escenaris de futur i va assegurar que es passaria per dues fases: una primera, en què la UE afirmaria que “la independència de Catalunya és un afer intern”, i una segona, en què “si la independència fos inevitable, la UE intentaria que es produís amb els menors danys possibles per a tots”.

 

L’economista va tancar la sessió concloent que “la independència no és una garantia d’èxit, és una garantia d’oportunitats” i va afirmar que “només amb la independència tindríem la llibertat de decidir i no tindríem l’excusa de que s’equivoquen els altres”.