“Els bancs creuen, de bones a primeres, que ets un gandul que no vol pagar. No entenen que el que passa és que no pots, que la teva vida ha canviat, que no és del teu gust i que et trobes en una situació desesperada.” En aquests termes s'expressava ahir David, un terrassenc veí del barri de La Maurina que va participar en l'acte organitzat per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) conjuntament amb les associacions de veïns de Ca n'Aurell, de La Cogullada, de La Maurina i de Roc Blanc, amb l'objectiu de donar a conèixer el nou punt d'informació i d'assessorament que s'ubicarà a partir d'ara al centre cívic Maria Aurèlia Capmany, dirigit a les persones que tenen problemes per pagar la hipoteca. El servei estarà obert al públic cada dimecres, de 7 a 8 de la tarda.
Raul Martínez, de la PAH, va manifestar la seva satisfacció pel fet que aquesta iniciativa sigui el punt de partida d'una col·laboració amb les entitats veïnals de la zona, pel fet que, “precisament, són aquestes les que coneixen de més a prop les problemàtiques que afecten als seus habitants i, per tant, les més eficaces en la detecció de situacions familiars com les que intentem combatre”.
Durant l'acte, la PAH, a través de David, va explicar de quina manera ha d'actuar la persona que es troba que no pot seguir fent front a aquesta despesa: “sobretot, és molt important acudir a l'Ajuntament per tal que, en primer lloc, l'assistent social pugui elaborar un informe de la teva situació econòmica i social. En segon lloc, s'ha de demanar informació sobre els ajuts que des de la Generalitat, i concretament des d'Habitatge, es poden sol·licitar en cas d'impossibilitat de pagament de la quota de la hipoteca”, un ajut que segons la PAH, pot arribar fins als tres mil euros.
Segons David, és molt important que a l'hora d'anar a parlar amb el banc o caixa on “haguem contret la hipoteca, no ens oblidem de portar l'informe de l'assistent social i la sol·licitud d'ajut cursada a la Generalitat. És la manera de fer-los entendre que el fet que no paguis no és una decisió que hagis pres perquè sí o perquè no ho vols fer, sinó que respon a una situació no volguda”.
Per la seva banda, Martínez va destacar la importància de què les persones que s'hi trobin busquin el recolzament d'entitats com la PAH, “perquè la unió fa la força i, en aquests casos, és vital que ens fem sentir com una sola veu”.
El membre de la PAH es va referir als objectius principals de la plataforma a Terrassa: “en primer lloc, lluitar per tal de canviar la llei que actualment propicia que algú pugui arribar a ser desnonat i quedar-se sense sostre perquè la seva situació econòmica ha canviat i no pot pagar la hipoteca”. El segon dels objectius es fer visibles els casos existents a la ciutat.
El cas de Montserrat Colomer
Un d'aquests casos és el de la Montserrat Colomer, una veïna de Terrassa amb tres fills, amb un ordre de desnonament per al dia 3 de juny. La tasca realitzada per la PAH i la difusió de la seva situació en diversos mitjans de comunicació, entre ells, l'ATerrassa i l'Aterrassa.cat han propiciat que, finalment, l'entitat bancària en la qual té contreta la hipoteca s'hagi avingut a parlar.
Segons Montserrat, el passat dimarts hi va tenir una reunió en la qual “es va parlar de procedir a una dació en pagament -l'entitat bancària es queda l'immoble i allibera el seu propietari del deute hipotecari- i de la possibilitat de continuar vivint al pis a canvi d'un lloguer”. Tot i que el seu cas encara no està tancat del tot, Montserrat albira, ara sí, un bri d'esperança en l'horitzó. “Estic contenta, sobretot per als meus fills. Estic una mica més tranquil·la.”
Raul Martínez, de la PAH, va manifestar la seva satisfacció pel fet que aquesta iniciativa sigui el punt de partida d'una col·laboració amb les entitats veïnals de la zona, pel fet que, “precisament, són aquestes les que coneixen de més a prop les problemàtiques que afecten als seus habitants i, per tant, les més eficaces en la detecció de situacions familiars com les que intentem combatre”.
Durant l'acte, la PAH, a través de David, va explicar de quina manera ha d'actuar la persona que es troba que no pot seguir fent front a aquesta despesa: “sobretot, és molt important acudir a l'Ajuntament per tal que, en primer lloc, l'assistent social pugui elaborar un informe de la teva situació econòmica i social. En segon lloc, s'ha de demanar informació sobre els ajuts que des de la Generalitat, i concretament des d'Habitatge, es poden sol·licitar en cas d'impossibilitat de pagament de la quota de la hipoteca”, un ajut que segons la PAH, pot arribar fins als tres mil euros.
Segons David, és molt important que a l'hora d'anar a parlar amb el banc o caixa on “haguem contret la hipoteca, no ens oblidem de portar l'informe de l'assistent social i la sol·licitud d'ajut cursada a la Generalitat. És la manera de fer-los entendre que el fet que no paguis no és una decisió que hagis pres perquè sí o perquè no ho vols fer, sinó que respon a una situació no volguda”.
Per la seva banda, Martínez va destacar la importància de què les persones que s'hi trobin busquin el recolzament d'entitats com la PAH, “perquè la unió fa la força i, en aquests casos, és vital que ens fem sentir com una sola veu”.
El membre de la PAH es va referir als objectius principals de la plataforma a Terrassa: “en primer lloc, lluitar per tal de canviar la llei que actualment propicia que algú pugui arribar a ser desnonat i quedar-se sense sostre perquè la seva situació econòmica ha canviat i no pot pagar la hipoteca”. El segon dels objectius es fer visibles els casos existents a la ciutat.
El cas de Montserrat Colomer
Un d'aquests casos és el de la Montserrat Colomer, una veïna de Terrassa amb tres fills, amb un ordre de desnonament per al dia 3 de juny. La tasca realitzada per la PAH i la difusió de la seva situació en diversos mitjans de comunicació, entre ells, l'ATerrassa i l'Aterrassa.cat han propiciat que, finalment, l'entitat bancària en la qual té contreta la hipoteca s'hagi avingut a parlar.
Segons Montserrat, el passat dimarts hi va tenir una reunió en la qual “es va parlar de procedir a una dació en pagament -l'entitat bancària es queda l'immoble i allibera el seu propietari del deute hipotecari- i de la possibilitat de continuar vivint al pis a canvi d'un lloguer”. Tot i que el seu cas encara no està tancat del tot, Montserrat albira, ara sí, un bri d'esperança en l'horitzó. “Estic contenta, sobretot per als meus fills. Estic una mica més tranquil·la.”
