Tres minuts i vint segons li van caler per grimpar per un pi i guanyar un pernil. Fredy de Bruijn, un matadeperenc de 47 anys, es va proclamar guanyador del Gran Concurs de Grimpaires que es va celebrar a Matadepera en el marc de les festes de Sant Sebastià.


Vostè va ser l'últim a intentar tocar el pernil i ho va fer amb el millor temps...

No tenia clar ni tan sols si hi pujaria. Feia de presentador i la gent ho anava intentant, molta més que els altres anys, i el temps anava passant perquè s'estaven tres i cinc minuts enganxats al pi, relliscava moltíssim. Quan l'Èric Riba, que és un noi fort i que pensava que arribaria en 40 segons, ho va provar de dues maneres, vaig veure que relliscava molt. Ningú hi arribava, pujaven vuit metres i tornaven a baixar. En Joan Trabal, que era un candidat a guanyar, va trigar molt temps. Pensava que jo trigaria almenys 15 minuts! Al final, després de cinc hores allà, vam dir: 'Ja que estem aquí, apunta't-hi'.

I quan va començar a grimpar ho va veure més fàcil?

Vaig començar a grimpar i, francament, la dificultat visual no era representativa de l'esforç que feia, perquè anava pujant bastant bé. Com que sabia que els temps havien estat molt dolents en comparació amb altres anys, vaig tenir el luxe de poder-me aturar, descansar... i continuar cap amunt. Penso que podia haver millorat el temps.

Hi ha pins bons i pins dolents?

Depèn de l'estat físic i anímic de cadascú. Per exemple, un pi que per a mi és bo per a un altre és molt dificultós. Crec que al guanyador de l'any passat, en Jordi Autonell, amb la seva tècnica, les condicions del pi i la humitat, li hauria costat moltíssim el pi d'enguany. Jo, en canvi, amb els peus creuats, hi vaig pujar molt bé. No crec que mai ho pugui repetir!

Fa més de trenta anys que grimpa pel pi per les festes de Sant Sebastià, i enguany és la primera vegada que guanya el Gran Concurs de Grimpaires.

Els primers anys no eren tan llargs els pins, ara són tres o quatre metres més llargs que aleshores. La satisfacció d'arribar a dalt i contemplar el paisatge i el públic animant-te és fantàstic. La gran recompensa és la mostra d'estima de la gent cap a mi per haver guanyat, m'he quedat meravellat. He de dir que enyoro gent que penso que estaria molt capacitada per grimpar, com en Ferran Pintoret, que va guanyar un seguit d'anys fa un temps. O el Cantero, que quan va arribar a dalt fa uns anys va treure un ganivet i va començar a tallar el pernil. Persones entranyables.

Forma part de la Germandat de Sant Sebastià, organitzadora de la festa. Com la veu de salut?

Està agafant molta embranzida, s'està popularitzant molt. És una festa de la qual la gent gaudeix i m'agrada perquè cada vegada és més cosmopolita. I hi participa molta gent jove.

Sant Sebastià i el Gran Concurs de Grimpaires ajuden a mantenir l'esperit de poble a Matadepera?

Moltíssim. És una festa ancestral que en altres pobles no es fa, i ajuda a mantenir la identitat de Matadepera, que és el que més s'ha de defensar.