"25 anys de sau" significa el retorn a l'escenari de Pep Sala, després d'un període de convalescència. El músic vigatà va presentar a l'Auditori Municipal de Terrassa la revisió acústica i intimista de l'emblemàtica formació.

Per què va decidir fer aquest homenatge?
Va sorgir de manera espontània: fa 25 anys que vam emprendre aquella aventura anomenada Sau, fa un any vam fer un concert al Palau i una promoció en un diari en què en un cap de setmana es van esgotar les còpies d'un dvd...Duia uns nou mesos sense fer cap concert per culpa d'una tendinitis i vaig arribar a un acord amb els metges per fer-ne uns quants. Vam decidir fer-ne d'elèctrics i  d'acústics però la cosa se'ns en va anar de mare i al final en farem una vintena.

Ha seguit algun criteri per seleccionar el repertori?
Cap, hi ha unes cançons obligades que són el 50% de l'actuació i l'altra meitat va variant perquè hi ha molt per triar i remenar.

També rescatarà algunes peces del primer disc?
En faig alguna però per una qüestió de distància m'identifico menys amb elles. Aleshores tenia 25 anys i les meves preocupacions eren diferents. Les cançons són un reflex del pas de la vida.

Cantar temes que duien la veu de Carles Sabater ha estat un repte?
Per un cantó és més fàcil perquè totes les melodies les componia jo i les conec força. El Carles tenia una tesitura fantàstica i m'he hagut d'adaptar les cançons.

En aquest procés ha redescobert matisos?
Sí, perquè moltes vegades els artistes ens deixem endur pels tres o quatre èxits de més ressò popular i després hi ha aquells que queden camuflats a la cara B del vinil. N'he recuperat alguns com "Els dies passen", que devíem fer en directe un o dos cops en tota la carrera de Sau. També hi ha cançons que queden molt bé enregistrades a l'estudi i després veus que no caminen en directe i no saps per què. Afortunadament, en la música ningú sap per què una cançó té èxit, si existís una fórmula concreta les discogràfiques serien bancs.

Alguna cançó de Sau li toca especialment la fibra?
"Poemes i promeses", de la qual he fet una versió acústica que em fa gaudir; "Glòria", perquè és molt rodona; "Tren de mitjanit", o el "Boig per tu".

No s'ha cansat de fer-la?
És imprescindible, l'has de fer per pebrots. A vegades, perds l'objectivitat i ja no saps si una cançó és bona o no. En el cas de "Boig per tu" és més un fenomen social però m'imagino que li deu passar el mateix al Serrat amb "Paraules d'amor" o al Llach amb "L'estaca". Cada cop és diferent per a la gent i, quan veus les cares, penses: 'D'acord'. Ara, si em preguntes si els diumenges a la tarda toco "Boig per tu" al sofà de casa, la resposta és un no rotund.

Quin és el llegat professional i personal de Carles Sabater?
És un dels artistes més grans de la història d'aquest país, tenia presència a l'escenari, un carisma que tenen uns pocs elegits. Dominava les arts escèniques i feia el que volia amb el públic, va mantenir la capacitat de seducció fins al final. Recordo que en el maleït concert de Vilafranca li vaig dir, al guitarrista, que el Carles era un crac, fins i tot el darrer dia em va sorprendre i portàvem tretze anys junts...Des del punt de vista humà, era el millor company de viatge que he tingut. Aprens a viure amb l'absència però, quan toquem, sempre és amb nosaltres.

Veu diferències entre el rock català, que sovint es qualifica de polititzat, i l'efervescència actual, amb bandes de tots els estils?
Ara la cosa s'ha normalitzat. Però allò, d'institucional, no en va tenir res. És evident que totes les administracions i tots els polítics s'aprofiten de la situació social però les coses que peten fort mai surten dels polítics o de les administracions. Hi ha cançons de Sopa de Cabra, Lax'n'Busto o Els Pets que han sobreviscut al pas del temps i de les modes. Quan toques davant de 6.500 persones i veus gent de 20 anys cantant els teus temes..., quina campanya de màrqueting hi pot haver al darrere? Això no ho pots manipular. Va ser una època especial d'aquest país, que va coincidir amb els Jocs Olímpics, hi havia una eufòria social i la música era la banda sonora de moltes vides. Tots aquells grups vam funcionar malgrat certs mitjans, que s'ho van carregar, les crítiques eren horroroses, tots sempre érem dolentíssims... Ara hi ha una situació d'efervescència i la societat està més dispersa, això no és bo ni dolent, ara hi ha tribus urbanes, i hi ha gent que li agrada més el folk, d'altres el rock, alguns la rumba. El més important és que es facin coses.

L'ha perseguit la comparació entre Sau i la seva carrera?
No és comparable, el tipus de cançons i el producte són diferents, són d'algú que porta uns certs quilòmetres fets. No intento fer Sau perquè seria impossible, era un projecte de dues persones. A vegades m'han proposat muntar coses de Sau i he dit que no. Per què fer un succedani si ja vam fer l'autèntic? Jo no faig una gira de Sau sinó que és el Pep Sala cantant temes de Sau.

Ha fet de productor i ha posat música a sintonies de ràdio i televisió, curtmetratges, espectacles de teatre i dansa. Se sent còmode en aquestes facetes?
La música té moltes utilitats i em sento afortunat perquè estic preparant una banda sonora, m'han demanat que escrigui cançons per a una gent de Madrid, preparo una obra de teatre amb instruments de minimalistes, produiré un grup danès... Sempre m'he definit com un paio que escriu música.

I ja pensa en un disc nou?
Quan vaig acabar "Anatomia de la relativitat", vaig tenir la sensació que havia acabat una etapa i vaig entrar en un període tranquil. Mai havia estat tres anys sense treure disc. Però fa un parell de mesos vaig tornar a engegar la màquina perquè ja tenia el cuquet.