Pere Macias, diputat de Ciu al Congrés Foto: J.M.Oller

"Via ampla, ment estreta. Crònica de 150 anys d'aïllament ferroviari (1848-1998)" és el títol del darrer llibre de Pere Macias i Arau, diputat al Congrés de la federació CiU. El treball es va presentar a la  sala Diésel del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC), a Terrassa. És un llibre que vol ser la crònica dels 150 anys de xarxa ferroviària espanyola aïllada d'Europa per culpa d'un ample de via diferent.

-Què trobarà el lector en aquestes pàgines?
Explico les raons i els motius pels quals l'aïllament ha durat fins pràcticament ara. Tot i que en aquests moments des del port de Barcelona ja surten trens de mercaderies cap a França a través d'una via d'ample continental que poden arribar arreu d'Europa. Els 150 anys permeten també fer un resum de la història i de les relacions entre Catalunya i Espanya, i de com al nostre país hi ha una mentalitat diferent, que no entén això i que intenta canviar-ho. A l'Estat, amb excepcions, ha dominat una posició autàrquica i tancada.

-Hi ha un episodi que trenca la dinàmica.
El TGV, però s'instal·la no a tocar de la frontera, -com semblaria racional-, sinó entre Madrid i Sevilla. Tanmateix, no és un fet banal. I està protagonitzat per una persona injustament tractada, l'exministre de Transports José Barrionuevo.

-Barrionuevo?
Ell va veure per on s'havia d'anar. I amb una complicitat molt gran del President Jordi Pujol, que va apostar sempre per l'ample europeu encara que es comencés per Sevilla. Ell sabia que era la garantia per actuacions posteriors a Catalunya.

-Però el procés va ser una mica llarg.
Fins el 1998, quan França i Espanya signen un acord internacional, que permet la construcció del túnel de Figueres a Perpinyà i que posa fi a l'aïllament ferrovari.

-Cap on anem?
Això és molt lent. Els ritmes d'implantació de l'ample internacional són exasperants. Si un país és capaç de fer el TGV Madrid-Sevilla, i fer-ho bé, no s'acaba d'entendre el que es triga a fer la línia de Barcelona i la de la frontera, encara no inaugurada avui.

-Però tot el que explica, totes les situacions que comenta no són noves, sinó un "deja vu".
Sempre recordo una anècdota de l'any 1927, quan la societat civil catalana, Cambra de Comerç, Port de Barcelona, Gremi d'Hotelers, Ajuntament de Barcelona... Tots signen una carta demanant l'ample de via europeu amb uns arguments que podríem subscriure ara mateix. Es posa de relleu com de vegades les coses duren més temps del que caldria.

-Amb l'estudi que ha fet apareix Terrassa i el Vallès Occidental.
Hi ha una cosa molt curiosa. L'any 1926 hi ha un intent per part dels Ferrocarrils de la Generalitat de fer una línia d'ample internacional. Hi ha documents que mostren per on passava: Terrassa, Matadepera, Monistrol de Calders, Olost i fins a Campdevànol, per enllaçar amb Puigcerdà. Tinc un plànol original.

-D'on partia?   
Des de l'estació de Terrassa.  

-Finalment, no va reeixir.
No, és evident. I posteriorment es va fer una línia gairebé paral.lela per Granollers-Vic.

-Per Terrassa passava la primera via d'ample internacional amb connexió amb Europ a.
Exactament. I era l'any 1926.

-Al Congrés dels diputats es parla d'alguna xarxa que pugui incidir sobre les comunicacions a la comarca.  
Es parla de la necessitat de passar totes les línies a ample internacional, per poder fer possibles grans projectes al Bages. Cal un tercer fil a la línia de Terrassa, segurament per a mercaderies. Podria seguir la línia Terrassa-Sabadell o desviar-se per Viladecavalls per baixar fins a Martorell. És un dels grans reptes.

-En quin moment del procés ens trobem .
En el d'estudi, però s'ha de donar una resposta per a les empreses que volen exportar mercaderies amb tren. En pocs anys, tot el que no estigui connectat amb ample internacional quedarà fora. És una prioritat del grup de CiU. Tenim ganes d'impulsar-ho.

-Com tenim la xarxa ferroviària de l'entorn de Barcelona.
Ja s'ha posat un tercer fil, però cal quadriplicar l'oferta. És un tema bàsic a resoldre. I tenim també un element que afecta molt a les comunicacions i a Terrassa, el túnel de Montcada, que faria possible una entrada més directa a Barcelona, sense voltes ni desviacions per Montcada i Reixach i Ripollet. Permetria fer un semidirecte Barcelona-Sabadell-Terrassa. Projectes de l'Estat n'hi ha molts, encara que en un estat, la majoria, lamentable. Però a l'agenda alguna cosa hi ha. S'han de posar sobre la taula perquè necessitem molta potència de comunicació entre el Vallès i Barcelona.