El Departament de Cultura ha posat en marxa el projecte #català947, una eina que recull la informació sociolingüística dels 947 municipis de Catalunya. El projecte ofereix un informe detallat amb la situació de la llengua catalana a nivell local, els aspectes demogràfics i socioeconòmics i dades de l'àmbit territorial a què pertany. La informació s'actualitzarà de manera periòdica.

#català947 vol mostrar que la realitat de Catalunya és "diferenciada territorialment", una particularitat que "ha de ser coneguda" per segmentar les polítiques lingüístiques. Municipis com l'Hospitalet de Llobregat o Barcelona són per ara els que tenen informes més complets, però l'objectiu és aconseguir-ho també per a la resta de municipis.

A Terrassa, durant el curs 2017-18, el 17,3% de l'alumnat  inscrit al Consorci per la Normalització Lingüística (CNL) era nascut a Catalunya, l'11,6%, a la resta de l'Estat, i un 71,1% era de la resta del món. Dins d'aquest últim col·lectiu, el 63% provenia de l'Amèrica Central i del Sud, un 21,4% del nord d'Àfrica i un 5,5% de la resta del continent, un 4,2% de la Unió Europea i un 3,9% de l'Àsia. Tan sols un 1,6% eren europeus extracomunitaris.

I al Vallès Occidental?

Si obrim el focus al Vallès Occidental el 2018 un 81% de la població adulta admetia que sabia parlar català, mentre que un 76% l'usava al llarg d'un dia. 490.200 persones sabien escriure en català, 648.900 el sabien llegir, 613.800 el sabien parlar i 725.800 l'entenien, segons l’Enquesta d’usos lingüístics de la població (EULP).

Aquell mateix any, hi havia 173.300 persones que tenien només el català com a llengua inicial, 207.800 com a llengua habitual i 211.400 com a llengua d’identificació. A la comarca, després del català i el castellà, l'anglès era la llengua que més ciutadans la sabien parlar, amb aproximadament 174.100 persones -un 22,9%-.

Cada informe local conté una introducció, la situació demogràfica (amb l'evolució i la procedència de la població), l'anàlisi dels coneixements de català, l'anàlisi dels usos lingüístics i la situació de l'aprenentatge a la localitat, incloent-hi les dades relatives a l'alumnat del Consorci per a la Normalització Lingüística, el Parla.cat i el Voluntariat per la llengua. També s'ofereixen totes les dades que han permès l'elaboració de l'informe i la descripció dels algoritmes per a la conversió de dades en text descriptiu. En total, més de 22.000 pàgines d'informació. Consulta'ls tots aquí, municipi per municipi.

El projecte #català947 també vol reforçar la trajectòria de consens entre el Govern i els ens locals des de la restauració de la Generalitat de Catalunya i les corporacions democràtiques que té el màxim exponent en el Consorci per a la Normalització Lingüística amb un mapa de 147 punts d'atenció arreu del territori i del qual aquest informe també inclou dades.