Dotze quilòmetres i mig que van entre la Via Augusta de Barcelona i l’enllaç amb l’autopista B-30 entre Rubí i Sant Cugat del Vallès formen des de fa quasi dues dècades els túnels de Vallvidrera. Tenen una configuració d’autopista de doble calçada i dos carrils i disposen de set sortides direcció nord i sis
sortides direcció sud.
Vist des de la perspectiva històrica d'aquests 18 anys, quin balanç fa d'aquesta infraestructura que en els inicis de la seva construcció va ser objecte de tantes manifestacions populars en contra?
És difícil destacar una cosa per sobre d’una altra. En tot cas, remarcaria molt que s’ha fet una infraestructura que ha permès l’estalvi de moltes hores de desplaçaments a molta gent, i això ha millorat en aquest aspecte la qualitat de vida dels usuaris de la via. També ha permès el creixement de les relacions de Barcelona amb el Vallès i l’activitat econòmica d’aquesta part del país, oferint una fluïdesa que abans no existia. En aquest sentit, segur que hi ha hagut un benefici social.
En tot cas, el túnel ja forma part del paisatge.
En aquest sentit cal dir que en la construcció del túnel s’ha fet una tasca d’enginyeria molt fina i de manteniment, de molta qualitat. S’ha fet una obra que destaca poc, és a dir, és poc agressiva amb el medi ambient, tal com són les autopistes i les autovies del nord d’Itàlia, per posar-ne un exemple. No és una construcció que es vegi com una ferida en el paisatge. S’ha cuidat i s’està cuidant molt la vegetació i això fa que sigui una via molt respectuosa amb el seu entorn natural. Això són aspectes realment satisfactoris.
I a l'altre costat de la balança, que hi ha?
El menys positiu, si alguna cosa s’ha de dir, és que malgrat els nostres esforços des del punt de vista tècnic, no es puguin evitar alguns accidents que malauradament encara es produeixen, tot i que estem per sota de la mitjana del país.
El trànsit quan va entrar en funcionament era de 17.000 vehicles diaris, mentre que actualment són prop de 35.000. Es pot dir que s'ha arribat al punt de saturació?
No, tècnicament no es pot dir encara que s’hagi arribat al punt de saturació i menys encara en aquests moments que les vies amb peatge acusen el moment econòmic. El que passa és que a les hores punta es verifica una intensitat de trànsit que conflueix a la ciutat de Barcelona i aquí és on es produeix el collapse,
ja que el túnel desemboca en un carrer, la Via Augusta, i en una ronda, la ronda de Dalt, actualment saturades.
La crisi aquí també s'ha fet notar?
Queda reflectida en la circulació de vehicles pels túnels. Els peatges són els primers sectors que han notat la crisi econòmica, no tan sols als túnels, sinó també a les autopistes. Potser sigui el túnel del Cadí la via de peatge que hagi acusat menys aquesta situació, però les altres se n’han ressentit totes.
Si el problema del col·lapse a les hores punta es produeix a la sortida de la Via Augusta, quines són les solucions de futur?
Entre els projectes que estudia Tabasa per als túnels de Vallvidrera es troba el seu perllongament fins a l’Eixample barceloní. Existeix una clara voluntat del govern per portar a terme aquesta actuació, que comporta grans exigències urbanístiques, però és altament necessària. S’ha de realitzar un estudi informatiu acurat i seleccionar una enginyeria que aporti solucions tècniques per a la millora dels accessos a Barcelona. Aquest projecte faria passar la perllongació dels túnels per sota les rondes fins a arribar al centre de la ciutat, a l’Eixample, concretament. El que no pot passar és que el desdoblament dels túnels en el futur provoqui més embussos a les ja saturades Via Augusta i ronda de Dalt.
Quines mesures preveuen en temes de seguretat
El futur desdoblament del túnel de Vallvidrera incrementarà notablement la seguretat circulatòria mitjançant la construcció de vorals amplis que permetran una major seguretat i fluïdesa de trànsit. En cas d’accident o de necessitat de fer una parada, això no dificultarà la circulació, tal com passa actualment. Si bé el nivell
d’accidentalitat als túnels de Vallvidrera és molt baix, segons l’anàlisi de les causes per trams destaquen per la seva perillositat els accidents provocats per invasió de vehicles al carril contrari, que es concentren particularment a l’interior del Túnel. Tot això amb les noves obres millorarà notablement.
El Vallès és una comarca estratègica. Quines accions es preparen?
Tabasa és l’encarregada a la Generalitat de gestionar diverses actuacions relatives a la construcció i al manteniment d’algunes infraestructures viàries. En el cas del Vallès Occidental, la Generalitat ha encarregat a Tabasa la construcció i posada a disposició dels Ferrocarrils de la Generalitat d’un túnel de maniobra a l’estació de Catalunya, que incrementarà notablement la capacitat de línies del Vallès d’aquests ferrocarrils; la construcció i gestió d’aparcaments d’enllaç a diverses estacions de línia del Vallès de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que contribuiran a dissuadir l’entrada amb vehicle privat a la ciutat de Barcelona i, finalment, la nova estació de FGC-Volpelleres a Sant Cugat per millorar l’accessibilitat de Sant Cugat a la línia de FGC del Vallès. Precisament, aquesta darrera obra estarà acabada dos mesos abans de la data prevista, cosa que vol dir que al març o a l’abril ja estarà enllestida. Amb tot això es procura dur a terme una política responsable de mobilitat sostenible, un dels objectius prioritaris de Tabasa.
De quina forma es materialitza aquesta política de mobilitat sostenible?
Amb diferents actuacions, com la construcció d’aparcaments al costat de les diferents estacions dels Ferrocarrils de la Generalitat, o la construcció de carrils per a vehicles d’alta ocupació (VAO). Amb el desdoblament dels actuals túnels aquesta també serà una opció que es tindrà en compte, tal com ja s’està fent a l’autopista C-58, en el tram de Ripollet a l’avinguda Meridiana de Barcelona.
Una mesura per alleugerir el trànsit?
El carril bus-VAO està destinat a ser una via exclusiva per a vehicles d’alta ocupació –amb tres viatgers o més– i autobusos. Efectivament, milloraran la mobilitat entre Barcelona i el Vallès i augmentarà la fluïdesa del trànsit a les entrades i sortides de Barcelona. El carril bus-VAO de Ripollet a la Meridiana serà al centre de la calçada actual de l’autopista C-58. Per situar el nou carril on ara hi ha la mitjana, s’eixamplarà l’autopista lateralment i es desplaçaran les actuals calçades cap als extrems.
sortides direcció sud.
Vist des de la perspectiva històrica d'aquests 18 anys, quin balanç fa d'aquesta infraestructura que en els inicis de la seva construcció va ser objecte de tantes manifestacions populars en contra?
És difícil destacar una cosa per sobre d’una altra. En tot cas, remarcaria molt que s’ha fet una infraestructura que ha permès l’estalvi de moltes hores de desplaçaments a molta gent, i això ha millorat en aquest aspecte la qualitat de vida dels usuaris de la via. També ha permès el creixement de les relacions de Barcelona amb el Vallès i l’activitat econòmica d’aquesta part del país, oferint una fluïdesa que abans no existia. En aquest sentit, segur que hi ha hagut un benefici social.
En tot cas, el túnel ja forma part del paisatge.
En aquest sentit cal dir que en la construcció del túnel s’ha fet una tasca d’enginyeria molt fina i de manteniment, de molta qualitat. S’ha fet una obra que destaca poc, és a dir, és poc agressiva amb el medi ambient, tal com són les autopistes i les autovies del nord d’Itàlia, per posar-ne un exemple. No és una construcció que es vegi com una ferida en el paisatge. S’ha cuidat i s’està cuidant molt la vegetació i això fa que sigui una via molt respectuosa amb el seu entorn natural. Això són aspectes realment satisfactoris.
I a l'altre costat de la balança, que hi ha?
El menys positiu, si alguna cosa s’ha de dir, és que malgrat els nostres esforços des del punt de vista tècnic, no es puguin evitar alguns accidents que malauradament encara es produeixen, tot i que estem per sota de la mitjana del país.
El trànsit quan va entrar en funcionament era de 17.000 vehicles diaris, mentre que actualment són prop de 35.000. Es pot dir que s'ha arribat al punt de saturació?
No, tècnicament no es pot dir encara que s’hagi arribat al punt de saturació i menys encara en aquests moments que les vies amb peatge acusen el moment econòmic. El que passa és que a les hores punta es verifica una intensitat de trànsit que conflueix a la ciutat de Barcelona i aquí és on es produeix el collapse,
ja que el túnel desemboca en un carrer, la Via Augusta, i en una ronda, la ronda de Dalt, actualment saturades.
La crisi aquí també s'ha fet notar?
Queda reflectida en la circulació de vehicles pels túnels. Els peatges són els primers sectors que han notat la crisi econòmica, no tan sols als túnels, sinó també a les autopistes. Potser sigui el túnel del Cadí la via de peatge que hagi acusat menys aquesta situació, però les altres se n’han ressentit totes.
Si el problema del col·lapse a les hores punta es produeix a la sortida de la Via Augusta, quines són les solucions de futur?
Entre els projectes que estudia Tabasa per als túnels de Vallvidrera es troba el seu perllongament fins a l’Eixample barceloní. Existeix una clara voluntat del govern per portar a terme aquesta actuació, que comporta grans exigències urbanístiques, però és altament necessària. S’ha de realitzar un estudi informatiu acurat i seleccionar una enginyeria que aporti solucions tècniques per a la millora dels accessos a Barcelona. Aquest projecte faria passar la perllongació dels túnels per sota les rondes fins a arribar al centre de la ciutat, a l’Eixample, concretament. El que no pot passar és que el desdoblament dels túnels en el futur provoqui més embussos a les ja saturades Via Augusta i ronda de Dalt.
Quines mesures preveuen en temes de seguretat
El futur desdoblament del túnel de Vallvidrera incrementarà notablement la seguretat circulatòria mitjançant la construcció de vorals amplis que permetran una major seguretat i fluïdesa de trànsit. En cas d’accident o de necessitat de fer una parada, això no dificultarà la circulació, tal com passa actualment. Si bé el nivell
d’accidentalitat als túnels de Vallvidrera és molt baix, segons l’anàlisi de les causes per trams destaquen per la seva perillositat els accidents provocats per invasió de vehicles al carril contrari, que es concentren particularment a l’interior del Túnel. Tot això amb les noves obres millorarà notablement.
El Vallès és una comarca estratègica. Quines accions es preparen?
Tabasa és l’encarregada a la Generalitat de gestionar diverses actuacions relatives a la construcció i al manteniment d’algunes infraestructures viàries. En el cas del Vallès Occidental, la Generalitat ha encarregat a Tabasa la construcció i posada a disposició dels Ferrocarrils de la Generalitat d’un túnel de maniobra a l’estació de Catalunya, que incrementarà notablement la capacitat de línies del Vallès d’aquests ferrocarrils; la construcció i gestió d’aparcaments d’enllaç a diverses estacions de línia del Vallès de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que contribuiran a dissuadir l’entrada amb vehicle privat a la ciutat de Barcelona i, finalment, la nova estació de FGC-Volpelleres a Sant Cugat per millorar l’accessibilitat de Sant Cugat a la línia de FGC del Vallès. Precisament, aquesta darrera obra estarà acabada dos mesos abans de la data prevista, cosa que vol dir que al març o a l’abril ja estarà enllestida. Amb tot això es procura dur a terme una política responsable de mobilitat sostenible, un dels objectius prioritaris de Tabasa.
De quina forma es materialitza aquesta política de mobilitat sostenible?
Amb diferents actuacions, com la construcció d’aparcaments al costat de les diferents estacions dels Ferrocarrils de la Generalitat, o la construcció de carrils per a vehicles d’alta ocupació (VAO). Amb el desdoblament dels actuals túnels aquesta també serà una opció que es tindrà en compte, tal com ja s’està fent a l’autopista C-58, en el tram de Ripollet a l’avinguda Meridiana de Barcelona.
Una mesura per alleugerir el trànsit?
El carril bus-VAO està destinat a ser una via exclusiva per a vehicles d’alta ocupació –amb tres viatgers o més– i autobusos. Efectivament, milloraran la mobilitat entre Barcelona i el Vallès i augmentarà la fluïdesa del trànsit a les entrades i sortides de Barcelona. El carril bus-VAO de Ripollet a la Meridiana serà al centre de la calçada actual de l’autopista C-58. Per situar el nou carril on ara hi ha la mitjana, s’eixamplarà l’autopista lateralment i es desplaçaran les actuals calçades cap als extrems.
