En la gran majoria de municipis de Catalunya, la divisió geogràfica política correspon amb l'eclesiàstica. Per norma general, la parròquia de cada localitat correspon a un bisbat, que sol coincidir amb el de la ciutat que ostenta la capitalitat a la comarca corresponent. Per citar alguns casos propers, ciutats del Vallès Occidental com Rubí o Sant Cugat depenen, exclusivament, del Bisbat de Terrassa.

Què passa llavors amb Vacarisses i Rellinars? A més de tractar-se de dues parròquies que han estat vinculades entre si històricament (durant els seus primers segles d'existència, la de Rellinars depenia de la de Vacarisses), ambdues compten amb una particularitat curiosa: les dues pertanyen a l'àmbit del bisbat de Vic.

Per què Vic i no Terrassa, Barcelona o qualsevol altra que es trobi a menys distància que Vic? Rellinars es troba a 66 quilòmetres de la capital d'Osona. Un menys que Vacarisses. Ambdues es troben situades a escassos 20 quilòmetres de Terrassa.  Per tant, la decisió més natural hagués estat vincular-les al bisbat de Terrassa. Però això no ha estat així. Des de temps immemorials (concretament, des de la seva fundació, allà per l'Alta Edat Mitjana), tots dos recintes sagrats han pertangut a Osona, pel que fa a comarques eclesiàstiques es refereix. ¿A què es deu tan singular localització per aquests dos temples vallesans? "És molt més habitual del que sembla", ens confessen representants del propi Bisbat de Vic. 

Monestir de Montserrat

"De fet, el propi Monestir de Montserrat, potser el més emblemàtic de Catalunya, va pertànyer al Bisbat de Vic fins fa relativament poc. Concretament fins a finals del segle XIX, quan va ser incorporat al Obsipado de Barcelona ", recorden. De la mateixa manera, successives decisions relatives als límits de cada diòcesi van derivar en nombroses cessions per motius territorials. Per exemple, el 1957, de resultes del concordat de 1953 Segons el qual és volien fer coincidir els Límits de les Diòcesi con los de les Províncies civils, els parròquies que és trobaven a la província de Lleida van ser cedides al Bisbat de Solsona, i els que és trobaven a la província de Tarragona van passar a l'arquebisbat de Tarragona; en compensació, vuit parròquies de la diòcesi de Barcelona i sis de la de Girona van passar a formar part de la diòcesi de Vic. 
  Però no són cap d'aquestes seus les que ens afecten. Pel que fa a les esglésies de Vacarisses (destinada a Sant Pere i Sant Feliu) i Rellinars (que comparteix Sant pere com a Patró, a més de Sant Fermí), l'origen d'aquesta dependència del Bisbat de Vic es remunta a l'origen de aquestes parròquies. Segons han explicat des del propi Bisbat, "les actuals demarcacions territorials són molt més recents, i el dibuix dels seus límits és una qüestió infinitament més dinàmica i inestable que les relatives a les diòcesis, on tota aquesta qüestió és molt més immòbil i perdurable en el temps.

La qüestió és que, tal com s'afirma en tots els documents de l'època, tant Vacarisses com Rellinars sempre han conservat una vinculació molt forta amb la comarca del Bages. Per proximitat, per arrels, per relacions comercials ... Tot això va provocar que els temples de Vacarisses, i els de Rellinars, fossin incorporats al Bisbat de Vic. Durant els segles XII I XIII, aquestes parròquies van formar part de la sub-regió del Bages, passant a engrossir el Deganat de Manresa durant les acaballes del segle XVI. Concretament des 1597. 

Meitat del Segle XX

En aquesta situació es van mantenir fins que, durant la primera meitat del segle XX (en la dècada dels 30), una altra de les modificacions territorials dins de la Diòcesi van portar a aquests dos municipis vallesans a que les seves parròquies estiguessin integrades dins l'Arxiprestat del Bages-Sud. Una zona creada després de l'última reorganització de la regió per part del bisbat. 

Aquesta última modificació va arribar abans que l'actual organització administrativa política catalana. És a dir: l'últim dibuix pel que fa a regions diocesanes es refereix, té una data anterior a la implantació del mapa de comarques catalanes, punt d'inflexió perquè tant Vacarisses com Rellinars comencessin a formar part del Vallès Occidental.