Resposta a les noves necessitats

"Cal fugir de les campanyes de la por usant dades parcials i/o esbiaixades, que creen alarmisme gratuït, que menystenen els professionals del sector sanitari i que, en alguns casos, haurien d'aparèixer als llibres de ciència política com a exemple de demagògia populista", diu Cristina Valverde

Publicat el 01 de gener de 2015 a les 08:31
Les necessitats socials van demanant noves respostes pel que fa a les malalties més habituals, a l’atenció integral dels malalts i a la coordinació entre els diferents serveis sanitaris per tal de ser més eficaços i eficients en el servei que es dóna als pacients, així com estalviar-los temps i desplaçaments. És per aquest motiu que la Generalitat engegà el Pla de salut de Catalunya 2011-2015, que sorgeix d’un mandat de la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya (LOSC). Aquest Pla aborda la reforma del sistema sanitari català per donar resposta a aquests reptes i a aquestes noves necessitats socials.

Aquest nou model de salut, que busca arribar a la causa de les malalties d’una manera integral i fomentant les accions preventives, també ha arribat a Terrassa. La ciutadania de la nostra ciutat, com altres poblacions del seu entorn, pateix les conseqüències de l’estressant ritme de vida on el sedentarisme i altres hàbits poc saludables hi són molt presents, esdevenint les causes de les malalties més habituals: diabetis, insuficiència cardíaca...

Per aquest motiu, la Generalitat ha engegat a Terrassa un seguit de projectes de salut comunitària i medicina preventiva per adquirir hàbits de vida més saludables com el Fitjove, de promoció de l’exercici físic entre els adolescents de 4t. d’ESO; i el projecte AMED, per fomentar una alimentació més  saludable basada en la dieta mediterrània. 
Un altre exemple a destacar, que es fonamenta en la necessitat de donar resposta de manera integral als malalts crònics, és la interconsulta virtual entre atenció primària i cardiologia que des de l’any 2012 utilitza el Consorci Sanitari de Terrassa. Un model de gestió clínica virtual d’atenció ambulatòria dels pacients cardiològics amb l’objectiu d’assegurar un servei assistencial que garanteixi l’atenció integral als pacients, faciliti l’accessibilitat i millori el temps de resposta de la primera visita amb l’especialista. 
La interconsulta virtual, amb el suport de les sessions clíniques, va suposar una reducció del 7,25% de les primeres visites de l’any 2013 respecte a les del 2012. Les llistes d’espera d’exploracions complementàries van experimentar també un descens significatiu, reduint-se pràcticament en un 50% el temps d’espera en ecocardiogrames i en ergometries. 

També hem de lloar la tasca de tots i cadascun dels professionals de l’àmbit sanitari que treballen a la nostra ciutat. La seva professionalitat i dedicació, tant des dels Centres d’Atenció Primària (CAP) com des del Consorci Sanitari de Terrassa i l’Hospital Universitari Mútua de Terrassa -dos hospitals de referència guardonats en diverses ocasions per la qualitat dels seus serveis–, que són la clau per poder donar realment l’atenció integral dels malalts i acompanyar-los en els seus tractaments en els diferents serveis sanitaris. 
Finalment, des del Grup Municipal de Convergència i Unió també volem demanar responsabilitat a la resta de forces polítiques –especialment a les que han governat amb anterioritat– a l’hora de tractar la gestió de les polítiques sanitàries al nostre país. 
Els ajustaments econòmics –les retallades– que el Govern de la Generalitat s’ha vist obligat a realitzar, no signifiquen necessàriament una rebaixa de la qualitat assistencial sanitària. 

S’han pres mesures que impliquen estalvis sense afectar l'assistència sanitària, com reorganitzar els serveis, optimitzar els protocols per ser més eficaços, i cal continuar treballant en aquest sentit. I a més, cal ser més exigents en la gestió d’aquest complex sector econòmic i buscar noves fórmules en la col·laboració pública i privada, a base d'ens públics, privats, consorcis, fundacions, que permetin donar resposta a les noves necessitats socials.

Cal fugir de les campanyes de la por usant dades parcials i/o esbiaixades, que creen alarmisme gratuït, que menystenen els professionals del sector sanitari i que, en alguns casos, haurien d'aparèixer als llibres de ciència política com a exemple de demagògia populista. Per a CiU, qui practica aquesta política demostra que ben poc li importa la sanitat i quant li preocupen les eleccions, les que siguin, enlloc de preocupar-se per aconseguir un sistema sanitari català que doni resposta a les noves necessitats socials, millori dia a dia la seva qualitat assistencial, abordant les malalties més comunes, l’atenció integral als pacients a través de la seva modernització organitzativa. 

Cristina Valverde
Regidora de CiU a l'Ajuntament de Terrassa