L'arquitecte Jordi Sellarès creu que la Rambla 's'ha fet amb els peus' Foto: Agustín Gallego

Ferran Verdaguer i Jordi Sellarès tenen l'estudi ubicat al primer pis del Centre Cultural de Terrassa. La Torre ha parlat amb ells per saber què en pensen de l'estructura urbanística de Terrassa i quines mancances o virtuts té la ciutat.

La crisi ha afectat el sector?
S'ha reduït espectacularment la feina, i els despatxos es barallen per la poca que hi ha. Això implica que els preus s'han disparat a la baixa i sovint ni absorbeixen les despeses mínimes. Pels arquitectes la millor opció és marxar del país, perquè aquí trigarem molts anys que hi hagi feina per la quantitat de tècnics que hi ha.

Què en penseu, de l'urbanisme terrassenc?
Terrassa per la seva orografia és una ciutat molt complicada d'urbanitzar. Si a més, tenim en compte que hi ha hagut una molt mala gestió durant molts anys, quan s'ha volgut posar fil a l'agulla la cosa tenia molt mala solució, perquè ja es troba mal estructurada. Amb el Poum del 2003 s'han intentat arreglar coses puntuals però la base és fatal; hi ha barris que han crescut sense ordre ni concert, com la Maurina o la Grípia. I crec que els canvis que s'han fet últimament han estat a pitjor.

Com ara quins?
La Rambla s'ha fet amb els peus. l'accés restringit de cotxes ha fet molt mal als comerços i a la ciutat. Crec que en aquest sentit l'habilitació per a vianants d'un eix com aquest ha estat una mala operació. Els cotxes són l'enemic però entenc que ho podríem haver fet d'una manera menys agressiva. S'ha de mostrat que una avinguda ampla per a vianants no té vida, per això es necessita un espai acotat. Com tampoc entenc aquest eslàlom que han fet a Arquimedes, on l'únic que promou són retencions. Tampoc s'ha encertat amb la Zona Olímpica. En aquest sentit, Sabadell amb Can Llong, ha fet més ciutat amb avingudes amples, arbres al mig, vehicles... a Sabadell n'han sabut més. Urbanísticament, Terrassa és de les pitjors ciutats, com moltes del Vallès, però en aquest cas no podem estar gaire contents.

I algun cas positiu?
La millor operació arquitectònica que s'ha fet a la nostra ciutat és la recuperació del torrent de Vallparadís com a pulmó verd. La seva bona ubicació al bell mig de la ciutat l'ha fa accessible per a tots els barris. La resta de la ciutat, urbanísticament parlant, no té cap interès. Sí que aplaudim la recuperació de les antigues fàbriques per a diferents usos o la Masia Freixa i les esglésies. Però la resta, d'interès poc. Destacaria com a operació bona és l'arribada del metro a Can Roca. Això és molt bo, tant com Vallparadís.

Què en pensen, dels edificis buits que hi ha a la ciutat?
Com exemple, aquest edifici dels jutjats o se li busca un ús o es tira a terra. Ara tal com està la cosa, tirar-lo és la pitjor opció pels costos elevats. Però tots els edificis tenen possibilitat de canviar-los l'ús original. Entenem que qui ho ha decidir és el propietari i no sé si el ciutadà té potestat per queixar-se. El que és clar és que aquests edificis buits al mig de la ciutat fan molt mal. Hauria d'estar legislat que no pots tenir un edifici buit més de deu anys perquè acaba sent un perill, només cal veure com està l'edifici dels jutjats.