Com una beguda amb gas oberta. Així d'esbravada s'ha quedat la moció de censura que fa tot just tres mesos semblava a punt d'explotar. La falta d'Acord entre les forces de l'oposició (CiU, PVA, PP i Ara-Reagrupament) unida a la tranquil·litat dels dos darrers Plens han deixat la qüestió en segon terme. L'assumpte ha passat de candent a latent i tot apunta a que només una circumstància excepcional o una hecatombe de gran magnitud (a hores d'ara molt improbable) podria treure'l d'aquest estat de letargia.

Els difícils equilibris que va haver de fer ICV per impedir que CiU pugés al poder com a força més votada i guanyar l'alcaldia (pacte amb ERC, UMDC, PSC i Ara-Reagrupament, que posteriorment se'n va desdir) donen fe de la singularitat de l'escenari: set dels tretze regidors del municipi estan a l'oposició, o sigui que podrien fer caure el govern, per bé que a priori les diferències entre PP i Ara farien utòpica aquesta coalició.

La portaveu de CiU, Cesca Berenguer, admet que la proposta ha anat perdent força amb el pas del temps fins al punt que ja no és prioritària en l'agenda política del partit. "És un instrument que si s'hagués d'usar, s'usaria, però ara mateix no ens preocupa". Berenguer explica que la moció tenia un leit-motiv concret i generava complicitat en algunes formacions. "Al principi hi havia una intransigència total per part de l'equip de govern: no hi havia comunicació, es feien Plens en els quals no s'aprovava res...El govern estava enrocat i quan es va plantejar hi havia partits molt animats a presentar-la".

La portaveu convergent recorda que l'alternativa del seu grup era fer un "pacte de concentració", una idea que no va ser precisament ben rebuda per la coalició que mana. "Ens han arribat a dir fins a vuit vegades que si acceptàvem la negativa a fer aquest pacte, que presentéssim la moció de censura. I nosaltres seguim pensant que la millor opció seria treballar tots junts". Berenguer admet que la cosa tan sols revifaria si el consistori tingués problemes de funcionament greus "o que veiéssim que no tira endavant o que no soluciona els problemes. Aleshores sí que hi hauria un detonant per fer el pas".

La descoordinació entre els qui fan front a ICV, PSC, ERC i UMDC arriba al seu punt àlgid amb la disparitat de versions entre el representant municipal de PVA, Francisco Vega, i el d'Ara-Reagrupament, Josep Sort. Segons aquest últim, la moció forma part de l'imaginari o de la rumorologia però en cap cas ha gaudit de rellevància ni ha estat prioritària en el seu programa.

"Hi pot haver comentaris però nosaltres mai ho hem contemplat i això ho hem dit des del primer dia". Sort admet discrepàncies amb el quartet que està al poder però no fins al punt de recórrer a aquest instrument. "No estem d'acord en algunes coses però no són prou importants per presentar-la".

Des de la PVA la situació es veu d'una manera radicalment diferent. Francisco Vega critica l'ambigüitat de Sort, que està contribuint a estancar la moció. "Un dia pensa que sí hi donarà suport i el dia següent diu que no...A nosaltres ens ha dit que hi posem data però després canvia d'opinió". Segons Vega, la cosa prosperaria perquè hi ha sis regidors convençuts (ell mateix, els 4 de CiU i el del PP) i aleshores Sort fa de frontissa.

A diferència dels altres portaveus, Vega sí creu fermament que hi ha raons per justificar la moció. "Legalment és un govern representatiu però no ho és en el sentit que té dèficits, com per exemple quatre programes polítics molt diferenciats i la incapacitat per poder governar amb majoria. Hi ha molts criteris i voluntats diferents dins l'equip de govern i no es posen d'acord. A més, la despesa és molt alta i els ingressos, cada cop més minsos”.

Per Vega, l'intent de tombar el govern no ha perdut pistonada sinó que és la conseqüència "del resultat de les últimes eleccions". El portaveu de la PVA es pregunta, amb ironia, què ha de passar perquè es produeixi un relleu al consistori. "Que agafin algú ficant la mà a la caixa?". Per Vega, tot està a l'aire i la seva formació té l'afer sobre la taula, si bé no pensa actuar de forma impulsiva ni de manera imminent. En tot cas, estén el braç a qui decideixi tibar del carro. "Estarem a l'aguait però hem d'estudiar la conjuntura. El que està clar és que nosaltres no confiem en l'equip de govern".

A banda de la presumpta incoherència de Sort, l'altre element que dificulta encara més el triomf de la moció ve del PP. El seu portaveu, Antonio Milan, reconeix que està lligat de mans i peus a la direcció central del partit, que mou els fils. "Ells decideixen el que haig de fer".

Milan, un nouvingut a Viladecavalls, està obert a parlar-ne tot i que no és optimista a les possibilitats de reeixir. "Al principi estava molt emocionat però ara estic indecís. Penso que no és el moment, que seria prematur. Les coses es poden negociar i hauria de parlar amb la resta de partits".

El portaveu popular tampoc està del tot satisfet amb el govern actual perquè quan una candidatura accedeix al poder i comença a manar "ho ha de fer per al poble". Tot i això, la calma de les dues últimes sessions plenàries ha rebaixat la temperatura i les intencions. "Ara hem començat a aprovar coses que són necessitats per a Viladecavalls", que ha definit com un poble "conflictiu".

L'alcalde veu una opinió bel·ligerant

Carles Rodríguez creu que la moció ha estat una de les mostres més palpables de la bel·ligerància de l'oposició. "Des del principi ha estat un assetjament, no ens van donar ni els 100 primers dies de gràcia". L'alcalde està convençut que la idea ha estat nociva per a tothom. "Han cremat ràpidament els cartutxos i el sistema de bloqueig plantejat com a tàctica ha desgastat la institució". També ha reivindicat la legitimitat de l'equip de govern, fruit "d'un consens formalitzat en acord" i ha dit que es van trobar un consistori "pansit en l'àmbit econòmic i organitzatiu".  

Els dos últims plens, una bassa d'oli

La calma dels dos darrers Plens han afeblit encara més els arguments per forçar el canvi. En la sessió extraordinària sobre Multigestió, menys polseguera de la prevista. El govern va acceptar l'error de no haver designat els càrrecs rellevants en Consell d'Administració i CiU es va assegurar un segon representant a l'empresa municipal. I en la sessió ordinària del 27,  unanimitat a l'hora de defensar les llars d'infants i d'exigir al Govern català que pagui el deute que té amb el consistori. I llum verda a l'adhesió als Municipis per la Independència tot i el no del PP i l'abstenció del PSC.