Responsables de TANU i coordinadores del programa a Ucraïna, en l'acte de celebració dels 15 anys Foto: Lluïsa Tarrida "El balanç d'aquests quinze anys ha estat molt positiu", ha resumit Ramon Crespo, vicepresident de l'ONG Terrassa Ajuda els Nens d'Ucraïna (TANU). Aquest diumenge, el Parc de Vallparadís ha acollit un gran festival en el qual hi ha participat una quarantena de nens amb les seves famílies d'acollida. La jornada ha servit també per mirar enrere i adonar-se de com ha canviat la vida no només per als nens que vénen dos cops l'any a la nostra ciutat sinó també per aquells egarencs que els obren les portes estiu i hivern.
Les coses han canviat molt en aquesta dècada. Crespo recorda que els anys 80 i 90 era molt més fàcil portar els nens cap aquí perquè hi havia grans ofernats al país. Ara, amb la nova llei, els infants sense pares es troben disgregats i resulta molt més difícil per a l'associació coordinar-se. A més, actualment ja no només es porten nens sense pares sinó també infants que procedeixen de famílies molt pobres o realment necessitades. D'aquells primers infants que van venir, "alguns ja són universitaris, d'altres han construït la seva vida amb família o d'altres treballen, com també n'hi ha que encara estan buscant el seu camí", com explica Josep Muñoz, president de TANU. Sigui com sigui, anys rere any, desenes de nens vénen per primer cop a la nostra ciutat o repeteixen experiència.
Crespo afirma que tenen famílies de tota mena, sense importar la classe social ni tampoc si són monoparentals, homosexuals o heterosexuals. Això sí, reconeix que les famílies acollidores han de fer un esforç econòmic important ja que els suposa una despesa entre viatge i estada d'uns 800 euros per nen. "Malgrat els problemes polítics que hi ha ara mateix a la zona, nosaltres no hem tingut problemes. Són nens que viuen a uns 300km de la frontera amb Rússia i la seva situació és de precarietat. Viuen aïllats del que passa a uns quilòmetres d'on són ells", manifesta Muñoz i afegeix "al final, el nostre objectiu és que se sentin estimats, que sàpiguen que algú els estima i els troba a faltar. Amor, això és el que donem i rebem".
Els nens ucraïnesos han realitzat diversos balls i cants amb motiu del 15è aniversari Foto: Lluïsa Tarrida"Ha estat una experiència molt enriquidora i única", diu Jordi Aloy, que enguany és la primera vegada que ell i la seva família han decidit acollir un nen procedent de l'ONG Tanu. Afirma que va conèixer la iniciativa perquè un familiar també acollia un dels infants i que després d'anys plantejant-se alternatives van decidir fer al pas al costat d'aquesta associació. "Estem molt contents perquè no només és que vinguin uns dies i després no els tornis a veure sinó que pots mantenir amb ells un contacte prolongat amb el temps i veure com creixen", explica.
Més veterana és la Rosa Fernández que porta set anys vinculada en aquest projecte. Explica que per la seva família ja han passat diversos nens que han acabat adoptats per altres famílies i que per aquest motiu han deixat de venir a Terrassa. Des de fa tres anys, però, poden gaudir de la presència d'un mateix infant, i n'estan encantats.
Han estat més de tres hores de balls, cançons i moltes emocions. Però el que comença bé, acaba bé. I amb un gran pastís d'aniversari i el coro rociero Nueva Carteya, Terrassa Ajuda els Nens d'Ucraïna han dit un arreveure a tots els nens que tornen cap al seu país d'origen.
