Barri de Can Colomer Foto: Jordi Play

"M'ho dius de broma no?" és la reacció del responsable d'un grup immobiliari local (que no s'ha volgut identificar) a l'hora de descriure l'estat de la construcció a Terrassa. "Està mort i enterrat. Els col·legues que estan vius no fan res de res i els que ja no hi són no ho van poder fer. L'any passat va ser nefast". Noel, d'Inmovalero,  exhibeix el mateix pessimisme però ha arribat a un punt que s'ho pren amb humor. "Ric per no plorar però això és un desastre i estem vius de miracle. En cinc anys no hem posat ni un sol totxo i només subsistim amb el lloguer de pisos que el banc no ha volgut".

De fet, la davallada del sector confirma una tendència a l'abisme iniciat el 2007 amb un còctel mortífer format per la crisi econòmica i el boom d'uns anys de riscos, ambicions i preus inflats. La bombolla va explotar i ha deixat al descobert un conglomerat de pisos buits i absència de promocions noves perquè la demanda ha retrocedit de manera considerable. A Terrassa, la memòria del servei d'Urbanisme feta pública recentment revela que el 2011 el nombre de sol·licituds de llicències d'obres majors va disminuir un 19,4% (de les 191 de 2010 a les 154), curiosament el mateix percentatge que van registrar les peticions d'obres menors. El pressupost destinat a les llicències d'obres majors també va baixar: 51 milions d'euros enfront dels 63 del 2010, res a veure amb els 309 del 2006. A més, es van demanar 69 anul·lacions de llicències, 33 de les quals d'obres majors. Per acabar-ho d'adobar, el 2011 es va iniciar la tramitació de 105 expedients de solars abandonats o en mal estat, 33 més que en el 2010. I sense oblidar  l'increment produït en el nombre d'expedients iniciats per obres executades sense llicència: dels 58 començats el 2010 als 80 del 2011.

Un panorama que el Gremi de Constructors del Vallès se sap de memòria. "La construcció a Terrassa està molt aturada, sobretot la nova" diu el seu president. Toni Palet també avisa que la competència deslleial s'està convertint en una xacra: gent sense papers o a l'atur que fa feines de reforma o manteniment. "Això té un perill afegit, perquè no hi ha factures ni responsabilitat. Si vénen problemes els particulars perden tota la força per denunciar-ho i si enganxen els que ho han fet poden anar a la presó". Un responsable d'una altra immobiliària, que també ha volgut mantenir-se en l'anonimat, certifica l'existència d'aquest intrusisme. "Vas a fer una reforma i has de pagar uns treballadors qualificats i uns impostos. Per exemple, si tu ho fas a 1.000 el metre quadrat, llavors venen quatre magrebins i per 20 t'ho fan. Estem desamparats per la llei".

Especulador
Tot va començar amb el famós boom immobiliari, que va generar l'entrada massiva d'oportunistes que van ensumar la possibilitar de fer diners ràpidament: només calia apujar el preu. Tal i com recorda Palet, hi havia una necessitat d'habitatge però dins del mercat va entrar molt inversor i molta gent de fora del sector i "vam multiplicar la necessitat per dos". l el particular es va transformar en un especulador. "Algú tenia un pis de segona mà, si el seu veí n'havia venut un per 100, ell se'l venia per 120 per comprar-se'n un de 140". Les entitats finançaven i tot es venia sobre plànol. "Qualsevol empresari de la construcció ho tenia tot venut i ja començava una altra cosa". Però va venir la frenada, l'inversor va deixar de comprar com a inversió i el comprador final va deixar de comprar. L'època de la bonança en el sector havia arribat a la seva fi i tocava afrontar les dures conseqüències.

Pisos buits i ocupats
El màxim responsable del Gremi de Constructors recorda que el 2008 hi havia uns 2.000 pisos buits a la ciutat i, entre el que s'ha venut i el que s'ha acabat de fer, assegura que la xifra actual ha de ser similar. "Si tenim 200.000 habitants, seria un 1%, que tampoc és una barbaritat". D'altra banda, un estudi del sector indica que una ciutat necessita una mínima rotació d'un 5% d'habitatges per habitant. "A Terrassa estem en un 1% de stock, és a dir, per sota de les necessitats de la ciutat". L'atur i el tancament de l'aixeta per part de les entitats bancàries dificulten al comprador final l'adquisició d'un habitatge "a no ser que sigui d'una entitat financera, que aleshores sí que ofereixen tots els avantatges del món". És un peix que es mossega la cua i a vegades no es pot fer altra cosa que tirar la tovallola. "No hi ha cap promotor immobiliari amb un dit de front que vulgui tirar endavant una empresa de construcció de pisos lliure, encara que tingui terreny i diners". Reunir aquests dos darrers requisits no és garantia de res, perquè al final es trobarà amb un problema greu, perquè el comprador final haurà d'anar a demanar un crèdit i no li concediran, per la qual cosa l'habitatge no es vendrà.

Respecte els pisos ocupats, Palet diu que ningú s'atreveix a donar xifres però que des del Gremi són molt respectuosos. "Defensem els interessos dels qui en el seu dia van comprar el seu habitatge i va fer l'esforç de comprar-lo, i després tota la delicadesa per a la gent que els està ocupant perquè s'ha quedat al carrer i necessiten un lloc per viure. La culpa la tenen al 100% les Administracions públiques".

Solucions de futur
Segons Palet, la millora per reactivar el sector passa per enfocar-lo des d'uns altres paràmetres. El president del GCV diu que cal trobar un comprador per als pisos buits, que el preu sigui estable, "el preu just del que valen les coses", i, bàsicament, estudiar les necessitats concretes de cada barri. També proposa revifar l'obra pública, que està parada, amb unes normes clares: complir la llei que obliga a pagar a 30 dies, "perquè els mateixos que la van impulsar són els que no la compleixen". A més, l'alt volum d'habitatge públic desocupat és un factor que perjudica totes les parts implicades, en primer lloc a l'Administració, que ha de pagar una hipoteca a les entitats financeres i, que, per tant, "no està donant el servei que van prometre en el seu dia", és a dir, fer habitatge protegit perquè la gent amb menys ingressos hi pugués accedir. La seva petició és clara. "Senyors de les Administracions, deixeu de fer discursos, agafeu tots els habitatges que tingueu buits i acabats i poseu-los a un lloguer raonable de 100-150 euros perquè tota la gent que està al carrer visqui sota unes mínimes condicions".

Segons Palet, les ocupacions il·legals també es podrien combatre amb mesures com  lloguers a cinc anys.  Palet considera que el 2011 ha estat un any de "pur tràmit i d'estabilitat" en relació al 2010 i al 2009 i és moderadament optimista de cara al futur. "Sembla que el segon trimestre del 2012 la cosa començarà a millorar".