La tendència del creixement de la població, a un ritme anual de gairebé el 2%, situarà Terrassa com a la tercera ciutat de Catalunya el 2010, si es compleixen els pronòstics.
Segons l’Informe de Cojuntura del 2008, que Foment va presentar dimecres, actualment viuen a la ciutat 210.000 persones. “Un lideratge territorial que repercuteix, però, en els serveis sanitaris, ocupacionals i socials i en la mobilitat tant interna com externa del municipi”, segons Xavier Muñoz, cap de l’Observatori Econòmic i Social i de Sostenibilitat de Terrassa.
Aquest augment demogràfic també significa l’increment de la diversitat social. Al gener de l’any passat, el 14% de la població era estrangera (4 de cada 10 persones provinents del Magreb). Un percentatge que es trasllada al món laboral d’una forma significativa. El 18% dels 17.632 aturats al municipi són immigrants.
El fenomen es trasllada també en l’augment de la població d’entre 30 i 40 anys i en l’increment del nombre d’infants. Actualment a Terrassa hi ha 111.000 persones en edat de treballar, un 28% més que al 2001. Amb tot, el 17% de la població activa està actualment a l’atur.
“Terciarització”
Pel que fa al nombre d’actius de cotització de la ciutat, és a dir, el nombre d’empreses ubicades al terme municipal, actualment hi ha 6.686 companyies que dónen feina a 62.451 treballadors, a banda dels més de 14.000 autònoms que viuen a la ciutat. Aquesta xifra, però, ha disminuït en un 7% en el darrer any, sobre tot, degut al declivi de la construcció, que fins ara representava el 13% de l’activitat econòmica terrassenca. Un sector que ha significat l’augment del volum d’ocupació durant els darrers anys d’expansió econòmica, però que en el darrer any ha deixat sense feina 2.584 treballadors.
El sector serveis, un dels altres més afectats per la crisi, aporta, però, el 69% dels assalariats a la ciutat. Els serveis han anat prenent el relleu a la indústria durant els darrers anys, que ara significa el 18% de l’estructura productiva de Terrassa, quan a finals dels 80 significava el 56%.
Una situació que, segons Muñoz, ha posat de manifest que calen més infraestructures i finançament per tirar endavant.
Segons l’Informe de Cojuntura del 2008, que Foment va presentar dimecres, actualment viuen a la ciutat 210.000 persones. “Un lideratge territorial que repercuteix, però, en els serveis sanitaris, ocupacionals i socials i en la mobilitat tant interna com externa del municipi”, segons Xavier Muñoz, cap de l’Observatori Econòmic i Social i de Sostenibilitat de Terrassa.
Aquest augment demogràfic també significa l’increment de la diversitat social. Al gener de l’any passat, el 14% de la població era estrangera (4 de cada 10 persones provinents del Magreb). Un percentatge que es trasllada al món laboral d’una forma significativa. El 18% dels 17.632 aturats al municipi són immigrants.
El fenomen es trasllada també en l’augment de la població d’entre 30 i 40 anys i en l’increment del nombre d’infants. Actualment a Terrassa hi ha 111.000 persones en edat de treballar, un 28% més que al 2001. Amb tot, el 17% de la població activa està actualment a l’atur.
“Terciarització”
Pel que fa al nombre d’actius de cotització de la ciutat, és a dir, el nombre d’empreses ubicades al terme municipal, actualment hi ha 6.686 companyies que dónen feina a 62.451 treballadors, a banda dels més de 14.000 autònoms que viuen a la ciutat. Aquesta xifra, però, ha disminuït en un 7% en el darrer any, sobre tot, degut al declivi de la construcció, que fins ara representava el 13% de l’activitat econòmica terrassenca. Un sector que ha significat l’augment del volum d’ocupació durant els darrers anys d’expansió econòmica, però que en el darrer any ha deixat sense feina 2.584 treballadors.
El sector serveis, un dels altres més afectats per la crisi, aporta, però, el 69% dels assalariats a la ciutat. Els serveis han anat prenent el relleu a la indústria durant els darrers anys, que ara significa el 18% de l’estructura productiva de Terrassa, quan a finals dels 80 significava el 56%.
Una situació que, segons Muñoz, ha posat de manifest que calen més infraestructures i finançament per tirar endavant.
