Una ciutat ideal

Haritz Ferrando

Sovint m’he trobat en interessants debats amb una altra persona que no fa servir la bicicleta a la ciutat, que assegura que anar en bici per Terrassa és una temeritat, i jo que la faig servir habitualment, intentant explicar-los que no n'hi ha per tant. Un cop expressats els punts de vista de cadascun, generalment comença una successió d'intents per ambdues parts d'intentar convèncer l'altre. El cas és que tots dos tenim raó.
Qui no s'atreveix a fer servir la bicicleta es basa en percepcions, basades en la seva experiència o imaginades, de la perillositat que pugui suposar conduir una bicicleta pels carrers en què es mou habitualment. Som uns éssers emocionals, per això prioritzem percepcions a dades, i les dades diuen clarament que és segur anar en bici per la ciutat, a Terrassa i a qualsevol ciutat del país.

Terrassa és una ciutat ideal per moure’s en bicicleta. La ciutat és compacta, té la mida d’un cercle de 5 km de diàmetre, i això vol dir que podem anar en 15-20 minuts d’una punta a l’altra a una velocitat normal. Els pendents de la ciutat són suaus i, quan cal, fem servir el canvi de velocitats de la bici, que per això hi és. 

El nostre clima és envejable, i ja el voldrien els milions de ciclistes d’arreu d’Europa que hi van tot l’any amb vent, fred i pluja. En els darrers anys, s’estan duent a terme actuacions per facilitar la mobilitat dels ciclistes. Per mi, la més important, és la pacificació dels carrers (la limitació de la velocitat i del nombre de cotxes i motos circulant), Això permet que hi hagi una percepció de més seguretat i que, gràcies a això, més persones s’animin a fer servir la bicicleta.

La bicicleta és una màquina perfecta. Així de clar! Sens dubte, un dels millors invents de la història. Res no supera la seva eficiència en el transport d’una persona. És saludable, segura, econòmica, no contaminant. Però, no pel fet de pujar a la bici, ens convertim també en els conductors perfectes. Cal un aprenentatge (a Terrassa alguns escolars ho han pogut aprendre aquests darrers dos anys). Per evitar situacions de risc, per evitar circular per les voreres, per una bona convivència amb la resta de persones i vehicles, per evitar que ens robin la bici,... cal que tota persona que vagi o vulgui anar en bicicleta per la ciutat, faci un curs de circulació amb un instructor qualificat. Un curs com els que ofereix l’associació BiciTerrassa Club (BiTer) per a particulars, per a famílies i per a empreses. Sí que és possible anar en bici per Terrassa, i no només això, sinó que és recomanable per a tota la ciutadania i desitjable per a la mobilitat de la ciutat.

Lluny del model que ens mereixem

Mar Ariza

Vaig anar a viure a Terrassa l'inici de l'any 2003. En aquell temps treballava a Barcelona, passava poc temps a Terrassa i molt a la feina. La meva preocupació per la mobilitat es limitava bàsicament a les entrades i sortides de la ciutat, ja que em desplaçava en vehicle particular. Ara bé, Terrassa em va semblar caòtica, desendreçada i industrial. No era conscient de la importància que té viure en una ciutat per on moure's de manera segura i sostenible. Tanmateix, aquell any s'aprovà el Pla de Mobilitat Urbana 2003-2013 que donaria lloc a les millores realitzades durant els darrers anys. 

Quan nasqueren els fills vaig tenir l'oportunitat de passar més temps a la ciutat i em vaig adonar de les dificultats que hi havia per moure's a Terrassa, sobretot amb criatures: voreres estretes, trànsit, soroll, fum i inseguretat. Com compatibilitzaven l'espai urbà vehicles, vianants i ciclistes? A mesura que els meus fills creixien, creixia també la meva consciència de mobilitat sostenible. Sent honestos, en aquests últims anys hi ha hagut grans esforços per part de les administracions per millorar la mobilitat a la ciutat. L'obra de la Rambla, controvertida en el seu moment, ha deixat un espai interessant per als vianants i per a la circulació d'autobusos. Igualment, el transport públic ha millorat en línies i freqüències. S'han creat kilòmetres de carrils bici i es va intentar fomentar l’ús de la bicicleta amb el sistema de bicing públic 'ambicia't, que finalment es va interrompre a causa del poc èxit. Tot això en la línia de fomentar la mobilitat a peu, en transport públic i en bicicleta. 

Tanmateix, queden coses per fer. Continuen sent un problema les entrades i sortides de la ciutat. Malgrat les limitacions orogràfiques i urbanístiques de la ciutat, cal trobar la manera que siguin ràpides i segures, amb el mínim impacte ambiental. A més, les grans obres d’infraestructures, els FGC i el quart cinturó han patit els efectes de la crisi, quedant durant molt de temps aturades i, de moment, inacabades. El transport públic és, en algunes zones, precari. Per exemple, les freqüències de pas en les línies cap a l'Hospital de Terrassa fan que molts empleats i usuaris s'estimin més agafar cotxes particulars. Existeixen encara punts negres pel que fa a la circulació de vianants, passos de zebra en els que els cotxes no s'aturen perquè van a molta velocitat. Caldrien semàfors, 'zones 30' i més passos elevats. 

S'haurien d'habilitar pàrquings de bicicleta per tota la ciutat per facilitar-ne el seu ús. Cal fomentar l’accés a les escoles del centre a peu o en transport públic. I sobretot es necessita consciència ciutadana, civisme i molta, molta educació viària. I crec que una gran part dels problemes es resoldrien invertint en aquest darrer punt. 

S'han millorat molts aspectes des de l'any 2003, però som encara lluny del model de mobilitat que ens mereixem els ciutadans de Terrassa, sigui quina sigui la nostra edat i la nostra situació particular. Carrers amb vorals amples, per on es pugui caminar còmodament, vies segures i àgils, carrils bici segurs i sostenibles... En fi, un model de mobilitat més eficient, segur, equitatiu, competitiu, tranquil i saludable.