Salvador López parla de Turquia a la Cambra Foto: Cambra

En el marc del programa de promoció de la internacionalització empresarial de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa, s’ha celebrat una nova sessió informativa de prospectiva de mercats per analitzar les oportunitats de negoci i d’inversió al mercat de Turquia. Ha anat a càrrec de Salvador López, consultor-analista de mercat de la Cambra de Terrassa especialitzat en el mercat de Turquia, que acompanya les empreses que participen del servei d’accés a nous mercats, i concretament al mercat turc, que promou la institució terrassenca. També ha participat com a ponent el director comercial corporatiu i membre del Comitè de Direcció de Germans Boada SA, Jaume Caballé, que ha exposat l’experiència de l’empresa en aquest mercat i el director de la oficina de representació d’Istanbul de Banc Sabadell, Vicente Balbin, que ha aportat una visió del sistema financer de Turquia. El Sr. Balbin ha intervingut a través de videoconferència i ha estat introduït per la directora de comerç exterior i coordinadora territorial de Banc Sabadell, Carme Yélamos. La sessió ha estat presentada pel director gerent de la Cambra, Josep Prats.

Amb una superfície de 783.000 km2 i 73 milions d'habitants, Turquia és la tercera economia de la Mediterrània i un dels deu mercats emergents més importants del món. La seva ubicació estratègica a cavall entre Àsia i Europa li confereix una posició privilegiada i ha convertit Turquia en la porta d’entrada a la regió asiàtica i en un pont fonamental amb els mercats europeus. El ponent ha fet referència a què Turquia, al mateix temps, compta amb una potent plataforma industrial i una mà d'obra qualificada, competitiva i flexible. Aquests factors, juntament amb la Unió Duanera amb l’UE, l'Acord Bilateral Hispano-Turc de Cooperació Econòmica i Financera i una presència empresarial espanyola encara comparativament baixa, conformen un entorn molt adequat com a destí potencial de la inversió i de l'exportació catalana.

Les exportacions totals de Catalunya durant 2012 van arribar als 54.954 milions d'euros, un 2,1% dels quals representa a Turquia, amb un total de 1.157 milions d'euros. Entre les principals exportacions de Catalunya al mercat turc destaquen les semimanufactures (513 milions d’euros), béns d'equip (241 milions d’euros) i el sector de l’automòbil (117 milions d’euros). Salvador López ha fet especial èmfasi en que els sectors que avui representen majors oportunitats de negoci per al l'empresa catalana en el mercat turc són el de l'automoció, els materials de la construcció, energia i enginyeria, la construcció i turisme.

Altres sectors d’interès són els vinculats als projectes d’inversió i  desenvolupament d’infraestructures per donar suport a l’eficiència i la productivitat que hi ha previst a Turquia a mitjà i llarg termini, especialment en els àmbits de l’educació, la salut, l’R+D, el transport, l’energia, el proveïment d’aigua potable i el desenvolupament de les TIC, entre altres.

Sobre el conflicte social actual de Turquia
L’actualitat, però, mana i el moviment de protesta de caire social que està tenint lloc a Turquia ha estat comentat pel ponent, qui ha ressaltat que es pot considerar més com una protesta d'indignats similar a les que s'han produït a Europa els últims anys, amb la diferencia fonamental que en aquest cas els motius no són econòmics, ja que tothom coincideix en la bona marxa del país, sinó de caire social. Recordem que tot el conflicte turc va començar amb la decisió de l'Ajuntament d’Istanbul de retirar un projecte de construcció d’un parc públic a la cèntrica plaça de Taksim a fi de construir un centre comercial. El manifestants contra del projecte que es trobaven acampats al parc van ser desallotjats per la policia local amb una força excessiva, tal i com el mateix primer Tayyip Erdogan va reconèixer més tard en les nombroses aparicions a televisió. Aquest fet va galvanitzar les diferents sensibilitats de ciutadans descontents amb el govern, bàsicament estudiants, pel caire conservador que ha adoptat el govern durant els últims anys. Es tracta, doncs, d'un moviment de caire social, que no compta amb representació política. D’acord amb una opinió generalitzada, el primer ministre segueix tenint un suport social important i una base sòlida de votants.