“En aquesta ciutat hi ha unes 84 mil persones que viuen en una situació de vulnerabilitat, ja sigui per causes econòmiques, de salut o laborals. Cal que hi hagi un lideratge polític, clar i contundent, per tirar endavant iniciatives que plantegin solucions a aquesta situació. Per això és tan important l'esforç realitzat a l'hora de tenir un pla d'inclusió social que ens ha de guiar en l'elaboració de les accions a desenvolupar i acabar tenint la ciutat que volem.” En aquests termes s'expressava Isaac Albert, regidor d'Acció Social i Drets Civils de l'Ajuntament de Terrassa en l'acte que es va portar a terme aquest dimarts per presentar les bases del mencionat document, en el que qual hi han participat diferents entitats i agrupacions de caire social i econòmic de la ciutat.
El pla, que es presentarà a aprovació en el proper ple municipal, pretén, en definitiva, “la creació d'un escenari en el qual puguem disposar dels instruments que propiciïn que tothom tingui les mateixes oportunitats i gaudeixi d'una qualitat de vida, tenint en compte, d'altra banda, que d'un temps cap aquí, la ciutat pateix les conseqüències d'uns processos que ens vénen de fora i que nosaltres no controlem, i que afecten el nostre sistema comunitari”. L'alcalde, Pere Navarro, va destacar, en aquest sentit, que la transformació en positiu registrada en aquests últims anys al municipi, tot i que molt important per a la millora del conjunt de la població “no és suficient a l'hora de fer front a aquesta situació de risc d'exclusió social, si no hi ha una ciutat cohesionada”.
Tant Navarro com Albert van fer esment de la importància del fet que aquest pla compti amb la implicació activa de tots els agents socials, econòmics, empresarials i sindicals del municipi, així com del “treball en xarxa” dels ents públics i privats.
Per ara, gràcies al treball portat a terme, el pla ha afavorit la creació d'una “fotografia” o diagnosi de quin és l'escenari actual de Terrassa, que dibuixa una ciutat en la qual més de vuitanta mil persones es trobarien en una situació de vulnerabilitat per raons econòmiques, o laborals, o residencials, o de salut, o formatives, o de caire relacional.
Carles Feiner, coordinador de l'àrea d'Acció Social i Drets Civils, va posar especialment èmfasi en el fet que qualsevol persona es pot trobar, en un moment o altre, en una situació d'aquest tipus. “No és una qüestió de pobres o rics. És una qüestió multidimensional, i pot variar en els distints processos de la vida o en els àmbits en els quals ens movem. Podríem parlar, per exemple, d'algú que econòmicament pot molt ben ser que no tingui cap problema, però que, en canvi, una qüestió de salut el faci ser clarament vulnerable”.
Feiner va explicar que el pla, entre d'altres aspectes, incideix en l'execució de 120 accions inclusives, que es podrien començar a executar a partir del proper mes d'abril, si finalment el document s'aprova en el ple municipal que se celebrarà la setmana que ve.
El pla, que es presentarà a aprovació en el proper ple municipal, pretén, en definitiva, “la creació d'un escenari en el qual puguem disposar dels instruments que propiciïn que tothom tingui les mateixes oportunitats i gaudeixi d'una qualitat de vida, tenint en compte, d'altra banda, que d'un temps cap aquí, la ciutat pateix les conseqüències d'uns processos que ens vénen de fora i que nosaltres no controlem, i que afecten el nostre sistema comunitari”. L'alcalde, Pere Navarro, va destacar, en aquest sentit, que la transformació en positiu registrada en aquests últims anys al municipi, tot i que molt important per a la millora del conjunt de la població “no és suficient a l'hora de fer front a aquesta situació de risc d'exclusió social, si no hi ha una ciutat cohesionada”.
Tant Navarro com Albert van fer esment de la importància del fet que aquest pla compti amb la implicació activa de tots els agents socials, econòmics, empresarials i sindicals del municipi, així com del “treball en xarxa” dels ents públics i privats.
Per ara, gràcies al treball portat a terme, el pla ha afavorit la creació d'una “fotografia” o diagnosi de quin és l'escenari actual de Terrassa, que dibuixa una ciutat en la qual més de vuitanta mil persones es trobarien en una situació de vulnerabilitat per raons econòmiques, o laborals, o residencials, o de salut, o formatives, o de caire relacional.
Carles Feiner, coordinador de l'àrea d'Acció Social i Drets Civils, va posar especialment èmfasi en el fet que qualsevol persona es pot trobar, en un moment o altre, en una situació d'aquest tipus. “No és una qüestió de pobres o rics. És una qüestió multidimensional, i pot variar en els distints processos de la vida o en els àmbits en els quals ens movem. Podríem parlar, per exemple, d'algú que econòmicament pot molt ben ser que no tingui cap problema, però que, en canvi, una qüestió de salut el faci ser clarament vulnerable”.
Feiner va explicar que el pla, entre d'altres aspectes, incideix en l'execució de 120 accions inclusives, que es podrien començar a executar a partir del proper mes d'abril, si finalment el document s'aprova en el ple municipal que se celebrarà la setmana que ve.
