El Dia Europeu de la Joventut (8 de novembre) passarà enguany sense grans celebracions, actes institucionals o discursos. I és que la situació que viu la joventut europea és preocupant. La Unió Europea (UE) ha elaborat una sèrie de polítiques i recomanacions per pal·liar els efectes de la crisi en el sector més jove, però no té potestat per legislar.
A l’estat espanyol, des de fa unes setmanes, se sent a parlar del concepte “Ni-ni”, aquells joves entre 18 i 34 anys que “ni estudien, ni treballen”. Aquesta etiqueta, però, està lluny de ser nova. Ja a l’any 2000, al Regne Unit, es començava a parlar de “NEET” (acrònim de l’anglès “No estudia, ni treballa, ni fa pràctiques”), i tot i que al país britànic es consideren “ni-ni” només els joves d’entre 16 i 18 anys, un estudi determinava que un 9,4% de la població britànica es podia classificar com a tal, l’any 2007.
A Espanya, el concepte apareix el 2009 als mitjans, però pren força amb la proposta del Govern català d’oferir contractes remunerats a uns 5.000 joves de tot Catalunya.
Joves a l’atur
Les dades d’atur del mes d’octubre són la música de fons d’aquest nou programa del Govern, anomenat “Suma’t” -eslògan que ja va ser utilitzat per a la Formació Professional-, que pretén oferir un període de formació i un contracte laboral de sis mesos com a mínim en una empresa, que podrà decidir contractar el jove treballador un cop finalitzat el pla. Tot això, amb una remuneració econòmica d’uns 450€ mensuals.
La taxa d’atur juvenil és d’un 27,8% a Catalunya, però a Terrassa es troba al voltant del 13,2%. Una bona notícia, però que no impedirà que Terrassa formi part del programa “Suma’t”.
Ara s’ha obert el període de sol·licituds, que s’estan estudiant des de Foment de Terrassa, on asseguren que la setmana vinent se sabrà el nombre de sol·licituds presentades i, per tant, l’impacte que tindrà el projecte a la nostra ciutat.
Un pla polèmic
“Suma’t” és un programa que segueix la línia de les escoles taller i de les cases d’oficis, que poden seguir els joves desocupats menors de 25 anys. En aquest tipus de programes, es forma els joves en oficis que tenen demanda de mà d’obra, i se’ls dóna una primera feina. La diferència d’aquests programes amb el nou pla “Suma’t” és la remuneració econòmica, element durament criticat per l’oposició i per algunes veus ciutadanes.
El programa segueix les directrius de la Unió Europea, amb l’objectiu de reduir la precarietat entre el jovent. La remuneració econòmica vol pal·liar el desprestigi que pateix la Formació Professional. A l’estat espanyol hi ha un gran dèficit de tècnics.
El paper de la UE
Els estudis realitzats per la Unió Europea determinen que hi ha uns 5 milions de joves a tot Europa en situació d’atur. Dels que tenen feina, molts són en contracte de pràctiques o en condicions d’extrema precarietat.
El 6 de juliol, el Parlament Europeu publicà una declaració per fomentar l’accés dels joves al mercat de treball. Tot i que la UE no pot legislar en aquesta matèria, aconsella la creació de “més i millors” llocs de treball, creant incentius eficients com ara “subsidis de treball”. Una de les crides que fa aquesta declaració es refereix a la necessitat que tots els Estats membres donin suport a les pràctiques en empreses, que redueixin la precarietat, amb seguretat social i que es faciliti “una mínima manutenció”.
La UE els demana que “es posin les piles” per equilibrar nivells de formació i treball. Espanya és ara mateix el país amb la taxa d’atur més alta d’Europa i, per tant, requereix un esforç major pel que fa a polítiques d’inclusió laboral.
A l’estat espanyol, des de fa unes setmanes, se sent a parlar del concepte “Ni-ni”, aquells joves entre 18 i 34 anys que “ni estudien, ni treballen”. Aquesta etiqueta, però, està lluny de ser nova. Ja a l’any 2000, al Regne Unit, es començava a parlar de “NEET” (acrònim de l’anglès “No estudia, ni treballa, ni fa pràctiques”), i tot i que al país britànic es consideren “ni-ni” només els joves d’entre 16 i 18 anys, un estudi determinava que un 9,4% de la població britànica es podia classificar com a tal, l’any 2007.
A Espanya, el concepte apareix el 2009 als mitjans, però pren força amb la proposta del Govern català d’oferir contractes remunerats a uns 5.000 joves de tot Catalunya.
Joves a l’atur
Les dades d’atur del mes d’octubre són la música de fons d’aquest nou programa del Govern, anomenat “Suma’t” -eslògan que ja va ser utilitzat per a la Formació Professional-, que pretén oferir un període de formació i un contracte laboral de sis mesos com a mínim en una empresa, que podrà decidir contractar el jove treballador un cop finalitzat el pla. Tot això, amb una remuneració econòmica d’uns 450€ mensuals.
La taxa d’atur juvenil és d’un 27,8% a Catalunya, però a Terrassa es troba al voltant del 13,2%. Una bona notícia, però que no impedirà que Terrassa formi part del programa “Suma’t”.
Ara s’ha obert el període de sol·licituds, que s’estan estudiant des de Foment de Terrassa, on asseguren que la setmana vinent se sabrà el nombre de sol·licituds presentades i, per tant, l’impacte que tindrà el projecte a la nostra ciutat.
Un pla polèmic
“Suma’t” és un programa que segueix la línia de les escoles taller i de les cases d’oficis, que poden seguir els joves desocupats menors de 25 anys. En aquest tipus de programes, es forma els joves en oficis que tenen demanda de mà d’obra, i se’ls dóna una primera feina. La diferència d’aquests programes amb el nou pla “Suma’t” és la remuneració econòmica, element durament criticat per l’oposició i per algunes veus ciutadanes.
El programa segueix les directrius de la Unió Europea, amb l’objectiu de reduir la precarietat entre el jovent. La remuneració econòmica vol pal·liar el desprestigi que pateix la Formació Professional. A l’estat espanyol hi ha un gran dèficit de tècnics.
El paper de la UE
Els estudis realitzats per la Unió Europea determinen que hi ha uns 5 milions de joves a tot Europa en situació d’atur. Dels que tenen feina, molts són en contracte de pràctiques o en condicions d’extrema precarietat.
El 6 de juliol, el Parlament Europeu publicà una declaració per fomentar l’accés dels joves al mercat de treball. Tot i que la UE no pot legislar en aquesta matèria, aconsella la creació de “més i millors” llocs de treball, creant incentius eficients com ara “subsidis de treball”. Una de les crides que fa aquesta declaració es refereix a la necessitat que tots els Estats membres donin suport a les pràctiques en empreses, que redueixin la precarietat, amb seguretat social i que es faciliti “una mínima manutenció”.
La UE els demana que “es posin les piles” per equilibrar nivells de formació i treball. Espanya és ara mateix el país amb la taxa d’atur més alta d’Europa i, per tant, requereix un esforç major pel que fa a polítiques d’inclusió laboral.
