Raimon Obiols, de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates; Ramon Tremosa, de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates d'Europa; Oriol Junqueras, de l'Aliança Lliure Europea; Santi Rodríguez, portaveu del Partit Popular de Catalunya a la comissió d'Acció Exterior de la Unió Europea, i Oriol Costa, secretari sobre la Unió Europea d'Iniciativa per Catalunya-Verds van protagonitzar ahir a Terrassa un debat organitzat per l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, l'Ajuntament de la ciutat, la Fundació Catalunya Europa i el Consell Català del Moviment Europeu, sobre la crisi actual i el paper d'Europa en la seva resolució.
Durant l'acte, moderat pel periodista Joan Carles Peris, es va posar de manifest que, malgrat les diferències polítiques i ideològiques d'uns i altres, els ponents coincidien en la importància de l'existència d'una política econòmica comuna a Europa i en la necessitat d'unificar criteris en aquest àmbit.
Raimon Obiols va destacar que el que calia a partir d'ara era prendre posició i “decidir-nos per encetar un camí o altre”, de manera que “o bé ens resignem a una situació en la qual el cost del treball es va reduint a mesura que competeix amb una mà d’obra més barata de l'Índia, la Xina o el Brasil, o bé, per contra, assumim la força que tenim de cara al futur” que, segons Obiols, no és altra que la del “coneixement, la competitivitat i la innovació”
Per la seva banda, Santi Rodríguez va incidir en el fet que la política monetària dels estats membres “està unificada, però no l'econòmica, les competències de la qual continuen essent dels Estats membres. És una situació totalment contradictòria tenint en compte que la política econòmica i la monetària han d'anar acompassades.”
Ramon Tremosa, d'altra banda, va posar com exemple alguns països del nord d'Europa, “que ja han sortit de la crisi i que ho han fet de manera exemplar”, convidant als mediterranis a seguir aquestes “bones pràctiques”. En un altre ordre de coses, i en al·lusió a com s'entenia la política a la Unió Europea, Tremosa va explicar que el que més l'havia sorprès “en aquest any i mig d'experiència europea, comparant-ho amb els marcs mentals que jo tenia de la política catalana i espanyola, és veure com allà més que parlar de polítiques d’esquerres o de dretes, es parla més de Governs probusiness o antibusiness”.
Per la seva part, Oriol Junqueras va explicar la poca confiança dels ciutadans en els polítics i en la seva capacitat per fer front a la crisi al fet que “cada vegada costa més que la política respongui als problemes econòmics que es plantegen. En aquest sentit, la sensació que tenen els ciutadans, certa en molts casos, és que la política esdevé una eina poc eficaç ahora d’intervenir en la realitat.”
Finalment, Oriol Costa va reivindicar un govern econòmic i una hisenda europea, assolida ja la monetària, destacant que “s'ha d'aconseguir que Europa faci el que fa Estats Units les 24 hores del dia: que funcioni com qualsevol altre estat. Volem, en defitinitiva, un marc europeu que governi sobre l'economia”.
Durant l'acte, moderat pel periodista Joan Carles Peris, es va posar de manifest que, malgrat les diferències polítiques i ideològiques d'uns i altres, els ponents coincidien en la importància de l'existència d'una política econòmica comuna a Europa i en la necessitat d'unificar criteris en aquest àmbit.
Raimon Obiols va destacar que el que calia a partir d'ara era prendre posició i “decidir-nos per encetar un camí o altre”, de manera que “o bé ens resignem a una situació en la qual el cost del treball es va reduint a mesura que competeix amb una mà d’obra més barata de l'Índia, la Xina o el Brasil, o bé, per contra, assumim la força que tenim de cara al futur” que, segons Obiols, no és altra que la del “coneixement, la competitivitat i la innovació”
Per la seva banda, Santi Rodríguez va incidir en el fet que la política monetària dels estats membres “està unificada, però no l'econòmica, les competències de la qual continuen essent dels Estats membres. És una situació totalment contradictòria tenint en compte que la política econòmica i la monetària han d'anar acompassades.”
Ramon Tremosa, d'altra banda, va posar com exemple alguns països del nord d'Europa, “que ja han sortit de la crisi i que ho han fet de manera exemplar”, convidant als mediterranis a seguir aquestes “bones pràctiques”. En un altre ordre de coses, i en al·lusió a com s'entenia la política a la Unió Europea, Tremosa va explicar que el que més l'havia sorprès “en aquest any i mig d'experiència europea, comparant-ho amb els marcs mentals que jo tenia de la política catalana i espanyola, és veure com allà més que parlar de polítiques d’esquerres o de dretes, es parla més de Governs probusiness o antibusiness”.
Per la seva part, Oriol Junqueras va explicar la poca confiança dels ciutadans en els polítics i en la seva capacitat per fer front a la crisi al fet que “cada vegada costa més que la política respongui als problemes econòmics que es plantegen. En aquest sentit, la sensació que tenen els ciutadans, certa en molts casos, és que la política esdevé una eina poc eficaç ahora d’intervenir en la realitat.”
Finalment, Oriol Costa va reivindicar un govern econòmic i una hisenda europea, assolida ja la monetària, destacant que “s'ha d'aconseguir que Europa faci el que fa Estats Units les 24 hores del dia: que funcioni com qualsevol altre estat. Volem, en defitinitiva, un marc europeu que governi sobre l'economia”.
