Una mica menys de 41 segons. És el que triga a escriure els 160 caràcters d'un SMS l'estudiant nord-americà Ben Cook, el més ràpid del món segons el Llibre Guinness dels Rècords. En canvi, la bilbaïna Leticia Alonso va fer el mateix en només 17 segons fa uns dies, i al mes de novembre competirà representant l'Estat espanyol al concurs dels "dits més ràpids del món" que organitza el fabricant de mòbils LG. Però no és que Alonso sigui necessàriament el triple de ràpida que Cook: la diferència és que un dels missatges es va escriure amb un telèfon de teclat convencional i l'altre amb un model de teclat qwerty complet.
El tipus de dispositiu determina la facilitat i la velocitat d'ús. Els telèfons més habituals són els que porten un teclat numèric convencional, i cadascuna de les xifres del 0 al 9 comparteix el botó amb tres o quatre lletres. Cal prémer diverses vegades la tecla fins a arribar al que es vol escriure. La majoria dels models ofereixen algun sistema de text predictiu, que, a partir de les tecles que anem prement, intenta endevinar quina paraula volem escriure cercant-la en un diccionari intern de paraules conegudes. Amb els sistemes més complets, com el T9 de l'empresa Nuance, l'usuari pot afegir paraules noves, com marques i noms propis, al seu diccionari personal.
La popularització dels mòbils amb connexió a internet, amb el correu electrònic com a aplicació estrella, va fer néixer telèfons amb un teclat complet, que reprodueix a escala reduïda el d'un ordinador i s'acciona amb els polzes. Els mòbils emblemàtics d'aquesta categoria són els Blackberry de l'empresa canadenca RIM, però altres fabricants han reproduït el mateix format o bé han provat alternatives que, en posar el telèfon en posició horitzontal, ofereixen un teclat més còmode, ja que les tecles són més grans i estan més separades. En aquests casos, com són diversos models de Nokia, HTC i Sony Ericsson, el teclat s'amaga sota la pantalla, que cal fer lliscar amb algun mecanisme.
Els mòbils amb teclat complet són més amples que un terminal convencional, i això no agrada a alguns usuaris. Per això, RIM també ofereix el Pearl, un model de format estàndard amb només dues lletres per a cada tecla numèrica, que va acompanyat d'un sistema propi de text predictiu anomenat SureType. Els Pearl són especialment populars entre els usuaris més joves, i han permès que Blackberry surti del seu mercat tradicional, les empreses.
Sense botons físics
Però el canvi més important en la manera de teclejar text en un telèfon mòbil ha estat l'arribada dels terminals amb pantalla tàctil. Amb l'iPhone d'Apple com a símbol, en aquest sistema no hi ha botons físics, sinó que cal prémer les imatges de les tecles que apareixen a la pantalla. Quan el telèfon està en posició vertical, el teclat és més estret, i quan es gira a la posició horitzontal, s'amplia i ocupa tot l'espai.
Hi ha usuaris que troben poc pràctic escriure gaire en aquests teclats virtuals, fins i tot els que porten sistemes hàptics, que simulen la pulsació física mitjançant una lleu vibració de la pantalla per confirmar l'acció feta. Això no obstant, les dades de mercat diuen que la popularitat dels telèfons amb pantalla tàctil creix de manera imparable. Segons l'empresa Canalys, quatre de cada deu telèfons avançats venuts durant el segon trimestre d'aquest any ja van ser tàctils, mentre que l'any passat només eren un 11,7%.
El tipus de dispositiu determina la facilitat i la velocitat d'ús. Els telèfons més habituals són els que porten un teclat numèric convencional, i cadascuna de les xifres del 0 al 9 comparteix el botó amb tres o quatre lletres. Cal prémer diverses vegades la tecla fins a arribar al que es vol escriure. La majoria dels models ofereixen algun sistema de text predictiu, que, a partir de les tecles que anem prement, intenta endevinar quina paraula volem escriure cercant-la en un diccionari intern de paraules conegudes. Amb els sistemes més complets, com el T9 de l'empresa Nuance, l'usuari pot afegir paraules noves, com marques i noms propis, al seu diccionari personal.
La popularització dels mòbils amb connexió a internet, amb el correu electrònic com a aplicació estrella, va fer néixer telèfons amb un teclat complet, que reprodueix a escala reduïda el d'un ordinador i s'acciona amb els polzes. Els mòbils emblemàtics d'aquesta categoria són els Blackberry de l'empresa canadenca RIM, però altres fabricants han reproduït el mateix format o bé han provat alternatives que, en posar el telèfon en posició horitzontal, ofereixen un teclat més còmode, ja que les tecles són més grans i estan més separades. En aquests casos, com són diversos models de Nokia, HTC i Sony Ericsson, el teclat s'amaga sota la pantalla, que cal fer lliscar amb algun mecanisme.
Els mòbils amb teclat complet són més amples que un terminal convencional, i això no agrada a alguns usuaris. Per això, RIM també ofereix el Pearl, un model de format estàndard amb només dues lletres per a cada tecla numèrica, que va acompanyat d'un sistema propi de text predictiu anomenat SureType. Els Pearl són especialment populars entre els usuaris més joves, i han permès que Blackberry surti del seu mercat tradicional, les empreses.
Sense botons físics
Però el canvi més important en la manera de teclejar text en un telèfon mòbil ha estat l'arribada dels terminals amb pantalla tàctil. Amb l'iPhone d'Apple com a símbol, en aquest sistema no hi ha botons físics, sinó que cal prémer les imatges de les tecles que apareixen a la pantalla. Quan el telèfon està en posició vertical, el teclat és més estret, i quan es gira a la posició horitzontal, s'amplia i ocupa tot l'espai.
Hi ha usuaris que troben poc pràctic escriure gaire en aquests teclats virtuals, fins i tot els que porten sistemes hàptics, que simulen la pulsació física mitjançant una lleu vibració de la pantalla per confirmar l'acció feta. Això no obstant, les dades de mercat diuen que la popularitat dels telèfons amb pantalla tàctil creix de manera imparable. Segons l'empresa Canalys, quatre de cada deu telèfons avançats venuts durant el segon trimestre d'aquest any ja van ser tàctils, mentre que l'any passat només eren un 11,7%.
