Moya i López, cara a cara Pot ser pitjor el remei que la malaltia
PAU MOYA, fotògraf
Curiós, si més no, la solució als problemes de seguretat viària al carrer de Montserrat de Terrassa. Considero que el fet de pintar una ratlla blanca a terra no acaba de ser una solució gaire encertada per evitar-hi els accidents. La veritat és que vaig sorprendre'm el primer cop que vaig veure l'actuació feta per l'Ajuntament. Al meu parer, en cap moment la separació entre vianants i vehicles que es fa ens protegeix d'un possible perill de seguretat. Tot i que estic convençut que la mesura ha estat prou estudiada pels tècnics municipals i debatuda pels polítics, i ha estat basada en experiències en altres indrets semblants. Suposo que és una prova pilot i, per tant, temporal. Si en els propers mesos funciona i no hi ha accidents, no tindré problemes a reconèixer que estava equivocat i que realment no en tinc ni idea. Però ara per ara estic convençut que és perillós, molt perillós, ja que està apropant encara més el vianant cap al pas de cotxes i motos i tant els uns com els altres es poden despistar sense que ni tan sols uns centímetres de la vorera protegeixin les distàncies. I tremolo només de pensar en cotxets de nadons i cadires de rodes de persones amb mobilitat reduïda. Només cal que una persona es despisti mirant el mòbil o bé que un cotxe circuli una mica més ràpid del que caldria per un pas estret i es desvii de la trajectòria uns centímetres per produir conseqüències que després podríem lamentar. Ja que s'ha parlat que no hi ha suficient pressupost per eixamplar les voreres com en altres carrers del centre, almenys considero que s'hi podrien situar uns pals metàl·lics o algun tipus de separadors per tal de protegir el vianant dels vehicles. Si més no almenys també senyalitzar per als cotxes en aquest tram una velocitat de 20 o 30 km/h i posar a terra les típiques pastilles de goma per obligar els conductors a frenar.
El carril ha de donar més seguretat als vianants Foto: A.T.Actuació transitòria a baixa cost
SUSI LÓPEZ, Directora de Mobilitat de l'Ajuntament de Terrassa
Una actuació transitòria, de baix cost, que millora la mobilitat dels vianants. El carrer de Montserrat forma part del teixit urbà antic del centre de Terrassa i té una vialitat de reduïdes dimensions. És un carrer amb poca intensitat de trànsit i sovint s’utilitza com a itinerari per accedir a peu a diferents equipaments i serveis del centre, com l’Estació del Nord, l’Escola Airina, les oficines d’Aigües de Terrassa i els nombrosos comerços del carrer del Nord. Les característiques del carrer, però, no són les més apropiades per als vianants. Com passa a tants carrers de qualsevol ciutat, es va urbanitzar en una època en què gairebé no hi havia trànsit rodat i en un moment posterior la proliferació de vehicles a motor va relegar els vianants a unes voreres estretes. En alguns trams la vorera té només 70 centímetres d’amplada, cosa que fa realment difícil passar-hi amb cotxets de nadons o cadira de rodes. Davant la necessitat de millorar l’accessibilitat i la mobilitat dels vianants en aquest carrer, des de l’Ajuntament de Terrassa s’ha impulsat una acció que augmenta l’espai disponible per a persones que van a peu. S’ha ampliat l’espai per a vianants i s'ha diferenciat a la calçada, mitjançant senyalització horitzontal, un espai per als vianants d’1,2 metres, fent que l’espai destinat al vianant sigui ara d’uns 2 metres aproximadament. Cal destacar que aquesta actuació és temporal. L’ideal seria ampliar les voreres del carrer, però tothom sap que l’actual situació econòmica limita molt la capacitat d’acció de l’Ajuntament. Per això s’ha optat per dur-hi a terme de moment una actuació transitòria, de baix cost, que permet millorar-hi les condicions de mobilitat i que fa possible la circulació de persones amb cadira de rodes, amb cotxets o de dues persones caminant de costat, fins que es pugui fer l’obra que el carrer necessita.
