Tot va començar amb una feina d'estiu mentre estudiava Sociologia. Oriol Villatoro (29 anys) es va anar formant fins a convertir la passió per les plantes en professió. Fa set anys que té una empresa de jardineria i acaba d'obrir el local Portes Enfora al carrer de Volta, especialitzat en assessorament d'horts urbans, i que vol convertir en un espai dinàmic on la gent "entri a xafardejar", per la qual cosa també hi vol programar xerrades cada dos mesos. Recorda, a part de la satisfacció de la collita, la "frescor del gust" dels productes de l'hort.

Per què munta aquest projecte en un moment tan delicat?
Vaig veure que hi havia demanda possible a Terrassa però no oferta. I un concepte de botiga com aquest és difícil trobar-lo a altres llocs: és com un garden a petita escala, i amb un assessorament molt personalitzat.

Què oferiu exactament?
Des d'horts urbans fins a plantes, graves, llavors ecològiques, productes fitosanitaris... Tot allò que puguis trobar en un jardí, un pati o una terrassa. Les plantes, les triem d'una en una a Vilassar de Mar, que és on hi ha més producció de planta ornamental. I, com a regal, fem safates amb bonsai d'olivera, bastons amb un cistell per anar a buscar bolets, kits per fer mojitos amb llavors de menta, tisores de cinc talls, espígol, farigola, romaní, menta, orquídies, ciclàmens, rams d'eucaliptus, barbacoes...

Barbacoes?
Sí, les de carbó són les que tenen més sortida. A molts llocs d'Europa es cuina diàriament amb barbacoa, aquí encara no hem agafat el costum. El menjar queda més bo i és més sa.

L'Ajuntament de Terrassa es va comprometre a treballar pels horts urbans.
Tot el que sigui espais urbans per fer-hi horticultura és positiu, cal veure com respon la gent, si hi ha una demanda real. Amb els fitosanitaris, cada cop la gent vol saber què menja, la situació general ens duu a valorar més la terra.

S'acaba de constituir a Terrassa l'Anella Verda per preservar els espais agroforestals del casc urbà.
És tornar a entrar a la dinàmica de valorar coses que es van deixar de banda pel boom del "totxo".

El canvi climàtic és ara menys amenaça o menys mediàtic?
Ha deixat de ser mediàtic. A la gent, li preocupa més la butxaca però els efectes continuen i tots hi hauríem de treballar. Els horts urbans i les àrees verdes van en la direcció de millorar.

Els productes ecològics normalment van associats a un preu alt.
És més un tòpic... Nosaltres venem llavors ecològiques i no ecològiques i el preu és molt similar.

Terrassa és una ciutat prou verda?
Li falta bastant però de mica en mica, si es van fent canvis... La gent està més mentalitzada.

A les escoles s'ha fet educació viària però no ecològica...
Sí, hi ha hagut un dèficit i si, als nens, des de petits els ensenyes a estimar la terra i el que et pot donar, creixeran amb uns valors que serà més difícil que puguin adquirir de grans. Al·lucinen quan poses un llavor i al cap d'unes setmanes en surt un enciam.

Què aconsella a la gent sobre les plantes?
Que no estiguin prop de calefaccions ni en llocs massa ventilats, que no hi hagi massa corrents d'aire, que eixuguen molt la terra.

Les plantes també s'expressen, què ens diuen?
Tenen la seva vida, hi ha molta gent que la veu lletja i no sap si és per massa aigua o massa poca, aleshores entrem nosaltres a veure la temperatura de la casa, quants cops reguen, on la tenen... El problema de les plantes interiors és que el 90% de la gent les ofega. Les rega més del compte i les arrels queden podrides.

Quines són les condicions idònies perquè una planta d'interior creixi?
Partint de la idea que les plantes interiors no existeixen perquè no et sortiran de la paret o del ciment, depèn. El que aguanta molt són els ciclàmens o els pensaments, a part de les ponsèties i les orquídies, que cal no embassalar-les més del compte, perquè viuen de la humitat, són plantes tropicals que neixen als troncs dels arbres, no les pots posar en un test i regar-les com qualsevol altra planta. Quan se li queda l'aigua estancada tendeix a podrir-se ràpidament. Només cal tirar-li aigua un cop per setmana, igual que a les ponsèties, i la gent les inunda.

Ha de corregir altres tòpics i errades en el dia a dia?
Molta gent ens pregunta si tenim plantes que no se'ns morin. De plàstic, no en tenim, cada planta té el seu truc. Ara la gent té tendència a comprar plantes de l'Ikea però és una altra cosa, els costen 3 euros però se'ls moren en quatre dies. Ara a qualsevol lloc trobes una planteta.

I la temperatura i el lloc ideals per tenir-les?
Cadascuna és un món; per exemple les plantes aromàtiques necessiten molt sol, si no no floreixen, i una orquídia la poses a ple sol i se t'asseca. Tota la planta autòctona aguanta més bé per les característiques climàtiques.

Què més cal?
Adobar-la, per exemple als llimoners quan s'esgrogueeix la fulla és per falta de ferro, algunes necessiten nitrogen per a la terra, també cal podar-les, si les deixes acaben sent anàrquiques. Hi ha molta gent que acaba matant els arbusts per no fer bé el tall quan poda, en comptes de tallar amb unes bones tisores ho fa amb la mà i fa una ferida a l'arbre per on és molt més fàcil que t'entrin fongs. Si la fulla d'una planta és tacada, generalment són fongs.

Quina sensació té quan després de Reis veu els contenidors plens d'avets?
De pena, sap greu, jo mai ho faria. Nosaltres oferim avets de Nadal arrelats perquè la gent se'ls pugui plantar. Són arbres fàcils de moure que tampoc necessiten massa cures.