A Josep Vallverdú i Aixalà no li agrada fragmentar el temps. És de l'opinió que la vida, com diuen els clàssics, "és un continuum", i no s'ha de dividir en tessel·les de 365 dies: "Mai no li he donat importància al calendari perquè és un invent dels homes", diu. Tot i això, aquest dimarts 9 de juliol, l'escriptor i poeta lleidatà resident a Balaguer té un motiu per estar de celebració: compleix 101 anys. Vallverdú arriba a aquesta fita vital fent una vida reposada al pis que comparteix amb Antonieta Vilajoliu, amb qui es va casar el desembre del 2012, al costat del riu Segre i als peus de l'església de Santa Maria.
La salut li respecta el seu diaa dia i l'edat només li passa factura en la fatiga de les cames, que, no obstant, no li impedeix fer passejades per la ciutat i aixecar-se de la cadira sense més ajuda que el seu propi impuls. Continua llegint, rellegint i escrivint. De fet, Vallverdú porta mesos treballant en dos nous llibres, que apariona amb la creació de relats breus, poemes i d'aquarel·les de petit format. Es tracta de dos dietaris que va fent créixer a partir de records, experiències de la quotidianitat i reflexions sobre l'actualitat i el futur. El primer versa sobre la seva vida a la capital de la Noguera d'ençà que s'hi va establir per segona vegada, l'any 2015 . El segon és un compendi d'idees i meditacions sobre la vida i la mort.
Conegut sobretot com a escriptor de ficcions per a infants i joves, amb títols que s’han reeditat sovint i que s’han traduït a diverses llengües, Vallverdú ha cultivat també moltes altes disciplines literàries com l'assaig, la biografia, la traducció i la poesia. L'any del centenari va servir per posar en valor molts dels prismes de l'escriptor que havien quedat en segon pla.
De tot aquest seu conjunt d’obra infantil i juvenil, com el gènere que més força tenia per al restabliment de la cultura catalana, és del que en rep més reconeixements tant per les seves característiques literàries com socials i culturals, i al costat de Josep M. Folch i Torres serà considerat un dels escriptors més prolífics. La seva popularitat en aquest gènere ha tingut una gran transcendència i ha influït de manera decisiva en generacions i generacions de lectors. Però si és cert que ha estat a través d’aquesta literatura que ha consolidat la seva vocació d’escriptor, no ho és menys, de cert, que aquest encasellament potser ha estat un impediment perquè la resta de la seva d’obra rebés més atenció de la crítica.
Activista del català
Josep Vallverdú ha estat, també, activista cultural, i, alhora que s’anava explicant a si mateix a través dels llibres personals, s’anava construint una figura pública, amb presència ininterrompuda encara fins avui, a la premsa i en publicacions seriades en articles d’opinió cultural i política. I aquest seu avui també és dedicat a la poesia, que compta amb una desena de llibres. L'escriptor lleidatà ha escrit quatre llibres biogràfics, el darrer, "Mosaic de Tardor", un repàs a la seva vida des del 1970 que fou pubicat el 2023.
“Soc escriptor per vocació. Moltes persones no estan segures de tenir una vocació definida, la de l’escriptor, però, és de les que ho poden afirmar, perquè malgrat moltes dificultats, errades pròpies i obstacles o silencis que li salten al camí, l’escriptor no defalleix i sap que almenys una part de la seva obra sobreviurà. Un cop dit això, que podria passar com una declaració de principis, convé que distingim entre dues menes d’escriptors: d’una banda, els que s’ocupen tan sols de la seva tasca creadora, sense altre objectiu; i, de l’altra, els que, paral·lelament a la creació, estan amatents a les sol·licituds de la societat en el transcórrer dels dies i, si convé, si són cridats a donar testimoni de la seva humanitat, de la seva civilitat més enllà de la literatura, el donen. A mi em plauria entrar en aquesta segona categoria”.
En els darrers anys, Vallverdú ha rebut desenes de distincions com la Medalla d'or de la Generalitat, el títol de fill predilecte de la ciutat de Lleida o el de fill adoptiu de Balaguer, Borges Blanques, Sant Feliu de Guíxols i de Sant Martí de Riucorb. El darrer serà aquest dimecres quan el Consell General de la Xarxa Vives d'Universitats li entregarà la Medalla d'Honor.
