El Teatre Municipal de Balaguer va acollir el passat diumenge l'acte de clausura de l'Any Vallverdú, que ha servit per homenatjar l'escriptor i poeta lleidatà en el seu centenari. La filòloga Carme Vidal ha estat la comissària dels actes, que s'han comptat per centenars arreu del país i que, explica, tindran continuïtat l'any vinent.
Es seguiran fent homenatges a l'il·lustre literat, que descansa ara del tràfec de les commemoracions que l'han dut amunt i avall. Vallverdú valora les moltes mostres d'estima que ha rebut i considera que ha reeixit en l'objectiu d'utilitzar el seu any per reivindicar i defensar la llengua catalana. L'escriptor apunta i completa, en aquesta conversa a quatre mans, les afirmacions de Vidal, que destaca la tasca de preparació de l'obra literària de Vallverdú per a l'estudi dels acadèmics i de les noves generacions.
De què ha servit l’Any Vallverdú?
Carme Vidal (C.V) Ha servit per donar a conèixer Vallverdú en la seva globalitat literària. Pels seus 90 anys vam impulsar, des de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), el passeig d’aniversari. Volíem reivindicar totes les seves facetes, i ho vam fer amb col·loquis en diverses ciutats. A Borges Blanques es va parlar del mestratge, a Lleida de filologia, a Girona, amb Carles Puigdemont d’amfitrió, dels seus llibres personals, a Andorra de la seva vessant de traductor, a l’Alguer, de la seva obra traduïda a altres idiomes, a Maó, de la literatura infantil i juvenil...
Quina conclusió van treure d’aquell “passeig”?
Que Vallverdú era molt conegut pels llibres infantils i juvenils i poc per les altres disciplines. És un fet que mereix una reflexió, perquè ell ha publicat 304 llibres. Que només una part de la seva obra fos coneguda em porta a pensar que les editorials no han fet bé la seva feina.
I això s’ha corregit ara?
El centenari ha servit per consolidar els coneixements de la seva obra de ficció i ha estimulat l’interès cap a les altres capes de la seva literatura. Hem esporgat el desconeixement cap a Vallverdú. La seva figura s’ha realçat com la d’un escriptor que ha donat testimoni de tot un segle i que ho ha fet, sovint, parlant d’ell. S’ha posat al centre dels textos per explicar els contextos socials i polítics que li ha tocat viure. Ell és fill de les circumstàncies que li ha tocat viure, i ho ha explicat de moltes maneres. Vallverdú ha estat un cronista excel·lent!
El centenari ha servit per consolidar els coneixements de la seva obra de ficció i ha estimulat l’interès cap a les altres capes de la seva literatura
I ha utilitzat els homenatges per reivindicar la llengua catalana.
N’ha parlat molt, sí. El català viu en un trasbals permanent, i en aquest tema s’ha desprès de la seva habitual prudència i discreció. Ha defensat l'ús de la llengua amb tota la força i fins i tot amb imperatiu: parleu català!, diu.
Josep Vallverdú (J.V) Hi ha el perill que el català es mori. Pensant en això, recupero dos fragments que apareixen en un llibre meu publicat recentment que es diu “La llengua viscuda”. Son aquests (agafa el llibre i llegeix):
“No volen que puguem desplegar amb naturalitat la nostra llengua. Envaeixen competències, es passen per on volen els principis i regulacions de l’Estatut i fins de la Constitució. I em demano; qui ni tan sols parla la meva llengua, m’ha de venir a dir com i quan l’he de parlar i com l’he d’ensenyar als nostres infants. Això es una salvatge tirania”
“Cal defensar la llengua com el pa. Cal combatre a favor de la llengua amb tot el coratge i sense defallir. Ningú no té vocació de mut. La meva llengua es la meva primera pàtria”.
Què ha suposat l’endreça de tots els seus llibres publicats que s’ha realitzat durant aquest any?
C.V Per calibrar fonamentalment dos dels grans valors de la seva literatura: la consciència de país i la voluntat de mestratge. La seva obra és molt didàctica i, sovint, aporta consells al lector, que els rep amb comoditat gràcies a la brevetat i concisió dels textos. Vallverdú s’ha escarrassat sempre en escollir el to indicat per cada llibre, i ha aconseguit una varietat que fa possible la lectura d'un infant fins a un catedràtic.
S’ha significat per ser un escriptor que ha escrit un català ric i variat, també en els relats per a infants i joves.
J.V Als nens se’ls ha d’exigir. Se’ls hi ha de demanar un esforç per entendre algunes paraules. No se’ls hi ha de donar tot mastegat, perquè sinó, l’aprenentatge de l’idioma es manté en un nivell baix. Hi ha autors de fama internacional que usen un llenguatge molt planer, massa. Jo això no ho he volgut mai.
La gent m'ha acollit amb una amabilitat i una estima que no m'esperava. He retrobat molts alumnes meus, alguns dels quals ja tenen 80 anys. Semblava que fos la predicació de Jesús!
Els hi ha sorprès l’estima rebuda durant els homenatges que s’han celebrat aquests darrers mesos?
Semblava que fos la predicació de Jesús! (riu) La gent m’ha tractat amb molta amabilitat i tendresa. He retrobat molts alumnes meus, alguns dels quals ja tenen 80 anys. Recordo un dia que una senyora em va portar un exemplar del Rovelló molt vell i atrotinat. Em va explicar que havia passat de generació en generació, i em preguntava si li podia dedicar. Gairebé li estampo un petó, al llibre, vull dir (riu).
C.V L’estructura de l’any estava marcada amb un acte d’obertura, un central i un de clausura. No obstant, se n’han fet moltíssims més. No hem pogut anar arreu, i la gent ho ha entès. Tot i això, sempre hi hem estat presents amb vídeos d’agraïment. Recordo especialment els actes de Sant Feliu de Guíxols i el de l’Escola Alba, on es va recordar Isabel Arqué, la primera dona de Vallverdú. Va ser molt emotiu. D’altra banda, cal remarcar la importància del simposi universitari.
Per què?
Perquè l’obra de Vallverdú es perdria si els acadèmics no hi posessin la lupa. Els estudis del món universitari són importants per garantir la posteritat de la seva obra. Molts dels llibres quedaran per sempre.
Amb quins es quedarien?
“Indíbil i la boira”. El vaig viure en primera persona, perquè era alumna seva quan el va escriure. En aquest punt vull dir una cosa. Que un autor que ha publicat més de 300 llibres no pugui viure de la seva obra, vol dir que el país té un problema molt greu.
J.V Els meus quatre llibres biogràfics han estat molt importants en la meva obra.
I a partir d'ara, què?
C.V L’any no s’acaba. Continuarà el 2024, però a un altre ritme. Ja tenim actes agendats fins pel setembre. Haurem d’anar a Tarragona, les terres de l’Ebre, a Vic... ell anirà escollint els esdeveniments on hi assistirà.
J.V Jo continuo escrivint. Ara estic treballant un quadern de Balaguer, que el vaig iniciar quan vaig arribar aquí per segona vegada, el 2015. És un dietari sense dies on hi parlo també de la meva primera etapa, de la gent que hi vaig conèixer... Balaguer és una ciutat que mai no se m’ha fet estranya. M’és molt familiar.
Continuo escrivint, i ara estic amb un dietari de Balaguer. Tinc molta memòria encara. De cap estic bé, i també de la vista i de l'oïda. El cos, però, em respon cada cop menys
Com la té la salut?
Per sort, servo molta memòria. De vegades recordo com eren les habitacions de casa nostra a Lleida. D’aquell moble o d’aquell llit. De cap estic bé. També de la vista i de l’oïda. Ara bé, el cos em respon cada cop menys tot i els massatges que em fan i que practico bicicleta a casa. La força muscular la vaig perdent i tinc una mica de desequilibri en caminar.
C.V Ha estat un any molt intens per ell, i s’ha refet molt bé d'algunes davallades. Què més li pot demanar a la vida que arribar a 100 anys d’aquesta manera? Vallverdú és un roure!