L'economia de la demarcació de Lleida va créixer el 2015 un 2,3%, un percentatge igual al que es va registrar l'any anterior. El catedràtic d'economia aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, Josep Oliver, ha apuntat aquesta xifra en el marc de la presentació de l'Anuari Econòmic Comarcal 2016 del BBVA-CX, si bé ha destacat que l'augment a la província es manté per sota de la mitjana de Catalunya, fixat en el 3,4%. 

Aquest increment a Lleida és "moderat" segons Oliver, ja que els sectors que augmenten, els serveis (2,6%) i la construcció (3,2%) ho fan de manera menys potent que com ho fan a la resta del país. En aquest sentit, el catedràtic ha explicat que un dels punts que ha frenat el creixement de la riquesa a Lleida ha estat la forta davallada de l'agricultura, que durant el 2015 va caure un 2,3% (a Catalunya ho va fer un 1,2%). El fet que la demarcació no hagi crescut al mateix nivell que Catalunya també s'explica a partir del poc creixement energètic, que ha fixat l'augment industrial en un 2,6%. 

Segons Oliver, a Lleida, el creixement del sector privat té lloc principalment en l'hostaleria, el comerç i el transport, vinculats tots ells amb la ''bonança turística'' exterior i interior. Així mateix, cal sumar-hi la ''gran capacitat competitiva a nivell internacional'' que ha fet saltar ''l'escala de les exportacions'' amb un paper rellevant del sector alimentari.

La Cerdanya, amb un 5,5%, les Garrigues, amb un 5,3%, i el Pla d'Urgell, amb un 5,4% tenen un destacat creixement industrial, molt per sobre de la mitjana catalana, del 2,7% i només superades pel Moianès, Osona i la Ribera d'Ebre. Per contra, l'Alta Ribagorça és la comarca de Lleida i Catalunya que menys creix en termes generals amb un -0,1%.

La crisi s'ha acabat, però no els seus estralls

Segons Oliver, les xifres indiquen que la crisi s'ha acabat, si bé ha recordat que els seus estralls encara es notaran en els propers anys. Així, el professor ha calculat que cap al 2021 es podrà donar per tancada la crisi a nivell ocupacional.